{"id":9312,"date":"2018-11-02T10:49:02","date_gmt":"2018-11-02T10:49:02","guid":{"rendered":"http:\/\/fefac.cat\/empresarial\/?p=9312"},"modified":"2018-11-02T10:49:02","modified_gmt":"2018-11-02T10:49:02","slug":"s-responsabilitat-del-farmacutic-cuidar-dels-mal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fefac.cat\/empresarial\/s-responsabilitat-del-farmacutic-cuidar-dels-mal\/","title":{"rendered":"\u00c9s responsabilitat del farmac\u00e8utic cuidar dels malalts amb c\u00e0ncer"},"content":{"rendered":"

El passat 26 d’octubre<\/strong> va tenir lloc a Barcelona una jornada organitzada per Fundació Oncolliga i Fefac<\/strong> sobre com la farmàcia pot millorar l’atenció de pacients amb càncer i ajudar-los perquè tinguin una millor qualitat de vida.<\/p>\n

Va presentar la jornada Núria Casaldàliga<\/strong>, gerent de Fundació Oncolliga, i Berta Nialet,<\/strong> farmacèutica i secretària de l’Associació de Farmàcies de Barcelona (AFB), destacant la importància de prestar assistència a les persones amb càncer i els seus familiars des de la farmàcia i posant èmfasi en el paper del farmacèutic com a agent sanitari de referència a la població<\/strong>.<\/p>\n

En aquesta línia, el president de Fefac, Antoni Torres<\/strong>, va recordar que el farmacèutic ha estat sempre a prop de la població. “El primer i últim professional sanitari al qual un pacient acut quan té un dubte o problema de salut és el farmacèutic”<\/em>, va dir Torres. Aquest fet li ha atorgat històricament “confiança<\/em>” i “credibilitat<\/em>”, dotant-li d’una gran capacitat de comunicar i apropar als malalts al sistema sanitari i a les associacions de pacients.<\/p>\n

272.000 persones moriran de càncer a Espanya en 2018<\/strong><\/p>\n

A la jornada, van assistir una trentena de professionals<\/strong>, conscients de l’augment de persones amb càncer, una de les principals causes de mort en tot el món<\/strong>, amb una major incidència en els països desenvolupats, on cada vegada existeixen més persones afectades per aquesta malaltia. Així ho va explicar Albert Tuca, especialista en oncologia mèdica <\/strong>i doctor per la Universitat de Barcelona, actualment coordinador de la Unitat de Cures i Suport i Pal·liatius de l’Institut de Malalties Hematològiques i Oncològiques del Clínic de Barcelona.<\/p>\n

El doctor Tuca va referir-se a les darreres dades publicades per l’Organització Mundial de la salut.<\/strong> Destaca que només en 2018, es produiran 272.000 nous casos de càncer, i moriran 92.000 persones a España. <\/strong>També va aportar dades sobre la prevalença del dolor i concretament, del dolor oncològic.<\/p>\n

Nou milions de malalts de càncer tenen dolor al món,<\/strong> dos milions pateixen dolor sever i uns altres dos milions pateixen més de tres dolors. Quan parlem de dolor en càncer, va explicar Albert tuca, cal tenir en compte que el malalt no només viu dolor, sinó que viu un complex simptomàtic<\/strong>. Així, cada malalt pateix sis símptomes diferents de mitja. Els símptomes poden ser diversos: astènia, anorèxia, dolor, nàusees estrenyiment, diarrea, insomni, ansietat o depressió.<\/strong><\/p>\n

No existeix dolor zero en càncer <\/strong><\/p>\n

Segons l’OMS, no existeix dolor zero en càncer. El doctor Tuca va recordar que, a partir de quatre es considera que el dolor està controlat <\/strong>i va citar les recomanacions de l’OMS en dolor oncològic. Entre les principals consideracions de l’OMS destaquem “l’absència de dolor freqüentment no és possible<\/em>”, que “cal establir objectius realistes de reducció del dolor<\/em>”. També que “l’avaluació i el tractament han de ser sempre individualitzats<\/em>” i que “l’estratègia de tractament ha de basar-se en l’escala analgèsica de l’OMS<\/em>”.<\/p>\n

La darrera part de la intervenció del doctor Tuca va repassar els tipus d’opioides<\/strong> que existeixen, tot recordant l’alta variabilitat interindividual en la dosi eficaç i, per tant, la importància de la individualització<\/strong>. També va fer referència al límit de dosi, que és quan apareix la toxicitat<\/strong>, va explicar l’especialista. Sobre l’eficàcia analgèsica, va assenyalar que és equivalent en tots els opioides majors estudiats i que no han demostrat superioritat entre ells.<\/p>\n

La dieta del pacient oncològic<\/strong><\/p>\n

La segona part de la jornada va ser a càrrec d’Olga Novau, nutricionista i dietista oncològica <\/strong>formada en l’Escola Universitària Blanquerna de la Universitat Ramón Llull de Barcelona. Des de 2007 és nutricionista i dietista oncològica de la Fundació Lliga Catalana d’Ajuda Oncològica (Oncolliga). <\/strong>La seva feina és una forma d’ajudar a les persones que estan patint aquesta malaltia, i a partir de l’alimentació contribuir al fet que se sentin millor i aguantin millor la quimioteràpia durant els seus tractaments.<\/p>\n

Olga Novau va recordar als assistents que una dieta i hàbits de vida saludable són essencials per gaudir d’un bon estat de salut i prevenir malalties com el càncer<\/strong>, alleujar-les quan es produeixen i portar millor els tractaments.<\/p>\n

La nutricionista va donar unes pautes d’alimentació per a pacients oncològics <\/strong>perquè l’alimentació no sigui un problema afegit a la persona que pateix càncer. “Una persona que pateix càncer ha de ser alimentada de la millor manera possible perquè pugui portar el tractament i que el seu cos pateixi el mínim possible<\/em>”, va assegurar. Novau va puntualitzar que cada persona és diferent, però que alguns aliments estan més indicats perquè són més fàcils de pair. “Altres, en canvi, són tot el contrari”, va concloure.<\/p>\n

Olga Novau va incidir en què cap aliment o suplement cura el càncer <\/strong>i que “és tasca del farmacèutic fer veure al pacient què ha de fer, sense desviar-se a altres tractaments”<\/em>. La nutricionista es referia a la suplementació i “altres productes que es venen al mercat i als quals la gent desesperada s’agafa”<\/em>. La nutricionista destacava el paper del farmacèutic referint-se a productes, però també a aliments que no pertanyen a la dieta mediterrània, <\/strong>"aliments que els pacients decideixen prendre, en l’intent de curar la seva malaltia". “Un malalt de càncer ha de continuar prenent els aliments de la dieta mediterrània i no introduir aliments d’altres països que no ha pres mai i als quals no està acostumat”, va dir exactament.<\/p>\n

La nutricionista també va explicar que un pacient amb càncer “no es pot permetre seguir una dieta vegetariana, perquè no es troba en situació de renunciar a cap aliment”<\/em><\/strong>. “La dieta a seguir és la mediterrània, equilibrada i ben feta”, va afegir.<\/p>\n

 <\/p>\n

\n
Documents relacionats:<\/div>\n