{"id":7160,"date":"2017-02-27T12:40:07","date_gmt":"2017-02-27T12:40:07","guid":{"rendered":"http:\/\/fefac.cat\/empresarial\/?p=7160"},"modified":"2017-02-27T12:40:07","modified_gmt":"2017-02-27T12:40:07","slug":"arguments-a-favor-del-model-mediterrani-de-farmci","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fefac.cat\/empresarial\/arguments-a-favor-del-model-mediterrani-de-farmci\/","title":{"rendered":"Arguments a favor del model mediterrani de farm\u00e0cia"},"content":{"rendered":"

Un informe encarregat pel Col·legi de Farmacèutics de València defensa el model mediterrani de farmàcia front els arguments de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Aquest organisme va publicar a l’octubre de 2015 un estudi a favor de la liberalització del sector, al qual ara dóna resposta el Col·legi valencià.<\/p>\n

L’informe de la Competència apostava per trencar el binomi propietat\/titularitat de la farmàcia, suprimir els criteris de població i distància entre farmàcies i permetre la venda d’OTC en altres canals.<\/p>\n

L’estudi del COF de València, elaborat per Compass Lexecon, analitza des d’un punt de vista teòric i empíric el de la CNMC, per concloure que “la competència no sempre dóna lloc als beneficis als quals se l’associa”. Per fer aquesta afirmació, s’han basat en mesures de desregulació a altres països europeus.<\/p>\n

Respecte les conseqüències d’una possible llibertat d’establiment, eliminant criteris de població o distància, l’estudi confirma un increment del nombre de farmàcies, que s’instal·len on ja hi ha oferta. Això implica un tancament de farmàcies a mig i llarg termini, el que pot impactar sobre la qualitat del servei.<\/p>\n

Suècia seria un exemple d’aquesta situació. En aquest país, l’eliminació de restriccions d’aquest tipus va suposar un increment del 36% de la seva xarxa de farmàcies en els tres primers anys. El 95% d’obertures es va fer en poblacions de més de 30.000 habitants.<\/p>\n

A Irlanda, la desregulació de l’any 2002 va comportar un creixement de 25 farmàcies l’any en entorns urbans i menys de 10 en municipis rurals. L’informe també dedica un capítol al cas de Navarra, on la desregulació ha provocat que hi hagi moltes farmàcies en VEC.<\/p>\n

Pel que fa a l’eliminació del binomi titularitat-propietat, explica l’experiència a Noruega. Quatre anys després del canvi de model, 402 de les 525 farmàcies ja pertanyen a tres grans cadenes, i un únic grup controla prop d’un terç del total de farmàcies.<\/p>\n

Malgrat això, l’informe de Competència sí contenia propostes positives, segons els autors de l’estudi del COF de València com l’eliminació de restriccions en la publicitat de les farmàcies i una major llibertat d’horaris.<\/p>\n

Adjuntem l'informe del COF de València.<\/p>\n

Font: El Global<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

\n
Documents relacionats:<\/div>\n