L’Associació Professional Independent de Farmacèutics Formuladors (Aprofarm) va néixer l’any 1996 amb l’objectiu de promocionar aquesta activitat professional que, en aquests temps de dificultat econòmica, contribueix a posar en valor la vessant professional del farmacèutic. A FEFAC hem entrevistat el seu president, Francesc Llambí, que explica les oportunitats i els reptes actuals de la formulació.
Quina és l’evolució de la formulació magistral pel que fa al seu ús?
Es produeix una disparitat pel que fa a l’àmbit de prescripció. En la recepta privada, la tendència és a l’alça, però, en la pública, va a la baixa. L’interès dels metges per la formulació és evident, i això fa que es prescrigui cada cop més, però no en la Sanitat pública, perquè els facultatius no disposen dels mitjans necessaris per prescriure-la, ja que el sistema de recepta electrònica no està adaptat a la formulació i els petitoris no estan actualitzats.
Quina utilitat tenen avui dia les fórmules magistrals?
Un grup de treball del Consejo General de Colegios de Farmacéuticos va elaborar un document que especifica molt bé les funcions de la formulació (informació adjunta), que es poden resumir en tres. La primera, cobrir llacunes terapèutiques, és a dir, formes farmacèutiques i dosificacions que no prepara la indústria. Una segona funció és facilitar l’administració de tractaments a pacients amb problemes de deglució o en vehicles que no s’adapten i necessiten canviar-se, o bé els que tenen poca estabilitat o en la preparació de grans quantitats de producte (per exemple, en pacients atòpics que necessiten tractament per a tot el cos). Són casos en els quals el medicament industrial no s’hi adapta. La tercera funció, molt important, és la personalització dels tractaments, fet que es dóna sobretot en dermatologia.
En quines àrees terapèutiques el seu ús és més destacat i quines són les que estan en creixement?
Destaquen la dermatologia i la pediatria, especialment, la neonatologia, on la formulació és imprescindible. També s’utilitza molt en otorinolaringologia, proctologia i ginecologia.
Creu que poden ser una solució a les manques de subministrament?
Aquesta també és una de les seves utilitats importants. A Aprofarm, vam realitzar un estudi sobre les faltes d’abastiment que es van produir entre els anys 2006 i 2009, del que vam concloure que un 35% dels casos podien ser assumit per la formulació. Aquesta permet que el pacient disposi del medicament més ràpidament i sense tràmits burocràtics. El problema és que moltes vegades no és reconeix la manca de subministrament per al seu finançament públic. Aquest mateix any, hem tingut faltes per a tractaments molt comuns i perfectament elaborables amb formulació, com imipramina, acetazolamida, dexametasona o clorur potàssic.
Què creu que aporta la formulació magistral a l’oficina de farmàcia?
Ens aporta un valor afegit i un contingut professional de qualitat molt important en aquests moments. Ens ofereix la possibilitat d’anar més enllà de les presentacions del medicament industrial i millorar l’administració del fàrmac a molts pacients. Perquè no s’ha de pensar només en el farmacèutic elaborador, doncs les fórmules també es dispensen i és un servei personalitzat que ens dóna valor.
Quin paper juga la formulació en el moment de crisi actual?
Tot i que sembla que es pugui normalitzar la situació respecte els terminis de pagament per part del CatSalut, amb les gestions del Consell i FEFAC, cal tenir present que la facturació per medicaments amb càrrec a fons públics ha baixat un 35%. Hem d’omplir aquesta pèrdua d’activitat a la farmàcia amb elements que tinguin contingut professional, i en aquest punt la formulació es presenta com una oportunitat. Potser busquem altres serveis que podem oferir des de les oficines de farmàcia i en canvi aquest, que només el podem fer els farmacèutics, no el sabem potenciar.
Què diria als farmacèutics que no fan aquesta activitat perquè diuen que no és rendible?
Si bé és cert que hi ha farmàcies amb poca demanda a les quals mantenir el laboratori els hi representa un cost important, sempre existeix l’opció de fer dispensació de fórmules elaborades per tercers. També els diria que valoressin l’interès que el metge està mostrant cap a aquesta activitat. Si aquesta situació la sabem aprofitar com a col·lectiu, en uns anys sí incrementarà el volum de treball. A més, cal tenir en compte que la formulació no està tan afectada per la política de preus. De fet, hi ha farmàcies que han pogut recolzar-se en la formulació en aquesta època de crisi.
Quin paper juguen els metges en el creixement de la formulació?
A Aprofarm hem pogut comprovar de prop l’interès dels metges. En el darrer any, hem fet un curs conjunt per a dermatòlegs i farmacèutics, amb més de 180 assistents, 90 d’ells dermatòlegs. També estem fent cursos a la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, Camfic, amb gran èxit d’assistència. Un factor molt important també és que molts cursos nous de terapèutica per a metges estan incloent la formulació. Se n’adonen que en la formulació troben una sèrie d’avantatges que el medicament industrial no els hi ofereix. D’altra banda, en els últims anys, Aprofarm, conjuntament amb l’Associació Espanyola de Farmacèutics Formulistes hem desenvolupat el projecte Fórmula 2015, per fer sessions a centres de salut i serveis hospitalaris. En els quatre últims anys, s’han fet a tot Espanya més 450 sessions i hi han assistit uns 3.500 metges.
La seva actitud envers la formulació ha canviat?
Aquestes formacions han donat peu a que el metge canviï la seva concepció que té del farmacèutic. A més, aquest contacte entre professionals s’ha demostrat molt positiu. Hem comprovat que el metge veu el farmacèutic com un professional del medicament amb el qual col·laborar. Per això és tan important que els sistemes de prescripció incorporin la formulació.
Quins són els principals factors que té en contra aquesta activitat?
D’una banda, el desconeixement del metge sobre aquesta activitat i, d’altra banda, les traves administratives, concretament, la no incorporació a la recepta electrònica i la no actualització dels petitoris. Sobre aquesta qüestió, hem publicat un manifest que han signat força farmacèutics, per demanar que el sistema de recepta electrònica s’adeqüi a la formulació. Així mateix, hem tingut una reunió amb el Consell de Col·legis de Farmacèutics, en la qual es va acordar que remetrien un escrit al CatSalut per demanar un canvi en la política respecte la formulació. Confiem en què el problema es solucioni.
Quina és l’actitud de l’Administració envers la formulació?
En els darrers anys, en la formulació ha viscut un canvi molt positiu respecte els metges, la corporació farmacèutica i la universitat (està recuperada com a assignatura troncal), però no ha succeït el mateix amb l’Administració, el que constitueix una dificultat important. Adaptar el sistema de recepta electrònica a la formulació, ara mateix, és una decisió política. Al marge de les conseqüències sobre el servei al ciutadà, és un empobriment professional i ens crea un greuge comparatiu, perquè altres comunitats com Galícia, Balears i Madrid sí tenen implantada la formulació en la recepta electrònica.
Què ofereix Aprofarm als farmacèutics formulistes?
Oferim als farmacèutics formulistes serveis de formació i de consultoria, tant tècnica com legal. També disposem d’acords comercials amb empreses de serveis específics de l’oficina de farmàcia i del laboratori de formulació. Així mateix, portem a terme diversos projectes, de divulgació, de millora de la qualitat de les fórmules, de desenvolupament dels cosmètics personalitzats, etc. També és important la col·laboració que mantenim amb altres entitats del sector, com els col·legis, l’Associació Espanyola de Farmacèutics Formulistes o la pròpia FEFAC.
0 Comments