Per Víctor Bottini, economista i periodista
El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha manifestat que sol·licitarà al Ministeri de Sanitat la cessió de competències per negociar els preus de referència dels fàrmacs amb els laboratoris farmacèutics. Sembla ser que el motiu principal és contenir la partida de despesa en medicaments, que va ser de 3.000 milions d’euros durant el 2023. Un import destacable que es correspon amb més d’un 25% del pressupost total del Departament.
Hem de tenir present que, sí el que es pretén amb la cessió de competències és impulsar una disminució dels preus dels fàrmacs, això empitjorarà un problema que té el mercat farmacèutic que ja s’ha evidenciat per part de la FEFAC. En concret, un nivell de preus dels fàrmacs inferior a la resta d’Europa i una forta regulació pot induir a que les companyies farmacèutiques no inverteixin en R+D ni tampoc distribueixen els seus productes dins d’Espanya. Davant d’aquesta situació els grans damnificats continuaran sent les farmàcies i els ciutadans que, actualment, ja pateixen un desabastiment de més de 900 medicaments a l’Estat, segons les darreres dades del Centre d’informació online de Medicaments de la AEMPS – CIMA.
En contraposició, trobem països, com és el cas de Portugal, que va apostar per aplicar un augment en els preus dels fàrmacs més barats l’any passat. En particular, van incrementar un 5% els medicaments amb preus de 10€ o menys i un 2% en aquells que tenen un preu entre els 10€ i els 15€. L’objectiu d’aquesta mesura va estar evitar el trencament d’estocs i, precisament, el desabastiment de fàrmacs. I, evidentment, aquesta actuació ha implicat una pujada de la despesa de l’Estat portuguès en un 0,4% aproximadament i, en conseqüència, un impacte en els seus pressupostos públics.
En el cas de Espanya, encara que la despesa pública per habitant no ha parat de créixer des del 2013, hem de tenir present que es pateix un desabastiment crònic de medicaments que va molt més enrere de la pandèmia de la Covid 19. De fet, abans de l’assot del coronavirus a nivell mundial, l’Estat ja computava la manca d’uns 600 fàrmacs. En definitiva, es tracta d’una problemàtica estructural que, a més, afecta a medicaments vitals per seguir tractaments de patologies com l’arrítmia cardíaca, el glaucoma o la diabetis, entre altres. Malalties molt importants que no admeten retards en la teràpia. I el pitjor de tot, formulacions que, en moltes ocasions, són insubstituïbles perquè tampoc hi ha existències d’altres productes farmacèutics amb el mateix principi actiu.
Ara tocaria decidir per part d’Espanya el model del medicament que vol posar en pràctica per evitar el desabastiment i la manca de fàrmacs, que, a més, pot comportar problemes encara més greus com són les falsificacions de productes farmacèutics.
0 Comments