La FEFAC presenta al·legacions a l’Avantprojecte de Llei de medicaments i productes sanitaris

L’empresarial alerta que la nova regulació posa en risc la sostenibilitat econòmica de la xarxa de farmàcies, especialment en entorns rurals, aïllats o històrics i en municipis en risc de despoblament

Barcelona, 8 de maig de 2025 — La Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya (FEFAC) ha presentat al Ministerio de Sanidad les seves al·legacions a l’Avantprojecte de Llei de medicaments i productes sanitaris, en considerar que en la seva redacció actual pot afectar greument la sostenibilitat econòmica i aportació social de les farmàcies comunitàries, especialment aquelles ubicades en municipis petits, zones rurals, i nuclis aïllats o en risc de despoblament.

Segons la FEFAC, el nou sistema de fixació de preus proposat, juntament amb la continuïtat de les reserves singulars i les deduccions històriques, comporta un desequilibri econòmic per a moltes farmàcies.

A més, es denuncia que aquest plantejament no té en compte la funció sanitària i social essencial que desenvolupa la xarxa d’oficines de farmàcia, ni la seva contribució a la cohesió social territorial, l’arrelament poblacional i la igualtat en l’accés als medicaments.

L’entitat empresarial, que representa el col·lectiu des de fa més de 35 anys, basa part del seu posicionament en dades de l’informe del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), que destaca el paper vertebrador de la xarxa de farmàcies en el territori. Aquest estudi assenyala que en els municipis en risc de despoblació, només el 18,5% disposen d’una oficina de farmàcia, tot i ser un dels serveis sanitaris més pròxims i utilitzats per la població.

La FEFAC alerta que la proposta de “subhasta a cegues” per determinar preus crea incertesa jurídica i econòmica, i afavorirà els desabastiments, empitjorant el servei al ciutadà. També remarca que les farmàcies no poden repercutir els seus costos en el preu final del medicament, i per tant va en contra dels resultats econòmics, fet que compromet greument la seva viabilitat, especialment en farmàcies amb baixa facturació.

A més, lamenta que no s’aprofiti el potencial assistencial dels professionals farmacèutics ni les instal·lacions per col·laborar en descongestionar l’atenció primària, i reclama que es reguli i remunerin noves necessitats de la població, com la seva tasca en àmbits com l’atenció domiciliària, la dispensació d’emergència o la intervenció protocol·litzada en determinades patologies recurrents.

Entre les principals demandes de la FEFAC:

• La revisió del sistema de fixació de preus proposada.
• La revisió i eliminació de deduccions econòmiques vigents.
• L’actualització dels marges de benefici i la retribució per serveis prestats.
• La limitació de les reserves singulars a casos justificats.
• L’ampliació de les capacitats assistencials de les farmàcies.
• L’establiment d’un marc normatiu estable i predictible.
• Ampliar la capacitat de substitució de medicaments.

Finalment, la FEFAC recorda que les oficines de farmàcia són microempreses privades d’interès públic, que generen més de 80.000 llocs de treball estables i de proximitat, majoritàriament femenins, i que donen servei a gairebé tota la població a menys de 15 minuts.

Per això, reclama que qualsevol reforma es valori no només des del prisma econòmic de despesa, sinó també des de l’impacte social, en l’economia local, territorial, de gènere i mediambiental que tenen.