Més del 60% dels antibiòtics prescrits en infeccions respiratòries són innecessaris

Un estudi realitzat a diversos centres d'atenció primària de 8 comunitats autònomes durant el primer trimestre de 2015, on van participar 126 metges de família, revela que més del 60% dels antibiòtics prescrits en infeccions respiratòries són innecessaris.

Segons informa l’Institut d’Investigació d’Atenció Primària (IDIAP), Jordi Gol, els facultatius van registrar els casos de faringitis i d'IRTI (bronquitis, MPOC, pneumònia…) de pacients majors de 14 anys. En total, es van registrar 1.012 episodis de faringitis, i 1.928 casos d'IRTI, generalment bronquitis.

La majoria van ser considerats lleus, tot i que els casos més greus registrats corresponen a pacients amb IRTI. Carles Llor, metge coordinador del Grup de Recerca en Infeccions en atenció Primària (GRIP) de l'IDIAP i investigador principal de l’estudi, explica com van fer l'anàlisi de les dades: "un cop recollida tota la informació, es va poder valorar la prescripció real d'antibiòtics realitzada pels metges d'atenció primària i també quants d’aquests medicaments eren innecessaris, d'acord amb les guies clíniques. Per fer-ho, es van comparar totes les dades amb les guies més recents de maneig de la faringitis i de les IRTI en què es defineix quins pacients han de ser sempre tractats amb antibiòtics, quins pacients mai haurien de ser tractats amb aquests medicaments i un subgrup de pacients que sí que podrien ser tractats amb antibiòtics".

Resultats

Dels 1.012 pacients amb faringitis i dels 1.928 pacients amb infecció respiratòria del tracte inferior, 497 pacients (49,1%) i 963 pacients (49,9%), respectivament, van ser tractats amb antibiòtics. Seguint les indicacions de les guies clíniques només s'hauria donat antibiòtic al 7,6% dels pacients amb faringitis (77) i al 15,1% dels pacients amb IRTI (291).

L'estudi demostra, per tant, que el 84,5% dels antibiòtics prescrits per a la faringitis i el 69,8% dels prescrits per a IRTI són innecessaris. "Hem observat que les prescripcions innecessàries s'haguessin estalviat amb l'ús adequat de proves de detecció ràpida, recomanades per la majoria de les guies clíniques; malgrat això, a l’Estat espanyol el seu ús és molt poc freqüent", afirma Llor.