La taula dedicada a com fer sostenible la prestació farmacèutica va posar de manifest que les retallades no tenen recorregut i que el que cal és buscar l’eficàcia dels recursos emprats i la cerca de resultats.
Destaquem la ponència David Elvira, economista de la Salut i professor associat d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, que va ocupar la Direcció General de Recursos Sanitaris del Departament de Salut. Va subratllar que “les farmàcies haurien de ser remunerades pel que aconsegueixen, més que pel que fan”. És a dir, que cal anar més enllà de la dispensació i pagar per resultats.
Això implica que les farmàcies siguin capaces de registrar les seves actuacions, d’obtenir dades que suposin l’evidència de la seva aportació, per tal de “convèncer” l’Administració que són una millor alternativa de servei que altres agents sanitaris. “L’Administració posa recursos allà on veu que li resulta més cost-efectiu”, assenyalà.
Segons ell, els serveis prestats des de les oficines de farmàcia no tenen per què ser sufragats amb fons públics, sinó que cal buscar un tercer pagador, que poden ser els propis pacients o les asseguradores privades, proposà Elvira.
Aquest expert va afirmar que la proximitat de les farmàcies el seu coneixement “holístic” dels pacients han de comportar que el farmacèutic comunitari sigui també “un professional de capçalera”.
Y los catedráticos, profesores o lo que sean, deberían ser remunerados por los resultados de sus alumnos a nivel internacional!!!
Quizás que dejemos de dispensar para demostrar que los enfermos se curan y que la esperanza de vida se ha alargado gracias a los fármacos. Y así este Sr. no dudará de la efectividad de nuestro trabajo y sus consecuencias.
Me gustaría conocer el trabajo de este Sr. para valorarlo y decirle con todo cariño, como debería obrar de ahora en adelante o como tendría que ser su remuneración.