Una de les taules rodones més multitudinàries a Infarma va ser la dedicada als diferents models farmacèutics europeus. Resumim les intervencions dels diferents ponents que hi van participar, de França, Escòcia, Itàlia i Alemania.
França
La farmacèutica comunitària Carine Wolf, membre de l’Ordre des Pharmaciens, va exposar en què consisteix el model francès, molt similar a l’espanyol. A França hi ha 22.000 farmàcies, una per cada 2.500 habitants, el que facilita l’accés a la medicació de manera equitativa.
Està basat en el binomi titularitat-propietat, que garanteix la seguretat en la cadena de subministrament. De fet, Wolf va destacar que a França mai no ha entrat un producte falsificat perquè el farmacèutic es troba a l’inici i al final de la cadena.
La llei de Sanitat de l’any 2009 va establir nous serveis a realitzar a les farmàcies comunitàries, com el cribratge de pacients diabètics i la detecció de la grip, així com la revisió de l’ús dels medicaments, com els antibiòtics, i asmàtics.
Una de les mesures més destacades per Wolf és que el govern francès ha creat un fitxer amb informació sobre la medicació que s’ha dispensat als pacients en els darrers 4 mesos, amb un sistema potent de protecció de les dades, al qual poden accedir els diferents professionals sanitaris. Un dels objectius d’aquest sistema és controlar les necessitats dels pacients pel que fa a la seva medicació i detectar l’escassedat de medicaments.
Escòcia
La situació de la farmàcia escocesa la va descriure Noel Wicks, director general de la Right Medicine Pharmacy. Escòcia, on hi ha una farmàcia per cada 4.000 habitants, té la seva pròpia regulació farmacèutica, que afavoreix molt el desenvolupament de serveis professionals. Arran de la nova normativa en matèria de Sanitat, que atorga un pes molt important a la prevenció, la farmàcia ha intentat convertir-se en un agent de salut clau, amb la implantació d’un sistema de remuneració a les farmàcies per al desenvolupament d’un conjunt de serveis.
Es van establir diferents tipus de contractes amb les oficines de farmàcia. Un d’ells, implantat l’any 2006, ha estat molt exitós, i consisteix en la prescripció de medicaments per a malalties menors, com la grip o diarrees. El Govern remunera al farmacèutic la realització de consultes i de receptes, amb un mecanisme de pagament capitatiu. L’any 2014 es van realitzar dos milions de receptes amb aquest sistema.
Una altra tasca que es remunera és la relacionada amb la promoció de la salut, com és la intervenció en tabaquisme i en contracepció d’emergència. La farmàcia rep uns 23 euros per pacient al que assessora per deixar de fumar, amb un màxim de 3 mesos de durada del tractament. Segons va explicar el ponent, en aquests moments, la forma més fàcil de deixar de fumar a Escòcia és anar a la farmàcia i rebre aquest servei. De la mateixa manera, cobren 23 euros per la recepta de la contracepció d’emergència.
L’Administració escocesa també paga les farmàcies pel servei d’atenció farmacèutica a malalts crònics. El metges recepten la medicació als pacients per un període de 18 mesos i el farmacèutic realitza un seguiment. Quan detecta la necessitat de realitzar alguna modificació de la medicació, deriva el pacient al metge. Un número aproximat de 400.000 persones estan inscrites en aquest programa.
Aquesta atenció es realitza com a consulta, a través de la qual el pacient rep una atenció en un espai reservat a tal fi. Les farmàcies han d’obtenir un certificar per poder realitzar aquesta tasca. Un altre dels avenços a Escòcia és l’accés a l’historial farmacoterapèutic dels pacients, en el qual hi estan treballant i permetre a farmacèutics, metges i infermeres accedir al mateix arxiu.
La realització de serveis suposa el 50% de la remuneració de les farmàcies. Malgrat això, no suposa un ingrés extra, segons va explicar el ponent. “Treballem més per obtenir el mateix”, va afirmar.
Des de les farmàcies escoceses s’ofereix altres tipus de serveis, com la dispensació activa de productes lliures de gluten i vitamines.
Itàlia
El president de l’empresarial de les farmàcies, Federfarma, a la Toscana, Marco Nocentini, va explicar que a Itàlia hi ha 18.039 farmàcies, és a dir, una per cada 3.300 habitants, amb una distància mínima entre elles de 200 metres.
Les farmàcies italianes poden tenir com a propietaris fins a un màxim de quatre farmacèutics, i un d’ells n’és el director responsable. Itàlia té la peculiaritat de que els municipis també poden ser propietaris de farmàcies (n’hi ha unes 1.600 a tot el país).
Els medicaments es divideixen en tres grups:
1) Classe A: Són amb recepta i l’Estat fixa el preu i els reemborsa.
2) Classe C: Són productes no sufragats amb fons públics però la recepta és obligatòria. Els preus els fixa la indústria farmacèutica, que els pot augmentar cada dos anys.
3) Productes sense recepta (però que no es poden publicitar) i OTC, de venda lliure (també a supermercats i parafarmàcia).
Pel que fa al pagament dels medicaments, està establert un descompte progressiu que realitzen les farmàcies a l’Estat fins al 19%, amb un descompte mitjà del 5%.
Les oficines de farmàcia s’han oposat a la mesura anomenada ‘distribució directa’, per la qual els productes es compren en subhasta pública i són distribuïts als hospitals i centres públics. És a dir que “els pacients se’n duen una bossa amb la medicació de 6 mesos”, va criticar Nocentini, que considera que les oficines de farmàcia s’han vist molt perjudicades per aquesta mesura, que sacrifica el seguiment farmacoterapèutic, contra la qual han actuat en els Tribunals.
La facturació a oficines de farmàcia italianes per medicaments amb càrrec a fons públics també ha disminuït durant els últims anys (un 2,5% entre el 2012 i el 2013), sobretot a conseqüència de l’augment dels genèrics i de la ‘distribució directa’. La situació del col·lectiu és de dificultat econòmica. De fet, unes 2.000 farmàcies es troben prop de la fallida i 500 ja han arribat a aquest punt.
No obstant això, el president de Federfarma veu oportunitats en els nous serveis, com anàlisis per a la detecció de malalties, l’atenció a domicili, la possibilitat de disposar d’un infermer o la reserva de visites mèdiques a la població.
Com a novetats de la legislació italiana, Nocentini va explicar que a l’últim Consell de Ministres es van debatre tres propostes, essent rebutjades les dues primeres:
- Doblar el nombre de farmàcies (de 20.000 a 40.000), de tal manera que hi hagi una per cada 1.500 habitants, quelcom que no és assumible per un col·lectiu en una situació financera ja delicada.
- Possibilitat de que parafarmàcies i supermercats venguin productes Classe C (amb recepta). Segons Nocentini, seria el primer país en el món on succeís això.
- Eliminació de les limitacions sobre la propietat de les farmàcies. En aquests moments, només poden ser propietat d’un individu o en societat. Aquesta mesura va ser aprovada pel Consell de Ministres, però en aquests moments és només una proposta de llei, que s’ha de debatre al Parlament. El posicionament de Federfarma és posar límits a la mesura, que no afecta només al sector farmacèutics sinó a altres professions.
Alemanya
Pel que fa a la propietat, no es permet l'entrada de capital extern i una farmàcia pot actuar com la principal i tenir tres ‘sucursals’, segons apuntà el farmacèutic Wolfgang Kempf, cap de la Junta Assessora d’Alphega a Alemania.
Respecte el nombre de farmàcies, l’any 2013 n’hi havia 20.662, quan l’any 2005 eren 21.476. Una mitjana d’1,5 farmàcies tanquen cada setmana a Alemanya. Un dels principals motius són les dificultats econòmiques, derivades entre altres factors de l’augment de la competència, sobretot per la venda de productes a través d’internet. També influeix en aquesta reducció del nombre de farmàcies la dificultat per accedir a crèdits bancaris.
El mercat dels productes sense recepta i OTCs ha crescut notablement, essent la previsió de creixement per a aquest any d’un 12%. Pel que fa al preu dels medicaments ve fixat pel preu que marca el fabricant, al que se suma el suplement que correspon al majorista (3,15% sobre el preu del laboratori, més 0,7 euros) i el 3% corresponent a la farmàcia, més 8,35 euros per envàs (taxa per assessorament).
Un dels problemes en aquest pais sería que no hi haurien clausules de actualització, i encara que es conseguis un tracte just, en uns anys treballariem per sota costos.