Relativa a les plataformes d’internet per les que es posen en contacte oficines de farmàcia i clients
El passat 29 de febrer d’enguany es va dictar pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sala Segona), la Sentència corresponent a l’assumpte C-606/21, per la que es resolia una qüestió prejudicial presentada per la Cour d’Appel de París amb relació a l’anomenat “cas Doctipharma”). A grans trets, la qüestió controvertida de fons radicava en determinar la compatibilitat amb el Dret Comunitari (i en concret, amb la Directiva 2011/62, per la que es modificà la Directiva 2001/83/CE, per la que s’establí un codi comunitari sobre medicaments d’ús humà, pel que fa a la prevenció de l’entrada de medicaments falsificats a la cadena de subministrament legal), de la plataforma online de titularitat de l’empresa Doctipharma. La funcionalitat d’aquesta plataforma consisteix a posar en contacte oficines de farmàcia (que s’han de donar d’alta a la plataforma, previ pagament) i persones físiques potencials compradores de medicaments no subjectes a recepta mèdica.
Respecte de la qüestió controvertida, el TJUE conclou que la funcionalitat de l’esmentada plataforma no s’oposa a la Directiva 2011/62 (en concret, a l’article 85, pel qual s’estableixen les condicions a partir de les quals els estats membres poden restringir les vendes de medicaments OTC a uns determinants col·lectius en possessió de determinades qualificacions professionals), sempre que el Tribunal nacional que estigui coneixent del litigi principal (en aquest cas, la Cour d’Appel de París) no conclogui, tenint en compte els fets concrets del cas, que Doctipharma presta un servei de venda de medicaments per ella mateixa (ja fos aquest prestat de forma directa per Doctipharma, o de forma indirecta a través de les oficines de farmàcia que s’han donat d’alta a la seva plataforma, previ pagament).
En definitiva, en virtut de la Sentència aquí comentada, el TJUE reafirma la facultat dels estats membres de restringir la venda de medicaments online a col·lectius en possessió de determinades qualificacions professionals (fonamentalment, els farmacèutics), podent, per tant, els estats prohibir la venda de medicaments OTC per mitjans telemàtics a empreses i/o persones alienes a aquests col·lectius restringits. No obstant això, delega en els Tribunals estatals que estiguin coneixent dels litigis concrets, la determinació de si una determinada plataforma que actua online per posar en contacte oficines de farmàcia i clients efectua per ella mateixa la venda medicaments OTC (essent que, en aquest cas, la seva activitat podria prohibir-se pels estats membres) o no.
Caldrà doncs estar atent a la Sentència que es dicti per la Cour d’Appel francesa en el cas Doctipiharma, si bé els criteris que pugui sentar aquesta no seran directament traslladables a l’Estat espanyol (atesa les diferències entre la legislació espanyola i francesa en matèria de venda de medicaments OTC).
A Barcelona, a 11 de març de 2024.
Roger Canals Vaquer
Responsable del Departament de Dret Administratiu
ARCO ABOGADOS Y ASESORES TRIBUTARIOS, S.L.P.
Amb la col·laboració de:
0 Comments