Segons un informe de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada, Fedea, la participació ciutadana en la factura farmacèutica s’ha duplicat des del 2012, del 6% al 12%. En el document s’examina l’experiència internacional en matèria de copagaments sanitaris, una pràctica molt estesa en tots els sistemes sanitaris europeus.
A Espanya, el decret llei del 2012 de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut va establir per primera vegada el copagament per als pensionistes amb un límit mensual de contribució, i elevant el percentatge de copagament dels actius, vinculat als seus ingressos. Com a conseqüència d’aquesta mesura, ha baixat el nombre de receptes considerablement.
Per tal que el sistema de copagament sigui més eficaç i generi menys desigualtat, els experts de Fedea proposen un copagament que no distingeixi entre actius i pensionistes i establir un llindar màxim d’aportació anual en funció de la renda, amb més trams que els tres actuals.
També recomanen una escala de percentatges de copagament en funció de l’efectivitat dels tractaments, en línia amb el model francès; i que els tractaments amb una ràtio cost-efectivitat socialment acceptable per a pacients crònics i per a grups vulnerables siguin gratuïts o gairebé gratuïts, i també les vacunes.
Respecte els tractaments per a símptomes menors, es proposa, en contra de la tendència habitual dels últims any, que, “en la mesura que siguin efectius, estiguin inclosos a la cartera de serveis en les mateixes condicions que la resta”.
Els copagaments no adequats “poden constituir un impost sobre els més malalts”, amb massa càrrega sobre les persones sense recursos. Si s’estableixen de manera uniforme, sense tenir en compte l’efectivitat del servei o el tractament, deixen al pacient la difícil decisió de discriminar entre el que té més valor i el que en té menys, apunten.
Font: La Vanguardia
0 Comments