FEFAC emet un comunicat per demanar que no s’apliquin més mesures en farmàcia
La Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya (FEFAC), com a agent del sector sanitari, se suma a les reivindicacions realitzades per les diferents institucions i professionals sanitaris que durant aquests dies reclamen al Govern de la Generalitat que s’aturin les mesures empreses pel Departament de Salut de Catalunya amb l’objectiu de reduir en un 10% la despesa en Sanitat.
La farmàcia, com a agent sanitari que és, i que ve patint 10 anys de continues retallades, també veu perillar la qualitat del servei que ofereix el ciutadà, que acaba sent l’últim perjudicat d’aquestes mesures.
La farmàcia recorda que té un paper clau dins el sistema sanitari i s’ofereix, com ho ha fet sempre, a contribuir a la sostenibilitat del sistema. Des de la seva posició de proximitat a la població (de fet, és en moltes ocasions la porta d’entrada al sistema sanitari) i mitjançant la formació i coneixements dels seus professionals, les farmàcies poden continuar col·laborant a resoldre problemes de salut amb símptomes menors, a realitzar activitats de prevenció i millora de la salut i a evitar problemes relacionats amb els medicaments, tot facilitant la descongestió dels centres de salut i evitant hospitalitzacions.
Però, com qualsevol dels agents sanitaris, les retallades limiten la capacitat de la farmàcia per realitzar tota aquesta tasca. Davant d’aquesta situació, FEFAC manifesta que la viabilitat de la Sanitat no passa per reduir les partides en les quals resulta més fàcil retallar, com la farmacèutica. Així, aquesta empresarial vol transmetre el seu desacord i malestar amb les declaracions de sindicats i dirigents polítics que, desinformats de la realitat farmacèutica catalana, demanen que les retallades es centrin en reduir, encara més, la despesa farmacèutica. Una mesura que, d’altra banda, té un efecte només al curt termini.
FEFAC considera que la solució no és comprometre la viabilitat d’un sector per intentar de fer sostenible la Sanitat, sinó mantenir les inversions d’un sistema sanitari infradotat econòmicament i promoure l’eficiència. “Les farmàcies, en concret, porten anys fent sacrificis continuats, i possiblement hagin de continuar fent-ho, però no es poden plantejar més mesures de sostenibilitat basades en la insostenibilitat d’alguns dels agents del sistema”, afirma Xavier Tarradas, president de FEFAC.
La infradotació que pateix el sistema la revela el percentatge del PIB que dedica Catalunya a la Sanitat. Així, aquí es gasta en sanitat pública el 5,6% del PIB i al conjunt de l’Estat espanyol un 6,5%, mentre que la mitjana dels 15 països més importants de l’OCDE gasten un 7,2% del seu PIB.
L’evolució de la despesa farmacèutica dels últims anys és un dels altres indicadors que demostren que la reducció del cost en medicaments és una mesura que ha esgotat el seu marge de maniobra. Cal dir que en aquests moments la despesa farmacèutica a Catalunya té un decreixement del 12%, amb una tendència a la baixa. A més a més, en els últims anys, la comunitat catalana ha estat de les que més han contribuït en el control de la despesa farmacèutica. Cal tenir en compte que la reducció dels recursos invertits en medicaments es produeix malgrat l’augment i envelliment de la població i l’increment de les malalties cròniques.
A banda de la necessitat de mantenir el nivell d’inversions, la sostenibilitat del sistema ha de venir, com s’ha dit, de la millora de l’eficiència. Segons el parer de FEFAC, això passa per realitzar més i millor activitat sanitària amb els mateixos recursos, a través de mesures que actuïn més sobre la demanda i no tant sobre l’oferta, ordenar els serveis assistencials, millorar la gestió dels centres, evitar duplicitats en els serveis, assolir estructures més àgils i menys anquilosades i una política farmacèutica coherent no basada en la improvisació.
Quizás me haga reiterativa pero creo que nadie sabe lo mal que lo estamos pasando algunas farmacias sobretodo para seguir manteniendo el personal. Estoy segura que en muchas empresas con menos razones ya habrían despedido a mas de un empleado. Nosotros nos resistimos porque consideramos a nuestros ayudantes: compañeros