Inici 9 General 9 INFARMA: El nou protagonisme de les farmàcies en la seva relació amb distribuïdors i laboratoris

INFARMA: El nou protagonisme de les farmàcies en la seva relació amb distribuïdors i laboratoris

6 març, 2013 | General, FEFAC, AFB, AFET, AFELL, AGFE

El segon dia d’Infarma ha començat amb una taula rodona sobre la col·laboració entre els diferents agents del medicament: oficines de farmàcia, distribució i indústria. Els quatre convidats al debat, que representen cadascun dels agents, han constatat que la relació entre ells s’ha modificat com a conseqüència de la crisi.
Canvi en les relacions
Aquesta relació, molt limitada per la normativa, que deixa poc marge per cooperar, històricament ha estat transaccional, segons ha afirmat Emili Esteve, director del Departament Tècnic de Farmaindustria. Però novetats legislatives obliguen a canviar aquesta relació. L’ordre de preus de referència, que ha comportat la baixada de preus fins a extrems “irrisoris”, segons Esteve, n’és una d’elles. Un altre dels canvis que ha comportat una transformació és la dificultat dels laboratoris per treure al mercat productes innovadors, així com la tendència a portar cap a les farmàcies d’hospital la dispensació de medicaments per a pacients ambulatoris.
Miguel Valdés, director general de la patronal de la distribució, Fedifar, ha discrepat de la idea que la relació entre els agents de la cadena sigui transaccional, doncs els vincles entre majoristes i farmàcies són molt sòlids i la distribució fa anys que porta oferint a les farmàcies nombrosos serveis.
Dependre del marge del medicament, model esgotat
Un dels problemes que s’ha posat de manifest al debat és que no és sostenible l’haver de dependre del marge del medicament, sobretot per les baixades de preus. Aquesta situació està agreujada també per la desviació de medicaments cap als hospitals, segons Teodomiro Hidalgo, vocal nacional d’Oficina de Farmàcia del Consejo General de Colegios de Farmacéuticos, que veu aquest fet com una amenaça per a la supervivència de l’oficina de farmàcia.
Una de les solucions a la dependència del marge és el desenvolupament de serveis remunerats a les farmàcies, considerant-ho com un afegit al marge, segons Hidalgo. La tendència europea és deslligar-se del marge i anar cap a un sistema d’unitats de volum, segons ha assenyalat l’expert en el mercat farmacèutic Michael Thomas, de la prestigiosa consultoria A.T. Kearney. “Hem de desvincular el cost del procés del valor del producte”, ha subratllat. El futur també passa, segons Thomas, per la retribució de serveis i ha posat com exemple els Països Baixos i Regne Unit.
L’inadequat sistema de fixació del preu dels medicaments ha estat una de les crítiques més repetides durant la taula rodona. Concretament, la problemàtica amb els preus notificats dels medicaments que van ser exclosos del finançament públic al mes de setembre però que continuen estant finançats en algunes indicacions, de manera que en alguns casos la farmàcia els compra a preu més alt del que els ven. Esteve, que defensa el desfinançament de fàrmacs per fer possible la sostenibilitat del sistema, ha aclarit que la problemàtica amb els preus notificats només afecta el 5% de les dispensacions i que representa uns 140.000 euros al mes a tot l’Estat, el que suposa com a mitjana 5 euros de pèrdua per farmàcia al mes.
No obstant això, ha afegit que, ja que l’Administració no hi aporta la solució, entre la patronal Farmaindustria i el Consejo General s’ha treballat conjuntament en un mecanisme perquè els laboratoris retornin a les farmàcies el que han pagat de més, a través dels col·legis de farmacèutics.
Pel que fa a l’escenari europeu, Michael Thomas ha explicat que tots els països europeus pateixen la pressió o crisi financera, i que els ingressos del mercat farmacèutic han tingut un estancament global. En aquest nou marc, els laboratoris estan redescobrint el valor de l’oficina de farmàcia, segons Thomas. Ha posat com a exemple la situació a Irlanda, on es va introduir una taxa a l’atenció sanitària d’entre 20 i 30 euros. Això ha provocat una disminució de les visites al metge, el que ha fet guanyar protagonisme al paper de les farmàcies com a agent sanitari, i créixer l’interès dels laboratoris cap a aquest sector.
8 Comments
  1. Sempre he pensat que els 61euros de l’euro per recepta s’havien d’abonar al Consultori del metge: 5euros cada mes a l’administrativa. I si al consultori mèdic no si va cada mes podriem anar pagant la quantitat pertinent (superior a 5euros es clar)cada cop que s’hagi d’anar. I si no si va en tot l’any 61euros de cop i obligats com les multes de transit dels ajuntaments. Tothom ha de saber que gratuït ni hi res al mon i aquest import és insignificant.

  2. Es cierto que en Valencia además de no pagar a las farmacias pasan la dispensación del SS a los ambulatorios? Cerrar no les ha servido, sino todo lo contrario. Sifare off !!!

  3. Nois, el Sr. Boi Ruiz no ha assegurat als 10 farmaceutics que ens paguin el marc. Patim una malaltia terminal!!! O fem alguna cosa o morim!!!! Jo voto per tancar Sifare!!! Que no ho permet la llei??? Potser les lleis haurien de canviar, les coses no som com erem.

  4. Vull dir, hi ha alguna clausula en el concert signat entre farmaceutics i catsalut que consideri la situacio que estem visquen de impagament?.

  5. Quan descobert la dopa d’all, el thomas i tots els savis, q cobren per parlar, estarem tots demanant ajut a la plataforma de l’ Ada Colau!!!! … Estem idiotitzats… Amb tothom ( titulars) q parlo, exceptuan una persona i els quatre q feu comentaris aqui, veig q no s’ adonem de la gravetat de la situaciò, ja ho vaig dir a l’ assemblea . Desconexio del Sifare !!

  6. Avui se m’ ha acudit d’ obrir el Sigre i donar els medicaments informan naturalment, i com retiro el apunt de caducar amb certa antelació , els torno a posar al xalaix amv una goma, per donar- los el primers, sense caducar!!!… I quan acabo estocs no donaré absolutament res… Fins que cobrem. Lo del Sigre vull dir per aquelles pobres prsones q ho necessitin mes !!!

  7. Ahir 07/03 tinguerem la reunio al COFGirona on l’emblemàtic advocat del Cofgi ens informà de les il.elagalitats que podeim cometre. Un advocat ha de buscar l’escletge legal per on pugui esmunyir-se el seu client i ajudar-lo: Per dir que tot és il.legal no ens cal un advocat.Ës clar que es tracta de l’advocat del Cofgi i les institucions encara cobren la nòmina cada mes.

  8. Jo vull la desconnexió SIFARE i a CofGirona ens diuen que els del COFBarcelona no podreu votar aquesta opció per tant ja no serà opció. La proposta de la reunió al COFGirona és una mort lenta: desabastiment a la població i cadescu de nosaltres que la balli segons les seves possibilitats econòmiques.Es a dir hem d’anar separats. Perquè serveix estar col.legiat si no podem anar a una?