La Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya va presentar el passat dilluns 10 de juny el llibre de recomanacions: “Impacte del canvi climàtic a la salut de la població. Les recomanacions de l’acadèmia“. Aquest llibre inclou un capítol sobre l’impacte climàtic en els efectes de la radiació ultraviolada a la pell.
María José García i Silvia Fusté, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, van explicar que en condicions atmosfèriques normals, la radiació ultraviolada C, que és la més perillosa per a la salut, hauria d’estar completament filtrada per la capa d’ozó. Després està la radiació ultraviolada B, de la qual, en condicions normals, només hauria d’arribar un 5% a la superfície. Finalment, trobem la radiació ultraviolada A (UVA), que és la menys perillosa i arriba en un 95%.
No obstant això, la realitat és que la capa d’ozó està molt deteriorada. Des de 1976, amb la presentació del Protocol de Mont-real, s’ha limitat l’ús de gasos que danyen la capa d’ozó. Això ha millorat la situació reduint el forat de la capa, encara que de manera molt lenta.
És important considerar que la incidència de la radiació solar depèn de molts factors com la latitud, altitud, i l’hora del dia, però fonamentalment del gruix de la capa d’ozó i la cobertura de núvols. A causa del canvi climàtic, la cobertura de núvols ha canviat significativament. Els efectes del canvi climàtic s’han notat molt en els tròpics i en grau més baix, en els pols. Per això, és molt difícil predir què ocorrerà a les regions intermèdies.
Els models predictius diuen que augmentarà la radiació
En el llibre es presenten diferents models predictius sobre el que succeirà en els pròxims anys, però tots coincideixen que, durant el segle XXI, augmentarà la radiació ultraviolada. No es pot afirmar amb exactitud que això és el que passarà, però la tendència ho indica. Això és molt preocupant perquè aquesta radiació té molts efectes perjudicials com a cremades solars, taques en la pell, càncer de pell i envelliment prematur, segons les autores. Aquests efectes negatius han de prevenir-se mitjançant l’aplicació de fotoprotectores i comportaments adequats de la població.
Formulacions més sostenibles
El canvi climàtic ens obliga a investigar l’impacte dels filtres solars en l’organisme i en el medi ambient. Per això, els formuladors de productes cosmètics dissenyen formulacions més sostenibles. En aquest sentit, sorgeixen inconvenients com els costos, el temps de desenvolupament i els alts requisits reguladors. Les solucions que proposen les expertes són:
- Augmentar el factor de protecció amb els Boosters-FPS, que potencien els efectes dels filtres solars.
- Afegir antioxidants, que absorbeixen els radicals lliures generats pels filtres orgànics.
- Incorporar filtres naturals, que provenen dels ecosistemes i són respectuosos amb el medi ambient.
- Utilitzar l’encapsulació per a millorar l’efecte dels filtres orgànics a través de la pell, evitant així els efectes més tòxics.
- Els nanoprotectors, si bé encara no estan completament introduïts en el mercat actual, són interessants perquè permeten augmentar el factor de protecció solar utilitzant una menor concentració de filtres, reduint així els efectes tòxics.
Amb tot això, es pot observar que la tendència en la innovació de la formulació de filtres solars no sols consisteix a utilitzar filtres orgànics, sinó a incorporar tots aquests ingredients.
Recomanacions per a les formulacions
- Utilitzar fotoprotectors amb filtres d’ampli espectre, la qual cosa implica usar filtres orgànics, físics i biològics que permetin absorbir la radiació solar.
- Desenvolupar metodologies per a predir el FPS i avaluar l’eficàcia dels fotoprotectors en condicions reals.
- Dissenyar i preparar fotoprotectores amb la mínima concentració de filtres UV per a reduir l’impacte ambiental, amb bones característiques cosmètiques (textura i sensorialitat), amb propietats beneficioses i personalitzats segons els diferents tipus de pell.
Podeu veure la presentació completa aquí.
0 Comments