Fa un any, amb la mort d’un nen d’Olot (Garrotxa) malalt de diftèria, que no havia sigut vacunat, es va incrementar lleument la demanda de vacunes per part de famílies contràries a la vacunació dels seus fills.<\/p>\n
Però la proporció de menors que no reben cap vacuna en els primers mesos de vida ni després per decisió familiar ha tornat a augmentar. Segons publica El Periódico de Catalunya, el 2015 a Catalunya van ser vacunats el 92,85% dels nadons en el seu primer any de vida, dos punts menys que el 2010, cosa que va situar en uns 4.500 la xifra de criatures nascudes que no van ser immunitzats.<\/p>\n
Segons l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPC) el percentatge de famílies que acaten el calendari de vacunacions infantils és alt, similar a països com Regne Unit i superior al de França, Alemanya –on avancen els col·lectius contraris a la vacunació– i Holanda, que, per motius religiosos, reuneix una important colònia de no vacunats.<\/p>\n
Les famílies antivacunes són joves, amb un nivell socioeconòmic i educatiu mitjà o alt, que han optat per mantenir un estil de vida al més allunyat possible dels tòxics de la dieta i la farmacopea, i que porten la seva decisió fins al límit de prescindir de les vacunes, segons explica El Periódico de Catalunya.<\/p>\n
Aquesta posició, alerta Salut, pot deteriorar la denominada “immunitat col·lectiva”, situació que es produeix quan una majoria d’individus que comparteixen zona geogràfica estan protegits davant de determinats virus o bacteris. En aquestes circumstàncies, una persona no vacunada es beneficia de la immunització del col·lectiu.<\/p>\n
Si la proporció de població no immunitzada continua creixent, conclouen des del Departament de Salut, Catalunya s’acabarà enfrontant a un problema comunitari de salut pública.<\/p>\n