El Tribunal Suprem considera “legal” que els centres de salut de la Comunitat Valenciana dispensin directament medicaments -en determinades situacions- a centres sociosanitaris públics i domicilis, sense comptar amb les oficines de farmàcia.
Així ho expressa en una sentència a través de la qual desestima un recurs de cassació interposat pel Col·legi de Farmacèutics de València contra una sentència prèvia dictada el 2013 pel Tribunal Superior de Justícia de Comunitat Valenciana en la qual ja es validava aquesta possibilitat prevista en el decret 94/2010.
Aquest pronunciament del TS també avalaria legalment, de manera indirecta, el polèmic 'Programa Akasa' posat en marxa per la Generalitat valenciana pel qual es dispensen directament als domicilis dels pacients absorbents i dietoterapèutics (un programa que es troba en stand by després d'haver realitzat unes primeres proves i davant les crítiques rebudes pel col·lectiu farmacèutic).
La dispensació directa és una pràctica habitual en determinades situacions, però la novetat d'aquesta sentència rau en que "valida" que en aquestes dispensacions l'Administració pugui aplicar el copagament (com només passa al canal farmàcia) i cobrar al pacient la seva part proporcional del medicament. Fins ara, totes les iniciatives existents de dispensació directa a pacients suposaven l'assumpció total del cost del fàrmac per part de l'Administració.
L'Alt Tribunal valida la dispensació a domicili perquè considera que "qui lliura el medicament al pacient no és un empresari o professional de la comercialització farmacèutica minorista, sinó el propi servei de salut".
El Tribunal Suprem considera que la dispensació directa que els centres de salut realitzessin fora de les seves instal·lacions es pot considerar legal perquè "un centre de salut no és només un lloc físic, on es realitzen determinades actuacions sanitàries, sinó alguna cosa més. (…) El veritablement definitori del centre de salut és la realització de les prestacions que té encomanades (…) i això, com és obvi, no té necessàriament que desenvolupar-se en un determinat lloc".
Segons publica El Global, la sentència, de forma indirecta, validaria qualsevol decisió de les administracions que apostés per la dispensació directa de medicaments 'obviant' canal farmàcia.
Font: El Global
Per a l'Administració no crec que resulti rendible utilitzar de forma important aquesta dispensació directa als domicilis o centres sociosanitaris, però a ningú se li escapa que pot fer servir aquesta sentència com a arma de pressió contra la oficina de farmàcia.
Per si algú encara en tenia dubtes, crec que no podem esperar una millora de les condicions de dispensació amb el CatSalut i cal centrar-se en la venda lliure i el cobrament per serveis.
Només amb esforç, formació del titular i el personal, especialització, i millora constant podrem seguir oferint a la societat els nostres serveis com a professionals del medicament.
Crec que les despeses de l'estat aumentaran considerablement usan aquest sistema. Com molt be deia aqui mateix un company, cal valorar correctament el cost global de la dispensació sense passar per la farmàcia. Cal comptabilitzar el cost del personal implicat en el servei a domicili i en la gestio del diners ingressats al CAP, el cost del vehicle i el combustible…etc. Pel que al personal , no oblidem que són nomines de funcionaris a càrrec de l'administració pública que mai són petites perquè les paguem entre tots.
A part de no cobrar el que ens correspon, quan ens correspon malgrat el que hi ha signat amb l'administrasio i malgrat la llei de pagaments a proveïdors a 30dies ens hem de trobar amb setències com aquestes!!!!!!!!!!!!!