Barcelona, 22 de desembre del 2011. La taxa per recepta anunciada el passat dimarts al Parlament de Catalunya pel conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, no és una bona mesura per promoure el bon ús dels medicaments, que és cap a on s’han de dirigir els esforços i el que comportaria un estalvi al sistema sanitari, segons la Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya (FEFAC).
FEFAC vol recordar que qualsevol recepta comporta la intervenció professional del metge, que a través d’aquest document manifesta la necessitat de prendre un medicament. L’eficàcia d’aquest depèn del compliment que en faci el pacient del tractament. Però el tiquet moderador, tal com està plantejat, passa per alt aquests dos fets: que el metge és qui decideix què ha de prendre el pacient i que el compliment del tractament és imprescindible perquè la medicació sigui eficaç.
Respecte el primer fet, el sistema de recepta electrònica implantada a Catalunya ha permès que el pacient rebi la quantitat exacta de medicació prescrita pel metge, i no li és possible retirar de la farmàcia cap fàrmac més ni en major quantitat de la pautada. En aquest sentit, per tant, la mesura és ineficaç.
Pel que fa al segon fet, una de les preocupacions de FEFAC és que el tiquet suposi una barrera a l’accés de la medicació per part de la població, sobretot, de determinats grups de pacients, com els crònics o polimedicats, gran part dels quals són persones d’avançada edat amb pocs recursos. “Un incompliment del tractament prescrit pel metge comporta un empitjorament del seu estat de salut, amb el consegüent increment de costos que això suposa per al sistema, derivat del major ús dels serveis sanitaris que han de fer aquests pacients mal medicats”, explica Josep Esteve, president de FEFAC.
D’altra banda, el fet que l’usuari no segueixi la pauta marcada al Pla de Medicació del sistema de recepta electrònica pot desorientar al metge, al qual li mancarà la informació necessària per avaluar l’eficàcia del tractament, els símptomes o efectes secundaris que es manifestin en el pacient.
Així, no existeix un problema d’abús en el consum de medicaments, sinó un mal ús dels mateixos. “Per tant, no s’ha de penalitzar l’ús del medicament, sinó promoure el seu bon ús”, afirma Esteve. És aquest punt on cal dirigir els esforços, és a dir, ajudar al pacient a fer un bon seguiment del seu tractament (cal tenir present que el 50% dels pacients crònics incompleix el tractament a partir del segon any). Aquí la farmàcia té una tasca molt important a realitzar, ja que és el punt sanitari més proper i accessible a la població, amb experts en el medicament, formats, per oferir consell farmacèutic i amés, sense cues ni llistes d’espera.
Una altra de les preocupacions de l’empresarial de farmàcies és que la implantació de la taxa comporti un augment de l’automedicació, amb els riscos que això suposa per a la salut dels pacients.
Una altra de les crítiques de FEFAC a la iniciativa és que trencaria l’equitat en el dret de la població a la Sanitat pública, i el fet d’haver de pagar un peatge també representaria un greuge comparatiu cap als ciutadans catalans respecte els de la resta de l’Estat.
Una iniciativa amb repercussions econòmiques i de salut tan importants per a la societat hauria d’estar consensuada amb els agents implicats, és a dir, metges, farmacèutics i pacients. En aquest sentit, la Federació Empresarial ha demanat una reunió urgent amb el Servei Català de Salut per tal de conèixer els detalls de la implantació de la mesura.
FEFAC espera que l’Administració concreti els detalls de la mateixa i que aclareixi com es durà a terme la recaptació. En qualsevol cas, manifesta que les farmàcies, amb una difícil situació econòmica, ja han hagut d’assumir prous esforços com per imposar-les una tasca administrativa que no els hi correspon.
0 Comments