Entre les principals conclusions de la taula rodona sobre cartera de serveis destaca que “ha deixat de ser una utopia”, segons ha remarcat la moderadora de la xerrada, Anna Sánchez Farré, vocal del Consell de Col.legis de Farmacèutics de Catalunya. Les diferents experiències autonòmiques exposades demostren que, tot i que queda tot un llarg camí per recórrer, s’ha avançat en la configuració d’uns serveis remunerats a l’oficina de farmàcia.
La comunitat autònoma que més desenvolupada té la cartera és Catalunya, arran del conveni signat el juliol del 2010 amb el Servei Català de Salut, que va servir per posar les bases d’un futur model de concertació de serveis retribuïts a l’oficina de farmàcia.
Experiències amb bons resultats
Els primers serveis acreditats que contempla la cartera catalana són el de la prova ràpida de detecció del VIH-sida i el programa de detecció del càncer de colon i recte. Els resultats obtinguts amb aquests dos programes, tal com ha explicat Maria Pilar Gascón, secretària del Consell de Col.legis de Farmacèutics de Catalunya, demostren l’eficàcia d’aquest tipus d’intervencions. D’aquesta manera, a través de la prova del VIH-sida, en la que participen 36 farmàcies, s’han detectat 30 resultats positius, sobre un total de 3070 tests (segons dades del setembre passat). Respecte la prova de detecció del càncer de colon, de la qual formen part 163 farmàcies, s’han detectat 6,2% resultats positius sobre el total de participants.
Altres experiències autonòmiques presentades durant la taula rodona han estat les del País Basc i Castella i Lleó. De la primera cal destacar, a banda de la prova de detecció del VIH-sida, el programa de millora de l’ús de la medicació en pacients atesos pels serveis d’ajut domiciliari, que es realitza mitjançant un acord amb els ajuntaments. A Castella i Lleó, la creació de la cartera de serveis és molt incipient, tot i que el president del consell autonòmic de farmacèutics, Jesús Aguilar, ha assenyalat que l’any passat es va fer un pas endavant important amb la signatura de diversos acords amb l’Administració, concretament, el de la realització de la prova pilot per a la detecció de la sida, la col·laboració per atendre els peregrins del camí de Santiago i el programa per a la millora de l’adherència terapèutica en persones grans. A més a més, pròximament se signarà un conveni per al desenvolupament d’una campanya d’educació sanitària a través de la qual els farmacèutics formaran a pares i nens sobre obesitat infantil.
Malgrat l’avenç que han suposat aquestes iniciatives, Gascón hi veu diverses barreres per a una implantació generalitzada d’aquest tipus de serveis, com són la limitació dels recursos públics, sobretot en els moments actuals de crisi, i la competència d’altres actors sanitaris que també estan interessats en oferir-los, així com l’avaluació de l’eficiència de les intervencions farmacèutiques. Davant d’aquestes dificultats, ha assenyalat Gascón, el col·lectiu ha d’escollir la via de l’acció i de la recerca de propostes imaginatives de remuneració de serveis.
La cartera de serveis s’ha d’entendre com una filosofia, segons opina Virginia Cortina, presidenta del Col·legi de Farmacèutics de Biscaia, que la defineix com “un conjunt d’activitats des de l’oficina de farmàcia per donar resposta a una necessitat sanitària”. Però per configurar amb èxit una cartera de serveis, és necessari que el col·lectiu “es cregui el seu popi paper, per tal de poder vendre-ho a l’Administració”.
Ho pagaria l’usuari?
Una de les claus per al desenvolupament d’aquesta activitat, segons Cortina, és que sigui remunerada, ja sigui pel propi pacient, per l’Administració o a través d’un sistema de pagament mixt. En aquest sentit, Teresa Bassons, farmacèutica membre del Consell Executiu de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha proposat la realització d’enquestes entre els usuaris per conèixer si estarien disposats a pagar per aquest tipus de serveis.
De moment, segons ha declarat Gascón, sí pagarien la prova de la detecció del VIH-sida, tal com s’ha posat de manifest amb la realització del pilot, i també estarien disposats a fer-ho amb el Sistema Personalitzat de Dosificació (SPD).
Una altra de les propostes de Bassons per solucionar la mancança de recursos per tal de poder implantar aquests serveis és aconseguir que les aportacions de les farmàcies i els descomptes que els hi apliquen siguin finalistes, és a dir, que no vagin a parar a les arques públiques sinó concretament a Sanitat, per tal que hi pugui haver un retorn per a la realització d’aquests programes.
Mirada assistencial
Una mirada més crítica l’ha aportat el vicepresident de la Societat Espanyola de Farmàcia Comunitària (SEFAC), Vicente Javier Baixauli, que ha fet èmfasi en la manca de dades que demostrin a les Administracions els resultats en salut de les intervencions del farmacèutic. Segons ha afirmat, la farmàcia és invisible als ulls de les autoritats sanitàries. “No sabem quins problemes relacionats amb els medicaments evitem ni quin estalvi proporcionem al sistema”, ha subratllat.
Una altra de les barreres per al desenvolupament d’una cartera de serveis és la “imatge social de comerç” que arrossega la farmàcia, a la qual no beneficia l’ampli ventall de productes de parafarmàcia que hi són presents cada cop més en aquests establiments. Per a Baixauli, la base de la cartera de serveis ha de ser eminentment assistencial, i adverteix del risc que comporta centrar-se en els serveis complementaris, és adir, aquells que van més enllà de la dispensació activa, la farmacoterapèutica, el seguiment, les campanyes d’educació sanitària, l’ús racional del medicament, etc.
El vicepresident de la SEFAC ha demanat fer un exercici d’honestedat, tot preguntant-se quants farmacèutics estarien disposats a assumir aquests tipus d’activitats assistencials. “El futur ens el fem nosaltres, no vindran pas altres actors sanitaris a fer-nos-ho”, ha conclòs.
0 Comments