Benvolgudes i benvolguts,
En l’exercici de les funcions de representació empresarial i sanitària que desenvolupo, forma part del meu deure institucional traslladar-vos informació rellevant que es comparteix en diferents espais de representació, sobre qüestions que poden tenir un impacte directe en el nostre sector.
En aquest sentit, i a partir de les informacions que es treballen en aquests àmbits, així com de diferents interlocucions de l’àmbit polític, comparteixo alguns elements d’informació i context sobre la proposta de nou model de finançament autonòmic i les possibles implicacions que pot tenir per a les farmàcies.
Vull deixar clar, d’entrada, que aquesta comunicació no pretén ser una anàlisi exhaustiva ni una presa de posició política o partidista. L’únic objectiu és compartir informació rellevant, des d’una perspectiva estrictament sectorial, centrada en les possibles implicacions per a la farmàcia comunitària, amb la voluntat d’aportar elements útils per a la reflexió individual. Òbviament, respectant totes les opinions i sensibilitats, que poden ser diverses dins del col·lectiu.
El punt de partida és àmpliament conegut: l’insuficient finançament del sistema sanitari. Quan aquest finançament no permet una sortida econòmicament sostenible, el sector pot acabar en una situació que tots coneixem i que ningú vol tornar a viure: endarreriments en els pagaments i totes les conseqüències que això comporta.
Per analitzar la situació actual de la manera més objectiva possible, pot ser útil formular-se algunes preguntes:
Aquesta proposta de sistema de finançament resol definitivament tots els problemes?
No. Es tracta d’una reforma del sistema actual. Ara bé, redueix de manera significativa les diferències en els recursos disponibles per ciutadà en funció de la comunitat autònoma, i en el cas de Catalunya ens apropa a uns nivells més alineats amb la despesa real i coherents amb l’aportació realitzada.
Què passa si no s’aprova la proposta?
Es poden donar principalment dues situacions. Primer, continuar en l’escenari actual, amb una manca de recursos suficients per fer front a despeses ja realitzades, especialment en els àmbits concertats, social, sanitari i educatiu, amb el risc de tornar a entrar en problemes de cobrament. Segon, obrir un nou procés de consens per definir un sistema diferent de finançament. El dia d’avui, aquesta opció sembla poc probable donat el context polític actual, i mentrestant la situació de tensió financera es mantindria.
Què s’assoliria si s’aprovés la proposta?
Uns ingressos addicionals importants que difícilment satisfaran totes les expectatives. Més enllà de les diferents valoracions, la informació disponible apunta que es tracta d’una aportació prou rellevant per millorar l’equilibri entre ingressos i despeses del sistema i millorar l’equitat entre ciutadans de diferents comunitats autònomes.
Des de l’experiència i la informació que es comparteix en els espais institucionals on FEFAC és present o representada —PIMEC, el G8 i la Cambra de Comerç de Barcelona—, es descriu que l’aprovació de la proposta aportaria més estabilitat i menys riscos sistèmics, sense perjudici que pugui ser objecte de millores durant el tràmit parlamentari.
En aquest marc, i des d’una posició estrictament institucional, es trasllada la importància que els partits catalans explorin espais de consens i treballin per millorar la proposta, amb l’objectiu de dotar el sistema d’un finançament que aporti estabilitat als serveis essencials, entre ells el sanitari i, en particular, la farmàcia.
Aquesta comunicació té com a únic objectiu retornar informació rellevant derivada dels espais de representació on FEFAC és present o representada, perquè cadascú pugui disposar de més elements de context a l’hora de formar-se la seva pròpia opinió, amb plena llibertat de criteri.
Rebeu una cordial salutació,
Antoni Torres, president de la FEFAC, vicepresident de PIMEC i president de la Comissió de Salut Cambra de Comerç de Barcelona.
0 Comments