El passat dijous dia 31, a la tertúlia del programa de 8TV ‘8 al dia’, va assistir com a convidat Antoni Torres, president de FEFAC, per debatre sobre la situació d’impagaments que pateix la farmàcia. L’espai està moderat per Josep Cuní i hi participaren com a tertulians Xavier Vidal-Folch, Arcadi Calzada, Màrius Carol i Gonzalo Bernardos.
Adjuntem l’enllaç, per si voleu visionar el debat sobre els impagaments (a partir de: 02:38:10 i s'acaba a 3:01:45h):
Perfecte, jo ho he trobat un pel mes endavant, quan falten 50 min, emociona veure com els tertulians son molt mes radicals (a favor nostre) que els nostres representants
Valoro positvamente la intervenció del president de la FEFAC . Crec que ha sabut explicar amb un llenguatge senzill, comprensible per a la major part de l’audiència, quina és la situació que patim les oficines de farmàcia (ha comparat la quantitat ens deuen amb el salari de dos anys de totes les persones que treballen a les farmàcies de Catalunya). Crec a més que el president de FEFAC ha deixat molt clar que els farmacèutics no volem que els pacients rebin les conseqüències de la situació i que és el que durant tots aquests mesos hem tractat d’evitar amb la nostra actitud responsable, dialogant i de recerca de solucions. (segueix)
(ve del comentari anterior) En la meva opinió ha quedat palès que és l’Administració qui incompleix la llei, que vam haver de renunciar a interessos i altres despeses per cobrar, que tot i així segueixen sense pagar-nos i que la situació és ja insostenible. També s’ha advertit que ja s’estan donant els passos perquè els farmacèutics decidim prendre mesures més dràstiques si l’Administració no articula una solució de manera immediata. Finalment, crec que cada fòrum i cada mitjà requereix un llenguatge i un to diferent i que l’empleat en aquest cas ha estat l’adequat en quant a forma i contingut. Nota : El debat comença a 02:38:10 i s’acaba a 3:01:45.
En general m’ha agradat l’actuació del president de fefac malgrat que no la vaig veure des del principi. Només em va faltar que li contestes al tal “Gonzalo” (un que no deixa parlar a ningú )quan ens deia que erem molt rics: “Que fàcil que és fer llenya de l’arbre caigut” o quelcom semblant. Ara estem tots molt indignats i amb tota la rao però de la indignació n’ha de sortir acció CONJUNTA i espero que ANEM TOTS A UNA FARMACÈUTICS, FINS ARA NO HO HEM FET MAI.