L’expectativa generada per l’esborrany d’avantprojecte de llei de Serveis Professionals del Ministeri d’Economia va provocar que la taula rodona organitzada ahir per l’escola de negocis EADA amb l’objectiu d’analitzar els efectes d’una liberalització de la propietat de la farmàcia tingués un gran èxit de participació.
Es va partir de la idea que es tracta d’un document de treball plantejat com a llei i no pas com a reial decret, de tal manera que haurà de superar els tràmits legals establerts. Així mateix, l’esborrany dibuixa línies molt bàsiques que s’hauran de desenvolupar, el que dificulta fer qualsevol predicció del futur.
Una de les principals conclusions és que en la defensa del model actual cal evitar situar-se en una postura immobilista i que s’hauran de negociar canvis en el model. Així, Francesc Pla, vicepresident del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, va afirmar que s’hauran de posar sobre la taula modificacions en aspectes com el sistema de pagament al farmacèutic o el model organitzatiu de la farmàcia.
Considera que el document del Ministeri d’Economia no ha sorprès ningú, doncs en els últims anys el Partit Popular ha anat expressant que aposta per la via de la liberalització del sector. Segons Pla, hi ha molts punts de defensa del model actual i qui vulgui canviar-lo haurà de fer servir arguments sòlids que de moment no s’han posat de manifest. Així mateix, veu molt complex trencar la relació actual entre Administració i farmàcies i la funció de servei públic que aquestes presten.
Rafael Borrás, director de l’àrea de Farmàcia d’Antares Consulting, va descriure els models liberalitzats d’altres països europeus. Un dels casos més extrems és el de Noruega, on el 97% del mercat es troba en mans de les grans cadenes de farmàcies europees, essent les més importants Alliance (amb unes 3.000 farmàcies), Celesio (amb 1.500) i Phoenix (1.200). Regne Unit també n’és un dels exemples, amb el 81% del mercat acaparat per les cadenes. També hi ha casos mixtos com el de Portugal, on part de la propietat està assegurada a farmacèutics i on hi ha fixat un límit de quatre farmàcies en propietat.
En base a aquestes experiències, per a Borrás s’hi plantejarien sis possibilitats per a les oficines de farmàcia:
1. Vendre la farmàcia a una cadena multinacional, que disposa d’experiència en el sector però no de locals.
2. Formar part d’una distribuïdora de gran consum, com Carrefour o Corte Inglés, que tenen locals però no experiència en farmàcies.
3. Unió de farmàcies a través de cooperatives farmacèutiques.
4. Farmàcies que s’uneixen en grups.
5. Farmàcies que s’associen amb altres farmàcies.
6. Farmàcies independents, que segons Borrás tindran més dificultats per subsistir.
Per la seva banda, els representants de la indústria farmacèutica van expressar la seva aposta per l’oficina de farmàcia en l’escenari actual i futur. Manel Vera, director de Ferrer Healthcare, opina que aquí ja hi ha precedents de model associatiu amb les agrupacions farmàcies, que han anat evolucionant cap a un model franquiciat.
Considera que les estratègies de les companyies farmacèutiques i la seva relació amb les farmàcies variaran molt en un model liberalitzat, ja que s’enduriran les negociacions amb les possibles cadenes que es puguin formar. A més, segons destaca Vera, els laboratoris tindran el repte de competir amb les previsibles marques blanques pròpies creades per les agrupacions de farmàcies, com ha succeït en altres països.
Les opcions dels laboratoris per tenir presència al mercat passarien per l’especialització i disposar de menys marques però més potents per poder negociar amb les cadenes. Altres estratègies a seguir serien aportar serveis i un coneixement profund del consumidors.
Roberto Costillas, director de la Unitat de Negoci Espanya de Laboratoris Ordesa, coincideix en que a Espanya els laboratoris actualment ja tenen experiència en negociar amb agrupacions de farmàcies per posicionar els seus productes. Com a possibles efectes d’una liberalització, aquest expert destaca que caldrà redimensionar la xarxa de comercials i que aquests s’hauran d’especialitzar. També preveu un augment de l’activitat en màrqueting dirigit al consumidor, i una necessitat d’innovació constant i intensa.
FONT: FEFAC
Des del meu punt de vista la lliberalització nomes interessa al gran capital. No crearà llocs de treball nous perquè les grans superficies els sobra personal.Els medicments seran molt més cars lo qual beneficia a les multinacionals farmaceutiques i perjudica a les personas corrents. No cal dir que cada pas que dona el Gobierno del PP mostra més la seva cara d’ultradretà. Ara que la societat comença a valorar al petit autònoms els del Gobierno del PP els estan destruint i afavorin a la Banca i a les multinacionals.
jo faig una reflexió a banda de la política, sector en la actualitat totalment desacreditat, sigui del color que sigui fins la data. El poder agrada a tots i els euros t’ho donen. Al marge d’això, penso que el model és un altre i qui vulgui pujar-se al tren, haurà de fer-ho en equip, cosa que, entenc i així ho desitjo, ens porti ha guanyar a tots.
D’acord amb en Mateu: els nostres impostos pagaran els medicaments dels nostres avis, i els beneficis per unes multinacionals que s’els enduran fora.