Imatge, d’esquerra a dreta: Tomeu Rosselló, Ana Quintilla, Antoni Torres, Javier Albert Diloy i Roger Bel.
Barcelona, 16 d’octubre de 2025. La FEFAC ha comparegut avui davant la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya per presentar les 25 propostes del sector per reforçar la integració de les oficines de farmàcia en el sistema sanitari català.
La FEFAC és l’única entitat que representa en exclusiva els titulars d’oficina de farmàcia de Catalunya. Des de 1990, fa 35 anys que treballa en defensa de la farmàcia i dels seus professionals.
La FEFAC està integrada a PIMEC, com a entitat més representativa de la petita i mitjana empresa i dels autònoms de Catalunya. El president de la FEFAC, Antoni Torres, és també vicepresident de PIMEC i president de l’Àrea de Serveis de la patronal.
A més, altres membres de la Junta Directiva de la FEFAC participen activament en diverses comissions i grups de treball de PIMEC, contribuint a reforçar la presència i la veu del sector farmacèutic en l’àmbit empresarial, econòmic i laboral.
Compareixença al Parlament
El president de la FEFAC i vicepresident de PIMEC, Antoni Torres, ha estat acompanyat per Anta Quintilla, vicepresidenta de la FEFAC; Javier Albert Diloy, tresorer de la FEFAC; i els vocals de la FEFAC Roger Bel i Tomeu Rosselló.
En la seva intervenció, Torres ha destacat que la xarxa de 3.267 farmàcies catalanes són un recurs sanitari de proximitat essencial per garantir l’accessibilitat i la cohesió territorial, especialment en zones rurals i amb risc de despoblament.
En aquest sentit, ha citat l’estudi del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) sobre les polítiques de reequilibri territorial, per subratllar que la presència de serveis com les farmàcies és clau per mantenir població i activitat econòmica al territori.
Antoni Torres, president de la FEFAC i vicepresident de PIMEC, durant la compareixença.
Propostes de la FEFAC
El president de la FEFAC ha exposat diverses propostes agrupades en quatre eixos principals:
- Millorar l’accessibilitat i la coordinació assistencial, fent de la farmàcia una porta d’accés per a afeccions menors, millorant la comunicació amb l’atenció primària i avançant en la digitalització de processos.
- Impulsar la salut pública i la prevenció, ampliant programes de cribratge, integrant les farmàcies en la vigilància epidemiològica i participant en campanyes de vacunació.
- Reforçar el seguiment farmacoterapèutic, especialment per a pacients crònics, dependents o vulnerables.
- Atendre col·lectius amb programes de detecció de violència masclista o situacions de desatenció i amb serveis farmacèutics de proximitat a residències.
- En patologies menors i susceptibles de test diagnòstic validat, realització, comunicació al sistema, amb resultat de derivació a primària o baixa laboral o no, anàleg al ja fet durant la pandèmica via TARCAT.
Torres ha explicat que les propostes de la FEFAC es basen en el document de 25 mesures també entregat anteriorment al Govern i que prenen com a referència més de 110 experiències internacionals d’èxit, com el Pharmacy First del Regne Unit o els models implantats a Austràlia, Canadà, Portugal, Itàlia i Alemanya, on la farmàcia comunitària ja exerceix un paper més actiu en el sistema de salut.
En la part final de la seva intervenció, Torres ha instat el Parlament a recuperar la Resolució 1106/X, aprovada el 2015 per unanimitat, que ja preveia mesures per al desenvolupament de la farmàcia comunitària.
“La farmàcia pot tenir un paper més actiu i útil en la salut de la ciutadania, amb consens i col·laboració amb la resta de professionals”, ha dit Torres. I ha conclòs: “Demano mirada llarga posada en el que ens uneix a tots, la salut i el futur de la nostra ciutadania i territori”.
0 Comments