La necessitat d’un canvi en el sector de l’oficina de farmàcia, més enllà de la conjuntura econòmica actual, ha centrat la primera taula de debat d’Infarma. No obstant això, l’impagament a les farmàcies per part del CatSalut ha estat present durant tot el debat.
Aquest ha estat moderat per Josep Aiguabella, vicepresident del Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya, i hi han participat com a convidats Francesc Pla, vicepresident del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona; Antoni Gilabert, gerent d’Atenció Farmacèutica del CatSalut; i l’economista Pere Ibern, professor de la Barcelona Graduate School of Economics.
Per a Pla, el problema més important de l’oficina de farmàcia en aquests moments és que perilla la seva viabilitat empresarial. Que la facturació es trobi a nivell dels anys 2003-2005 mostra la debilitat d’un sector que, independentment de les seves dificultats econòmiques, necessita canviar, ja que el model actual no funciona.
Impagaments, tema obligat
Sobre els impagaments, Pla opina que el col·lectiu ha de queixar-se i reclamar de manera contundent els seus drets, però que el canvi és imprescindible. “S’ha de batallar, però fer els deures que hem de fer, perquè ens això ens va el futur”, ha assenyalat.
En relació amb els impagaments per part de les Administracions, Ibern ha realitzat dues observacions que han provocat comentaris entre el públic assistent. Una d’elles és que la culpa del nou retard la té l’Estat perquè no paga a la Generalitat. L’altra és que amb la situació actual qualsevol contracte existent és revisable i s’ha d’adaptar a la realitat de dificultat econòmica.
Gilabert ha insistit que el tema de l’impagament no és discutible, ja que és evident que l’Administració ha de complir amb els terminis de pagament a les farmàcies i que aquesta és la seva voluntat. Segons ell, cal separar aquesta situació de la necessitat d’anar cap a un model diferent de farmàcia, ja que l’actual no pot fer front a les noves situacions que es presenten.
Cap a on ha d’anar la farmàcia
L’evolució o “reestructuració” que ha de viure l’oficina de farmàcia, segons Pla, no passa tant per un canvi del model retributiu, un procés molt complex, com per un canvi del sistema de càlcul en la fixació del preu dels medicaments i dels marges.
En l’intent d’oferir un missatge d’optimisme, Gilabert ha fet referència a una de les fites del sector en els darrers anys: el sistema de recepta electrònica, que ha permès disposar d’una xarxa de farmàcies connectades entre si i amb el sistema sanitari, amb les possibilitats que això suposa per al desenvolupament d’activitats sanitàries, que permetrà posar en valor la seva tasca.
Gilabert ha destacat dues iniciatives que a través de les noves tecnologies permetran al sector avançar en la seva aportació sanitària: el sistema de missatgeria entre farmacèutics i metges i la informació a la qual pot accedir l’oficina de farmàcia relativa al pacient, que permetrà la realització d’intervencions farmacèutiques.
El gerent d’Atenció Farmacèutica del CatSalut ha destacat la cartera de serveis com el mecanisme que permetrà la remuneració de les activitats a l’oficina de farmàcia, tot i que ha assenyalat que cal demostrar la seva eficàcia i estalvi. “L’asseguradora pública vol deixar de parlar de despesa i parlar d’inversions i de resultats en salut”, ha afirmat.
El Pla de Salut de la Generalitat és una altra de les bones notícies per a les oficines de farmàcia, segons Gilabert, ja que formen part dels agents sanitaris les capacitats dels quals es vol aprofitar més.
Ibern ha destacat que és un error pensar que el problema és només de la farmàcia i que cal situar-la en el context global, tenint en compte la realitat econòmica en el qual es troba el país. “La farmàcia es troba en la mateixa realitat i sense perspectives de canvi a curt termini”, ha assenyalat. Que la crisi del sector és més global ho ha mostrat amb una xifra: el mercat de la farmàcia en tot el món ha disminuït en 290.000 milions d’euros a conseqüència de la pèrdua de les patents dels medicaments.
Segons aquest expert, l’oficina de farmàcia és un mercat dissenyat pel regulador i el problema és que aquest no té massa clar el model que vol. Mentrestant, el sector ha de fer propostes sobre el tipus de model que vol, però trobant un mecanisme d’interès col·lectiu, no només professional.
Considera que, des del punt de vista econòmic, un dels principals inconvenients per al creixement del mercat és que no s’aprofitin bé les economies d’escala, donat que es tracta d’un sector massa regulat.
0 Comments