El conseller de Salut, Antoni Comín, va pronunciar ahir al Cercle d’Economia la conferència ‘Reformes per restaurar, millorar i transformar el sistema públic de salut de Catalunya’, a la qual va assistir FEFAC.
El conseller va destacar la qualitat del sistema públic sanitari català, que es troba entre els ‘top 20’, i considera que funciona com una estructura d’estat. Segons va assenyalar, aquest sistema “l’hem construït per consens i respectant les reformes anteriors i això ha fet que sigui un edifici de qualitat, sota els fonaments de l'equitat i de la igualtat”. Així, respecte les reformes previstes per a la Sanitat catalana, va afirmar que no es parteix de zero, sinó que novament es construeix sobre el ja existent, i mantenint els principis d’equitat, universalitat i gratuïtat inalterables.
Els objectius del seu Departament passen per recuperar el que s’ha perdut durant els anys de crisi econòmica, millorarlo i adaptar-se a la situació actual, marcada pels canvis demogràfics, la cronicitat, les transformacions tecnològiques i culturals, que impliquen que el pacient tingui més informació i demani tenir més pes en les decisions en salut.
Entre els elements que s’han vist afectats pels anys de contenció pressupostària, va destacar la universalitat en l’accés a la Sanitat, els temps d’espera, els drets dels treballadors i les inversions. Afirmà que aquestes situacions poden ser recuperades, per exemple, amb el pla de xoc contra les llistes d’espera, el Pla de garantia de l’estabilitat laboral o el pla d’equipaments tecnològics.
Pel que fa a les millores del sistema, el conseller va categoritzar les mesures impulsades d’ençà de la seva presa de possessió en tres grans eixos: equitat, qualitat i sostenibilitat. En aquest sentit, Comín va emfatitzar que encara “és possible fer un sistema més equitatiu, més sostenible i de major qualitat”, i aquí va citar actuacions que persegueixen aquest objectiu central, com ara la orientació de l’atenció a la salut mental cap a un enfocament més comunitari, el programa de ‘big data’ PADRIS per enfortir la recerca o el nou model de finançament de l’atenció primària.
Comín també va remarcar la importància de comptar en el futur amb una Agència Catalana del Medicament, que integrarà les diferents estructures ara existents. Respecte la necessitat de fer el sistema sostenible, va expressar que s’ha d’assolir amb pressupost però també comptant amb la participació ciutadana i implicant més els professionals en la seva gestió.
En acabar la conferència, va tenir lloc una taula rodona en la qual va participar el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), David Elvira, el director general de l’Hospital Clínic, Josep Maria Campistol, i la gerent de l’Institut Guttmann, Roser Fernández. Durant la seva intervenció el director del CatSalut va destacar que el principal repte que ha d’afrontar el sistema sanitari en el futur és la fragilitat de la societat, que té una doble cara: biològica i social. “La mirada de la salut del 2017 no pot obviar l’envelliment i la cronicitat”, ni ignorar l’afectació social que s’ha accentuat amb la crisi, va dir Elvira, tot assenyalant l’impacte que això té en l’àmbit de la primària o de les urgències. Segons opina, l’hospitalització domiciliària, amb l’ajut de les TIC, permetrà fer front a aquesta fragilitat. També va remarcar la necessitat d’accedir ràpidament a la innovació, que només serà possible solucionant els problemes generats per l'obligada anualització dels pressupostos.
Josep Maria Campistol va destacar com a principal repte la sostenibilitat del sistema i la importància d’invertir per a la millora de l’eficiència, per incorporar les noves tecnologies i retribuint i incentivant suficientment als professionals. Un altre dels desafiaments és la coordinació entre tots els agents sanitaris, també amb els recursos socials, entre altres coses per fer front a la cronicitat. Entre els reptes de la Sanitat, també va emfatitzar la necessitat d’invertir en la prevenció de malalties com el càncer i les cardiovasculars.
Roser Fernández també va incidir en els esforços que cal fer per la sostenibilitat del sistema, que ha patit una crisi econòmica però també estructural, per reduir el risc d’emmalaltir a través de la prevenció i per superar la resistència al canvi.
0 Comments