L’oferta gastronòmica “sense gluten” ha crescut un 30% des del 2014, però només un 3% és realment apte per a celíacs. Entre els motius es troben la moda y la banalització d’aquestes dietes. Això ha suposat un pas enrere en la qualitat de vida no només dels celíacs, sinó també d’aquells que són sensibles al gluten.<\/p>\n
L’auge de les dietes sense gluten per part de persones que no pateixen cap d’aquestes malalties explica que els restaurants, obradors, carnisseries o gelateries ofereixin productes sense gluten. El problema és que, sovint, la identificació de l’aliment no es correspon amb la realitat i incorpora traces de gluten per contaminació encreuada, és a dir, pel fet d’haver entrat en contacte amb altres productes alimentaris que sí que en duen.<\/p>\n
Per tal de revertir aquesta situació, l’Associació Celíacs de Catalunya i la Generalitat de Catalunya han presentat una campanya de conscienciació #lestracescompten<\/p>\n
El fenomen també és el resultat d’una legislació que li dona cabuda, el reglament europeu 1169\/2011, vigent des de finals del 2014. Aquesta regulació exigeix que es marquin els ingredients al·lèrgens dels productes servits en aquest tipus d’establiments, però no diu res de la seva manipulació. Així, en molts restaurants, els plats fets amb productes que originàriament no contenen gluten duen l’espiga barrada, que indica que el plat final no conté gluten, malgrat que durant el procés d’elaboració s’ha contaminat. Les raons són diverses però van des de l’ús d’un ganivet que anteriorment s’ha utilitzat per manipular aliments amb gluten o una barra de pa sense gluten posada damunt d’una de normal.<\/p>\n
Aquesta situació explica que des del 2015 hagin augmentat en un 600% les incidències i reclamacions relatives a la mala praxi en termes de rigor de la informació relativa als aliments, de dietes no inclusives per a celíacs a les escoles però majoritàriament d’intoxicacions. De fet, el 75% dels celíacs que ingereixen gluten ho fan de manera involuntària.<\/p>\n
La presidenta de l’Associació Celíacs de Catalunya, Olga Cuesta, va demanar ajudes a l’administració per fer front al cost del “medicament” d’aquests malalts, en referència als productes sense gluten, que són un 315% més cars que la resta.<\/p>\n
Font: ARA \/ Departament de Salut<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L’oferta gastronòmica “sense gluten” ha crescut un 30% des del 2014, però només un 3% és realment apte per a celíacs. Entre els motius es troben la moda y la […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[11,12,13,14,15,101],"tags":[678,679,954],"class_list":["post-7329","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-fefac","category-afb","category-afet","category-afell","category-agfe","category-sanitaria","tag-celiacs","tag-celiaquia","tag-gluten"],"yoast_head":"\n