Un any més, molts farmacèutics tornen a trobar-se amb un problema que es repeteix cada estiu: buscar un substitut per tal de poder gaudir dies de vacances, una situació que perjudica encara més a la farmàcia rural i, sobretot, a les que hi compten només amb un farmacèutic.
Segons publica Correo Farmacéutico, la situació econòmica actual no ha fet augmentar el nombre de professionals inscrits a les borses de treball i, a més a més, la crisi ha reduït la capacitat econòmica de la petita farmàcia, de manera que es fa més difícil poder oferir els ‘paquets de viatge’ que s’oferien en anys anteriors. La farmàcia rural també té la dificultat que els possibles substituts s’estimen més anar a les ciutats.
Segons Francesc Mateo, president de l’Associació de Farmacèutics Rurals de Catalunya (AFRUC), l’escenari davant el qual es troba el farmacèutic “continua essent molt similar al d’estius anteriors”, amb l’agreujant que la crisi farà que moltes farmàcies no puguin suportar el cost que suposa contractar un substitut al mitjà rural. “La situació es complica, i hi ha molts rurals que portem anys sense poder agafar més vacances que un pont de cap de setmana, i l’Administració continua sense donar una solució”, afirma.
Entre les possibles solucions, hi ha qui, com Carlos Palacios, secretari de l’Asociación de Farmacéuticos de Pequeños Municipios de Toledo, planteja la d’adaptar els horaris d’obertura als de les consultes dels metges. Però les normatives no ho permeten.
De fet, hi ha decrets, com el de Castella La Manxa, de l’any 2004, que recull expressament que “als nuclis de població amb una única oficina de farmàcia, el delegat provincial de Sanitat podrà denegar el tancament per vacances d’aquesta farmàcia per necessitats d’assistència farmacèutica”, tot i que matisa que el titular podrà absentar-se per vacances, sempre que “garanteixi i justifiqui la presència i actuació professional d’altre farmacèutic”.
A Catalunya, el decret que regula els horaris, serveis d’urgència i vacances, de l’any 1996, estableix que s’han de fixar torns entre les oficines de farmàcia de cada àrea bàsica de salut per tal que quedi garantida l’assistència farmacèutica de la població. Segons aquesta norma, un terç de les oficines de farmàcia de cada àrea bàsica hauran de romandre obertes al públic. En el cas que una àrea bàsica disposi de menys de tres oficines de farmàcia, ha d’haver, com a mínim, una oficina oberta al públic.
0 Comments