La classe mèdica ha reaccionat amb entusiasme a l’anunci que investigadors d’universitats d’Alemanya i els Estats Units assagen, encara en ratolins, un antibiòtic nou que sorgeix d’un bacteri que habita en una gespa natural, amb àmplia capacitat d’acció, que recupera el procés d’obtenció de la penicil·lina i l’estreptomicina de fa 70 anys.<\/p>\n
“Fa més de 10 anys que no es presenta un antibiòtic que aporti un canvi conceptual, amb un mecanisme d’acció innovador, capaç d’evitar les mutacions bacterianes que resisteixen els fàrmacs comercialitzats”, afirma a El Periódico de Catalunya el doctor Benito Almirante, responsable del servei de malalties infecciones a l’Hospital Vall d’Hebron.<\/p>\n
Hi ha hagut antibiòtics d’aparició més recent, però van ser variacions sobre el que ja era conegut, no un canvi radical com promet la nova substància, denominada teixobactina, que, en principi, es mostra capaç de suprimir bacteris ubics dins i fora dels hospitals.<\/p>\n
No es preveu que el fàrmac estigui disponible en el mercat abans de cinc anys. El laboratori propietari de la patent, NovoBiotic, ha de finalitzar les tres fases de recerca, aconseguir l’aprovació del fàrmac i la fixació del preu, que es calcula elevat. A més, no s’espera que sorgeixin gaires més prototips en competència.<\/p>\n
“A la indústria farmacèutica no li interessa invertir en recerca sobre antibiòtics perquè és lenta, costosa i proporciona uns beneficis escassos, -afirma Almirante. Una infecció no és una malaltia crònica que lliga els pacients amb el seu tractament de manera indefinida”.<\/p>\n
“Als laboratoris els compensa molt més investigar fàrmacs que tracten malalties cròniques, com la hipertensió o el colesterol, o greus i incurables, com els antiretrovirals del VIH”, coincideix Santiago Grau, farmacèutic de l’Hospital del Mar i professor d’antibioteràpia a la UAB.<\/p>\n
Tal com s’explica a El Periódico de Catalunya, l’escassetat d’antibiòtics eficaços va en augment i d’aquí 10 anys aquest fet serà molt greu per a un ampli sector de la població. El mal ús dels fàrmacs, i la consegüent generació de bacteris que els són resistents, s’ha estès de forma preocupant al sud d’Europa, entre països com Grècia, en primer lloc, seguida d’Espanya i Itàlia. Al nord del continent, gairebé no tenen bacteris resistents als antibiòtics.<\/p>\n