El Reial Decret 6/2012 va deixar sense cobertura sanitària pública a part de la població, especialment els immigrants en situació irregular. Per restablir l’atenció sanitària immediata a qualsevol persona que visqui a Catalunya, el passat 15 de juliol, el Parlament va aprovar la llei d’accés universal a l’assistència sanitària.
Tal com especifica la Resolució de 27 de juny, l’accés a l’assistència sanitària pública per mitjà del Servei Català de la Salut de les persones que no tenen la condició d’assegurades o beneficiàries del Sistema Nacional de Salut de l’Estat requereix que acreditin la residència a Catalunya i que no tinguin accés a l’assistència sanitària, amb càrrec a fons púbics, per mitjà d’una entitat diferent del CatSalut. S’entén per residents les persones empadronades en un municipi de Catalunya.
El conseller de Salut, Antoni Comín, va manifestar en la presentació de la llei que l’aprovació d’aquesta “és transcendental a efectes pràctics i simbòlicament, perquè representa el tipus de societat que volem ser: una societat que garanteix els drets socials a totes les persones que viuen a Catalunya”.
La norma preveu que ja no calgui cap requeriment d’arrelament temporal previ i, així, s’elimina la carència de tres mesos de residència que fins ara s’havia d’acreditar per accedir a la totalitat de la cartera bàsica de serveis, que inclou, entre d’altres, l’atenció primària i l’especialitzada.
Segons el Departament de Salut, “un dret tan important com aquest queda blindat definitivament amb la màxima garantia jurídica –la de llei- i no només mitjançant instruccions com les que fins ara han permès donar assistència sanitària a 137.000 persones”. A més, considera que “deixar una part de la població sense control mèdic, especialment quan es tracta d’un dels segments més vulnerables socialment, suposa un risc per a la salut pública de tota la societat i un augment de la vulnerabilitat dels col·lectius en risc d’exclusió social”.
La llei, a més, garanteix que totes les persones, amb independència de si són residents o no, tenen garantida l’atenció sanitària urgent. Una atenció urgent el cost de la qual, en el cas de persones no residents amb situació de vulnerabilitat social, serà assumida pel Servei Català de la Salut, tal com ja es feia fins ara.
0 Comments