Creu que la Generalitat podrà complir amb els seus compromisos de pagament per a aquest any, de manera que en el segon semestre es pugui recuperar la normalitat en els cobraments?
Montalban: Sabem que, tant la FEFAC com el Consell del Col·legis de Farmacèutics de Catalunya, estan en contacte amb el Departament d’Economia; per tant, la informació que podem aportar és pràcticament la mateixa. Existeix el compromís per fer efectius aquests pagaments, encara que, com diu el conseller, els diners no arriben quan han d’arribar, però insisteixo en que el compromís hi és. Tot i així, entenem que el sector estigui tocat i ens hi solidaritzem.
Vila: El problema és més general. La Generalitat té un problema de liquiditat estratosfèric. Quan has de prioritzar nòmines, concerts, etcètera, malauradament, sempre has de prendre la decisió impopular i injusta de no pagar, i així ens vam trobar a finals del 2013. La situació d’aquest any dependrà molt de la liquiditat que hi hagi en cada moment i els nostres compromisos són ferms en el sentit d’intentar pagar les farmàcies. La liquiditat no depèn tant de la nostra voluntat, però sí ens comprometem a fer tota la pressió possible perquè entenem la problemàtica de tenir tants milions d’euros pendents de cobrament.
FEFAC ha traslladat a representants de l’Administració en diverses ocasions que la partida de farmàcia està molt infrapressupostada. Què n’opina sobre el fet que el pressupost per a medicaments no sigui realista?
Montalban. Entenc que això desperti inquietud en el sector, però l’avantatge és que aquesta partida és ampliable. Com que ja tenim un pressupost en salut consolidat, se suposa que les perspectives de cara al futur són molt millors que dos o tres anys enrere; per tant, això ha de donar una certa tranquil·litat.
Com conceben els serveis professionals remunerats a les farmàcies?
Montalban: El Departament de Salut ho està treballant, perquè cal posar en valor la tasca del farmacèutic, i sabem que les farmàcies són centres de salut que donen accessibilitat, proximitat i confiança. A més, en aquests temps complicats, el Departament ha d’obrir la possibilitat perquè les farmàcies puguin oferir més serveis, dins del circuït del sistema sanitari.
Troba adequat l’actual model de farmàcia regulat, front altres models més liberalitzats?
Montalban: El nostre grup està completament d’acord amb mantenir el model actual d’oficina de farmàcia. Tenim més de 3.000 punts repartits per tot el territori amb un equilibri perfecte, i això ho hem de preservar. Però també hem de fer un pas més i mirar que puguin entrar en el sistema sanitari, dins del circuït, oferint els serveis professionals i donant suport als professionals de l’Atenció Primària.
Les retallades, són inevitables per fer sostenible el sistema?
Vila: No és del nostre grat fer retallades o ajustaments, sinó que es fan per la situació financera de la Generalitat, per tots coneguda, que es va encarant però que això no vol dir que ens haguem sortit. Els pressupostos de la Generalitat per al present any ja donen una visió més positiva de la situació, en el sentit que no contemplen més ajustaments i retallades. Esperem que, poc a poc, podem assolir el nivell de serveis i prestacions de l’any 2010. Tornant a la seva pregunta, en qualsevol empresa, segur que les retallades són inevitables per fer quadrar els comptes. Nosaltres també hem arribat a l’últim extrem abans de fer els ajustos, que van ser necessaris per evitar que la Generalitat fos intervinguda per l’Estat espanyol.
La despesa farmacèutica fa anys que baixa a conseqüències de mesures molt continues que han tingut un fort impacte sobre el sector farmacèutic. Creu que dóna més de si aquesta partida quant a contenció?
Montalban: Certament, aquests últims anys no s’ha pogut incrementar, precisament perquè estem en temps d’ajustaments. En qualsevol cas, la partida de farmàcia depèn absolutament del pressupost de Salut, per tant, està condicionada a aquest. No perquè no hi hagi hagut un increment en el pressupost de farmàcia es deixa de donar la importància que es mereix a aquesta partida.
Sempre es diu que gastem molt en medicaments, però hi ha informes que indiquen que ens trobem en la mitjana europea pel que fa a la despesa farmacèutica. Seria lògic que s’intentés reduir aquesta encara més?
Montalban: No es tracta simplement d’abocar més recursos a farmàcia, sinó que s’ha de fer una política de racionalització de l’ús del medicament i d’autoresponsabilitat de l’usuari.
Sobre el copagament farmacèutic, tot i que es tracta d’una mesura tan impopular, creu que era necessari incrementar l’aportació dels usuaris a la sostenibilitat del sistema?
Vila: En el seu moment, es va considerar com una mesura per mirar d’equilibrar les finances, encara que creï un desequilibri en l’accessibilitat a les prestacions per part de les persones més humils.
Montalban: Amb el copagament, s’ha buscat l’efecte dissuasiu, amb l’objectiu de racionalitzar l’ús del medicament, tot i que entenem que hagi estat difícil de percebre per part de la ciutadania. Amb l’euro per recepta, es va intentar fer una exclusió de determinada població perquè les persones que realment no puguin pagar aquest copagament no ho hagin de fer, i que siguin les rendes més altes les que paguin, per tal de no posar en risc l’accessibilitat.
0 Comments