A FEFAC ens hem proposat entrevistar els màxims responsables de les distribuïdores més importants que operen a Catalunya. Ho hem fet amb el president de Cofares (+info) i amb el director general d'Alliance Healthcare (+info). Avui és el torn del president de Fedefarma, Vicenç Calduch.
Pregunta. Confia en la recuperació de la situació econòmica de les farmàcies?
Resposta. Tot període de crisi obliga a la reflexió i representa una oportunitat, a més, sembla que la regla que s'imposa, ateses les circumstàncies econòmiques, és la de fer més per menys. Aquesta societat del coneixement requereix de professionals com els farmacèutics que ofereixin serveis sanitaris a la població amb professionalitat, proximitat, ètica i criteri, i estem fent esforços per tal de migrar de centres exclusivament d'específics a centres de salut. Cal recordar que un dels paràmetres bàsics de la intel·ligència és la capacitat d'adaptar-se i, qui no la té, desapareix.
Ho estan fent en sector?
Amb més o menys velocitat, ens hi estem adaptant. És evident que creixements de dos dígits no tornaran, doncs l'economia no ho resistiria; però també és cert que s'estan emprenent nous camins professionals, que podem aportar una millora de l'eficiència al sistema, que està determinat per l’envelliment de la població i les necessitats de salut. Per tant, si no recuperació, sí que veig una estabilització en un nou escenari.
Recentment, Fedefarma va presentar els seus resultats econòmics, que van ser positius. A què ho atribueix?
Aquests resultats són el fruit d'un llarg període d'adaptació, del treball i esforç, tant en l'àmbit intern, de tot el personal de la casa, com en el de les farmàcies sòcies. També és producte, per què no dir-ho, d'alguns encerts. Cercàvem com a objectiu una estructura eficient i flexible, adaptada a les noves circumstàncies, amb menys despeses i més ingressos, derivats de la diversificació. Vàrem treballar en tres eixos. El primer, la cerca de l'eficiència en costos, recolzant-nos en la tecnologia, la informàtica i la innovació en processos. El segon, els serveis centrats en l'aportació de valor sanitari per tal d'afavorir les vendes i serveis a la farmàcia, amb una racionalització en costos i sinèrgies amb clients i proveïdors. Per últim, amb la promoció d’una cultura d'empresa d'anticipació i flexibilitat que ha permès adaptar-nos ràpidament a les circumstàncies. Tot això ha fet que l’any 2013 obtinguéssim uns resultats positius, la qual cosa aferma el nostre projecte i la nostra solidesa com a organització.
Què ofereix Fedefarma a les oficines de farmàcia que la distingeix d’altres distribuïdores i quin són els valors en els quals es suporta actualment?
Com a primera cooperativa de capital farmacèutic, amb 86 anys d’història, ja en els seus inicis comptava amb aquests valors i voluntat de lideratge. Ens hem marcat l’objectiu d’assolir l’excel·lència en relació a la qualitat, el servei i el cost, i això ho estem aconseguint posant èmfasi en aconseguir la màxima eficiència, amb nous processos de treball i invertint en desenvolupar, amb una visió de 360º, noves eines per a la farmàcia i serveis que permetin que la cooperativa compleixi l'objectiu que estableixen els seus estatuts, que són promoure la millora econòmica, professional i social dels nostres associats. Un dels valors que l’han diferenciat de la resta de majoristes és la seva ferma defensa del model actual de farmàcia. Fedefarma no ha propiciat cap pràctica per incrementar el seu guany econòmic, doncs creiem que hi ha valors i actius molt més valuosos que els diners.
En aquest sentit, quina opinió li mereixen les pràctiques relaciones amb el comerç paral·lel de medicaments?
En la línia del que he comentat, vull destacar la nostra ferma oposició a les exportacions de medicaments per mecanismes il·lícits, doncs els problemes de subministrament, al marge de les implicacions sanitàries malmet la seva solvència professional i econòmica.
En quina mesura Fedefarma pateix la morositat per part de les farmàcies?
En el seu moment, vam preveure que el canvi que estem vivint era estructural i no pas conjuntural, i vàrem fer les dotacions corresponents al balanç, per un criteri de prudència i solvència empresarial. En el nostre principal àmbit d'actuació, Catalunya i la Comunitat Valenciana, la situació ha estat especialment dura pel que fa als impagaments. El cobrament de les factures del març i l’abril, gràcies a la feina discreta però efectiva del Consell Català de Col·legis de Farmacèutics i FEFAC, ens permet ser una mica més optimistes pel que fa a la normalització dels pagaments.
En relació a l'anterior pregunta, des d'aquesta empresarial s’ha reclamat als distribuïdors que operen a Catalunya un esforç perquè el pes dels impagaments per part de l'Administració no recaigui de manera tan particular sobre les oficines de farmàcia. Quina és la seva resposta i quines accions desenvolupen o han desenvolupat des de Federació en aquest sentit?
Evidentment que els impagaments ens preocupen, doncs moltes farmàcies es troben en una situació límit, però, al marge de les solucions i ajudes ofertes a la farmàcia el 2012, el darrer any vam gestionar ajornaments de terminis en més de 400 rebuts i per un valor no menyspreable de 8,5 milions d’euros, concedint més del 92% de les peticions rebudes. Ens sap molt de greu no poder donar resposta a tot el que se'ns planteja, però, per una qüestió de responsabilitat col·lectiva i patrimonial, també en això hem d'establir límits. La manera com afrontar-ho és afavorint una estructura organitzativa que generi més recursos i reserves per tal de disposar-ne dels mateixos quan tinguem necessitat. No podem exigir allò del que no disposa a una estructura cooperativa que retorna a la farmàcia en gran mesura els excedents, doncs compromet la seva viabilitat i sense estructures sòlides i solvents ens debilitaríem com a col·lectiu. Hem de trobar en cada moment el punt d'equilibri òptim per a ambdues parts.
Quina és la seva opinió sobre l'entrada de capital extern a la propietat de les oficines de farmàcia?
Com he comentat anteriorment, a Federació creiem fermament en la bondat social i col·lectiva del binomi propietat-titularitat. A altres països hi ha plantejaments diferents, però aquests no superen el nostre 'value for money' ni l'accessibilitat al professional amb garanties del nostre model. Pensem a qui podria beneficiar que la propietat, en comptes d'estar en mans de 24.000 professionals, estigués en mans d'uns pocs. D’altra banda, el factor professional és determinant. Si entrés capital extern a la propietat de les farmàcies, no exerciríem la nostra activitat amb la mateixa llibertat sinó que estaríem més subjectes als interessos d’algú altre.
Segons la seva percepció, hi ha un moviment orientat a prescindir dels majoristes com a intermediaris entre els laboratoris i les farmàcies?
No penso que sigui un fet generalitzat, encara que sí que hi ha laboratoris que pensen que l’aportació de valor de la distribució no està orientada a les seves necessitats. Hem de fer un esforç per donar resposta a les necessitats d’aquests laboratoris. La majoria, en canvi, sí que valoren la distribució com aquella estructura eficient que permet un contacte emocional amb les farmàcies en major mesura que de forma directa. Una mostra d’això és el nostre projecte Fedintia, que té laboratoris adherits que han aconseguir creixements de mercat considerables perquè aportem valor per la major eficiència i perquè transmetem les necessitats de la indústria i la farmàcia de manera bidireccional.
Quin valor creu que aporta el sector de la distribució per assegurar la seva permanència en el sistema?
Una de les coses que caracteritza el model de distribució d’aquí és la seva solidaritat, és a dir, que, independentment de l’ubicació de la farmàcia, cobrim la necessitat sanitària i li donem qualitat, cosa que no succeeix a d’altres sectors.
En l'entorn de dificultat actual, quins serveis ha potenciat Federació per ajudar la farmàcia en tots els vessants?
D’una banda, oferim serveis professionals, per exemple, el programa de detecció de risc cardiovascular o el de prevenció de l’obesitat. Intentem posar a l’abast de la farmàcia paquets accessibles i fàcils perquè ho puguin traslladar a la població. També oferim serveis de retail, com la creació d’espais, com el de marca blanca, el dedicat a productes infantils o el de la gent gran, a través d’una cartera de productes seleccionada i dinamització de les vendes. L’objecti és augmentar la rendibilitat de la unitat de negoci. Pensem que, si generes recursos, pots reinvertir-los i crear més servei, de tal manera que hi guanya tothom. Així mateix, disposem de serveis empresarials per facilitar el compliment de la legislació en matèria, per exemple, de riscos laborals o de protecció de dades, i destaquen especialment els nostres serveis informàtics.
Quina és la importància del seu programa de formació continuada i quines novetats ens pot explicar?
La professió ha de transmetre el coneixement científic a la societat amb criteri i professionalitat i, perquè això sigui possible, s’ha de promoure la formació. Nosaltres intentem cercar entre els professionals els que millor transmeten aquest coneixement perquè el traslladin a les nostres farmàcies i d’aquesta manera afegir valor a la dispensació. Els 27 anys de bagatge i la fidelitat dels alumnes ens diuen molt de l’èxit del nostre programa.
Com s'imagina la farmàcia del futur?
El model de farmàcia ha de preservar les seves bases actuals, que són la professionalitat, l’eficiència i la proximitat. Actualment, és una activitat amb un elevat estàndard de qualitat assistencial i satisfacció social, gràcies en bona part al binomi propietat-titularitat, però això no ha de suposar un fre per a la seva adaptació i evolució si l'objectiu és la millora del servei sanitari ofert al conjunt de la societat. La farmàcia, com bé s'exposa al Pla de Salut de Catalunya, s'ha d'orientar cap a un model on el ciutadà és l'eix del sistema, més integrat i coordinat, on es promou la salut pública i la cartera de serveis. Com a col·lectiu, però des de la individualitat, es tracta de pensar globalment i actuar localment. Hem de ser capaços de tenir una visió més estratègica i aconseguir imposar la confiança en decisions a llarg termini per damunt de la incertesa del curt termini, és a dir, no caure en l'errada de confondre valor amb preu. Potenciar farmàcia com a primera línea d'actuació sanitària per garantir l'ús racional del medicament, la prevenció de la malaltia i la promoció dels hàbits saludables. La farmàcia, tot i que no es fa tangible en cap factura, està ordenada en el territori, connectada en xarxa, organitzada col·lectivament en grans institucions amb capacitat de transferir els projectes, i té el menor cost d'intervenció professional. En les circumstàncies econòmiques actuals, els gestors del sistema sanitari haurien d'aprofitar aquest avantatge.
0 Comments