La taula rodona sobre les agrupacions de farmàcies, moderada per Antoni Torres, membre de la junta directiva de l’Associació de Farmàcies de Barcelona i portaveu de FEFAC, va reunir als responsables de destacats grups de farmàcies, tant independents com lligats a una distribuïdora, amb l’objectiu de descriure els diferents tipus d’agrupacions, els factors que les diferencien i la realitat i futur d’aquest mercat. Representants de La nova Fedintia, Cofares Servicios, XarxaFarma i Farmàcies Ecoceutics conformaven la taula.
Característiques i valors de cada model
Quines són les característiques d’un model i altre és una de les preguntes a les quals es va intentar donar resposta durant la xerrada. Els grups que han nascut d’una distribuïdora tenen al darrere moltes dècades d’història i d’experiència en la seva relació amb les oficines de farmàcia. Tal com va expressar Vicenç Calduch, president de Federfarma, la cooperativa es va crear com a central de compres i serveis, per transformar-se en l’actualitat en una central de vendes amb l’objectiu d’ajudar el titular en la gestió de la seva farmàcia.
Carlos González Bosch, president de Cofares, també comparteix la idea que cada cop la distribuïdora s’implica més en buscar la rendibilitat de l’oficina de farmàcia. Al seu parer, un dels valors dels majoristes és que es basen en un sistema solidari, ja que totes les farmàcies hi poden estar integrades.
Respecte les agrupacions independents, van sorgir cap a l’any 2000, arran de la unió de farmàcies que volien buscar millor condicions de compres. XarxaFarma compta amb més de 500 farmàcies. Tal com va destacar el seu president, Joan Recort, la pròpia societat demanda serveis i les farmàcies han d’estar preparades per donar-hi resposta, però difícilment ho faran si no estan agrupades.
Per la seva banda, Eugeni Fors, vicepresident de Farmàcies Ecoceutics, va explicar que aquesta agrupació prioritza la qualitat i el compromís més que el nombre de farmàcies associades. A l’actualitat, en té 140.
Respecte quina de les dues opcions és més aconsellable, agrupació independent o lligada a una distribuïdora, aquestes últimes tenen l’avantatge de disposar d’un format més estructurat i empresarial i igualment eficient, segons Calduch.
En canvi, el vicepresident de Farmàcies Ecoceutics opina que una estructura més petita permet més agilitat i rapidesa. També com a avantatge de les agrupacions independents, el president de XarxaFarma, Joan Recort, va destacar que tenen millor capacitat de negociació amb els laboratoris. “La indústria no ens veu com a enemics ni amenaça, i la confiança té més arrels quan la relació parteix de zero”, va assenyalar.
González Bosch es va mostrar en desacord amb aquesta idea, tot assenyalat que la distribució compra en les mateixes bones condicions o millors perquè té més capacitat de compra, i va afegir que la base del model de farmàcia és la distribució, necessària per a les agrupacions.
Renúncies i compromisos
Respecte la pèrdua de la identitat pròpia que es pot produir si una farmàcia decideix unir-se a una agrupació, Fors va assenyalar que en certa manera sí hi ha una renúncia al personalisme i que s’han de modificar hàbits, formar l’equip en la nova filosofia i adaptar-se a les propostes del grup. Tots aquests canvis, amb el temps es converteixen en actes espontanis que porten la farmàcia a tenir una gestió òptima, segons Fors.
En canvi, el president de XarxaFarma explica que les seves farmàcies associades conserven molt la seva identitat, doncs la idea no és crear ‘farmàcies XarxaFarma’. González Bosch tampoc no ho concep com una renúncia, sinó més aviat com un compromís cap a una política de gestió, de màrqueting, etc., que comporta un creixement professional i una disciplina de gestió.
Situació a Espanya i Europa
L’agrupació és una tendència a tot Europa. Tal com va assenyalar Calduch, “cal pensar globalment i actuar localment”. França és un dels països on les agrupacions estan més implantades, de fet, només el 15% es mantenen com a farmàcies independents, segons Recort. De fet, ja existeix Alphega com a agrupació de farmàcies en l’àmbit europeu, amb unes 550 a Espanya, que està vinculada al grup Alliance-Healthcare.
Les previsions de González Bosch relatives a Espanya, són que les agrupacions tindran “una vida confortable”, però va manifestar la seva preocupació perquè la seva dimensió creixi fins a resultar “intimidant”, doncs, al seu parer, és important mantenir l’actual model de farmàcia.
Opina que el futur passa perquè les cooperatives ofereixin cada cop més serveis a la farmàcia, amb l’objectiu de millorar la gestió i la rendibilitat. “Una farmàcia ben gestionada es distingeix molt bé d’una gestionada mitjanament”, va afirmar.
Sobre la necessitat d’estar agrupat, els convidats van coincidir que serà decisiu, perquè ho exigeix el propi entorn, cada cop més competitiu. Segons Recort, moltes farmàcies treballen amb hàbits adquirits sense ser conscients que el canvi en la forma de fer i treballar és necessari.
Per la seva banda, el vicepresident d’Ecoceutics està convençut que augmentarà el nombre de farmàcies associades a una agrupació, ja que el model actual de farmàcia és difícilment viable per a les farmàcies independents.
Un altre dels exemples d’agrupació independent que creix en associats és Mediformplus, centrada en la gestió i el màrqueting, que agrupa a 450 farmàcies.
I en un escenari liberalitzat?
Un dels punts més candents de la xerrada va ser el debat sobre l’avantprojecte de Serveis Professionals del Ministeri d’Economia que es va publicar a finals de l’any 2012 i que aposta per la separació entre la propietat i la titularitat de les farmàcies. Recort assegura no estar preocupat davant d’aquesta possibilitat, ja que precedents com França o Portugal, que limiten el nombre de propietaris a 3 o 4, demostren que, si la desregulació és parcial, no hi hauria amenaça per a la supervivència de les farmàcies actuals, els titulars de les quals passarien a ser accionistes.
González Bosch no comparteix l’opinió de Recort, doncs considera que, si la farmàcia perdés la propietat, el titular passaria a ser un treballador i no pas un accionista. Per al president de Cofares, dependria del nivell de liberalització, perquè un canvi de naturalesa jurídica no es pot considerar liberalització. Si aquesta fos absoluta, no veu futur per a les agrupacions, que sí tindrien un paper si es limités el nombre de propietaris per cadena.
Per a Calduch, en un possible escenari liberalitzat, les agrupacions podrien suposar una plataforma d’adaptació que facilitaria el canvi. Aquesta opinió és compartida per Fors, que creu que l’estar associades seria un avantatge perquè el nivell de gestió les faria més competitives. Considera que la tipologia de farmàcies a Espanya hauria de canviar davant la possibilitat d’un marc desregulat, en el qual farmàcies més fortes i concentrades tindrien més assegurat el seu futur. “Abans que ens obliguin, aquesta hauria de ser la farmàcia a Espanya”, va subratllar.
LA EXISTENCIA DE LA FARMACIA NO SE ENTIENDE SI LA CADENA DE COBRO POR SUS PRESTACIONES:DISPENSACION DE MEDICAMENTOS,COSTE DEL PRODUCTO,ASIGNACION AL PRODUCTO DEL CONOCIMIENTO CIENTIFICO DEL FARMACEUTICO,COMO PROFESIONAL UNIVRRSITARIO QUE SOMOS,SERVICIOS DE GUARDIA ECT ECT….¿DONDE ESTAN ESTAS AGRUPACIONES PARA ENTENDER EL PROBLEMA DE LOS IMPAGOS A LA FARMACIA Y NO EXTRAPOLARLO A LA SITUACION SUREALISTA Y NECROLOGICA DE LA O.F.?LAS O.F PAGAMOS DEMASIADAS ORGANIZACIONES Y GRUPOS QU NO NOS ESTAN SIRVIENDO PARA NADA