• L’empresarial catalana destaca el valor estratègic sanitari, professional i social de les farmàcies durant la pandèmia provocada per la COVID-19.
  • FEFAC proposa articular un marc normatiu i organitzatiu que afavoreixi continuar desenvolupant, de forma coordinada, un paper actiu en la detecció de problemes de salut pública. Es requereix potenciar les vies de col·laboració iniciades entre la farmàcia hospitalària i comunitària per reduir la mobilitat i facilitar l’accés dels pacients als MHDA.
  • FEFAC proposa ampliar les responsabilitats del farmacèutic com a agent de salut, per oferir informació actualitzada i veraç a la ciutadania, evitar desplaçaments als CAP i protocol·litzar amb l’Administració, les societats científiques i organitzacions professionals, l’atenció als símptomes menors que poden tenir la farmàcia com a punt de resposta adequat.
  • FEFAC sol·licita l’accés del farmacèutic comunitari, prèvia autorització del pacient, al pla de medicació global, per poder dur a terme una atenció farmacèutica amb totes les garanties de seguretat i incidir de forma planificada en la millora de l’acompliment terapèutic.
  • Els fons destinats a finançar els medicaments han de deixar de veure’s com una despesa que cal retallar i considerar-se una inversió en salut.
  • Cal potenciar i reconèixer la tasca social de l’oficina de farmàcia.

Barcelona, 30 de juliol de 2020.- La Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya (FEFAC), conscient que la crisi sanitària provocada per la COVID-19 ha posat de manifest la necessitat d’enfortir els sistemes de salut i de sumar tots els recursos disponibles per posar-los a l’abast de les necessitats de salut de les persones, ha presentat al Departament de salut de la Generalitat de Catalunya, un decàleg amb mesures que facilitin la col·laboració des de l’àmbit de la farmàcia comunitària.

FEFAC es basa en el fet que Catalunya disposa d’una xarxa d’oficines de farmàcia, professional, accessible, capil·laritzada i interconnectada, formada per 3.236 farmàcies distribuïdes per tot el territori, que aconsegueix que el 99% de la població tingui una farmàcia en el seu municipi , de manera que els farmacèutics i les farmacèutiques són, en molts casos i en molts llocs, els professionals sanitaris més propers a la ciutadania i, en moltes ocasions, el primer o últim punt de contacte amb el Sistema de Salut.

L’aportació a la societat de la farmàcia i dels seus equips de professionals, juntament amb la seguretat i robustesa de la distribució, té encara importants potencialitats a desenvolupar i aportar, sumant als esmentats atributs, l’experiència i coneixement que el professional farmacèutic té del medicament i el compromís de l’oficina de farmàcia amb el sistema sanitari i la societat.

Decàleg per a la millora de la contribució de la farmàcia comunitària a la salut de la població

FEFAC planteja el següent decàleg de propostes, amb l’objectiu final de contribuir a millorar la salut de la ciutadania:

1. La farmàcia, un recurs per a la salut pública

Cal avançar cap a una major integració de la farmàcia en el sistema sanitari. La salut pública i l’atenció primària són els àmbits essencials. Per les seves característiques, l’oficina de farmàcia ha de continuar desenvolupant, de forma coordinada amb totes dues, un paper actiu en la detecció de problemes de salut pública (farmàcies sentinella), participar en cribratges, desenvolupar campanyes de prevenció i promoció de la salut, participar en el seguiment epidemiològic o col·laborar en la millora de cobertures de vacunació, objectiu clau en les circumstàncies actuals.

2. Millora de l’accessibilitat als medicaments

L’accessibilitat és un dels aspectes clau per al progrés dels sistemes de salut, tal com determinen les directrius de la Unió Europea. Això inclou tant l’accessibilitat en si mateixa com la dispensació amb totes les garanties de tots els medicaments prescrits als ciutadans.

En aquest sentit, calen vies de col·laboració entre la farmàcia hospitalària i comunitària, tal com s’han desenvolupat durant la crisi de la covid-19, per millorar l’accés dels pacients als medicaments hospitalaris de dispensació ambulatòria, a fi d’evitar, en la mesura del possible, desplaçaments i costos ineficients, protocol·litzant els requisits de dispensació i garantint la custòdia i control del medicament i el seguiment del pacient pel farmacèutic comunitari, en coordinació amb la farmàcia hospitalària.

3. Adherència als tractaments

Cal comptar amb l’oficina de farmàcia com a establiment sanitari de referència en relació amb l’ús de medicaments, el seguiment farmacoterapèutic i el control de malalts crònics. Això és essencial per millorar l’adherència als tractaments i per aconseguir millors resultats de salut, evitar la utilització innecessària de recursos d’urgència i reduir els ingressos o reingressos hospitalaris. També resulta inajornable l’accés del farmacèutic comunitari, prèvia autorització del pacient, al pla de medicació global, per poder dur a terme una atenció farmacèutica amb totes les garanties de seguretat.

4. Impuls de nous models d’atenció

La crisi sanitària ha fet evident la necessitat de desenvolupar noves modalitats d’atenció domiciliària des de la farmàcia comunitària, especialment en el cas de persones de risc, grans, fràgils, amb discapacitat i pacients crònics vulnerables. En l’àmbit de la farmàcia, cal articular un marc normatiu que permeti desenvolupar l’atenció farmacèutica domiciliària a aquest grup de pacients. Per a això, convé aprofitar les potencialitats de les TIC, garantint la prestació de serveis farmacèutics des de la farmàcia de proximitat, sobre la base de la garantia de llibertat d’elecció del pacient, privacitat, professionalitat, servei i experiència pròpies del farmacèutic comunitari.

5. Coordinació i informació assistencial i professional

Ha d’existir una coordinació fluïda entre els diferents recursos assistencials del sistema i la farmàcia comunitària: el farmacèutic comunitari ha de poder interactuar de forma àgil i eficient amb la resta de recursos i professionals sanitaris, molt especialment de l’atenció primària. Els sistemes de comunicació existents i d’informació disponibles en el marc de la recepta electrònica i la carpeta La Meva Salut han de ser potenciats per explotar totes les seves possibilitats. També cal promoure l’aportació d’informació recollida a la farmàcia comunitària a través d’aquestes aplicacions.

Igualment, cal aprofitar les potencialitats del farmacèutic com a agent de salut per oferir informació actualitzada i veraç a la ciutadania, evitar desplaçaments innecessaris als CAP i protocol·litzar amb l’Administració, les societats científiques i organitzacions professionals, els símptomes menors que poden tenir la farmàcia com a punt de resposta adequat.

Per tant, basant-se en el compromís compartit, la col·laboració, la comunicació eficient i aprofitant les competències i característiques de cada àmbit professional, s’han de cercar fórmules de millora que facilitin l’obtenció de les màximes sinergies en benefici dels pacients.

6. Digitalització

La introducció de la recepta electrònica va suposar un pas fonamental en la digitalització de la farmàcia i del conjunt del sistema sanitari. Ara cal desenvolupar totes les seves potencialitats i aconseguir que la interconnexió en xarxa de les farmàcies permeti aportar més valor i serveis als pacients, així com una millor comunicació entre tots els professionals i el conjunt de sistema sanitari, amb l’objectiu d’oferir la millor atenció a la ciutadania.

En aquest sentit, la farmàcia ha d’integrar-se plenament en l’estructura digital del sistema de salut, i, amb seguretat i respecte a les dades del pacient, aprofitar les capacitats que les TIC ofereixen per al maneig de la informació i formació conjunta dels professionals del mateix àmbit d’acció davant el pacient, i simultàniament posant en valor un model d’organització i distribució física de les farmàcies en el territori, que, amb la pandèmia, s’ha mostrat com el recurs sanitari fiable més accessible i proper. La presència física de la farmàcia com a punt d’ajuda sanitària és clau.

7. El medicament, un bé estratègic

Cal concebre el medicament com un bé estratègic al servei de la salut de les persones, que ha d’estar a l’abast de tothom que el necessiti. La crisi provocada per la COVID-19 ens ha fet veure la necessitat de no dependre exclusivament de determinats mercats per proveir la població dels recursos essencials, com és el cas dels medicaments. En aquest sentit, cal revertir les polítiques de contenció tan centrades en la despesa sanitària i focalitzades en la reducció dels preus dels medicaments, ja que això propicia la deslocalització de la producció i la dependència externa.

8. Sostenibilitat econòmica

La crisi de la covid-19 ha posat de manifest la necessitat de dotar, per part dels governs, de més recursos als sistemes sanitaris. En aquest sentit, els fons destinats a finançar els medicaments que requereixen els pacients han de deixar de veure’s com una despesa que cal retallar i considerar-se una inversió en salut. El plantejament de les polítiques de salut respecte a la prevenció i la promoció d’hàbits saludables no està renyit amb la consideració del medicament com un bé bàsic per a la millora de l’estat de salut de les persones. Els recursos destinats a l’ús de medicaments d’una forma racional i amb un paper més actiu del farmacèutic en la supervisió dels tractaments i el seguiment dels pacients són clarament una inversió en salut.

En aquest context d’equilibri en la utilització dels recursos públics, cal garantir la sostenibilitat econòmica de la xarxa d’oficines de farmàcia, com a servei assistencial bàsic, potenciant la seva activitat, especialment en àmbits aïllats, amb mitjans escassos o en zones rurals, en els quals la farmàcia és, en moltes ocasions, l’únic establiment sanitari i assistencial que existeix, i on la seva viabilitat està compromesa.

9. Valor social

El paper de la farmàcia a la comunitat no és únicament ni exclusivament sanitari. La seva aportació sobrepassa aquest paper, ja que moltes de les seves funcions tenen un caràcter social. Cal potenciar i reconèixer aquesta tasca social de la farmàcia, impulsant i ampliant els programes de detecció de situacions de vulnerabilitat, de prevenció de maltractaments i violència de gènere, de detecció del frau cap a persones fràgils, d’avisos de risc de desatenció … Avançar cap a una major coordinació de la farmàcia amb els recursos i xarxes d’atenció social és clau per aconseguir una millor resposta, com a societat, a les necessitats de les persones vulnerables o en risc d’exclusió social.

10. Integració sanitària i social

Factors com l’envelliment de la població o la cronicitat fan especialment necessària una major integració i coordinació entre els diferents estaments d’atenció sanitària i atenció social. L’oficina de farmàcia ha de tenir un paper actiu en l’atenció i prestació farmacèutica a les persones amb dependència i amb necessitats sanitàries i socials complexes, tant les que resideixen en el seu domicili com les que ho fan en residències, centres socials i sociosanitaris. Cal articular nous models d’atenció i prestació farmacèutica a aquests ciutadans, basats en la proximitat i la professionalitat, i orientats a la millora en salut.

FEFAC (Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya)

La Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya (FEFAC), amb 1.700 farmàcies associades, és l’única entitat empresarial que representa els titulars d’oficines de farmàcia de Catalunya en exclusiva. Agrupa les associacions empresarials catalanes: Associació de Farmàcies de Barcelona (AFB), Associació Gironina Farmacèutica Empresarial (AGFE), Associació de Farmacèutics Empresaris de Lleida (AFELL) i Associació de Farmacèutics amb Oficina de Farmàcia de Tarragona (AFET). FEFAC es va fundar l’any 1990 i aquest 2020 l’organització celebra el 30è aniversari, tres dècades en defensa de l’oficina de farmàcia i els seus professionals.

MES INFORMACIÓ I DECLARACIONS D’ANTONI TORRES, PRESIDENT DE LA FEFAC

CONTACTE DE PRENSA: Laura Clavijo  –  lclavijo@fefac.cat – 618 81 39 55 / 93 323 24 22

ATENDREM PETICIONS DE PREMSA EL DIVENDRES (31 DE JULIOL), DISSABTE (1 D’AGOST) I DIUMENTE (2 D’AGOST). TAMBÉ PODEU CONTACTAR AMB PREMSA DURANT LA PRIMERA SETMANA D’AGOST (DEL 3 AL 7). MOLTES GRÀCIES!

El decàleg ha estat elaborat a partir d’un argumentari que s’ha treballat des de l’empresarial (Accés i informació exclusiva per a socis):

Ubicació

C/ Casanova, 84-86 Entr. 1ªC
08011 Barcelona

Telèfon

Tel. 93 323 24 22

Contacte

Empresarials que formen part de FEFAC

A.G.F.E Associació Gironina Farmacèutica Empresarial

AFB - Associació de Farmàcies de Barcelona

AFET - Associació Gironina Farmacèutica Empresarial

AFET - Associació de Farmacèutics amb Oficina de Farmàcia a Tarragona

A.G.F.E Associació Gironina Farmacèutica Empresarial

A.G.F.E - Associació Gironina Farmacèutica Empresarial

AFELL - Associació de Farmacèutics Empresaris de Lleida

AFELL - Associació de Farmacèutics Empresaris de Lleida

Col·laborem amb
Frena el sol, frena el lupus
La farmàcia, el cor del barri
Amb la col·laboració de
CaixaBank