El nostre assessor legal, Arco Abogados y Asesores Tributarios, ens ha fet arribar el següent text amb relació a la nova Llei d’Ordenació i Atenció Farmacèutica de la Comunitat de Madrid.
El proppassat 7 de juny es publicà al BOE la Llei 13/2022, de 21 de desembre, d’ordenació i atenció farmacèutica de la Comunidad de Madrid, que, pel que s’exposarà, esta cridada a ser pionera en la regulació de molts àmbits de la pràctica farmacèutica, suposant, al nostre entendre, un pas endavant en la seva modernització. El legislador autonòmic madrileny aborda la regulació, entre d’altres qüestions, l’atenció farmacèutica domiciliària, la dispensació amb entrega informada a domicili, la incorporació a les oficines de farmàcia de seccions com la nutrició, la dietètica, l’òptica, l’audiopròtesi, l’ortopèdia i els anàlisis clínics, el rol de l’oficina de farmàcia en situacions d’emergència sanitària o la regulació de la publicitat de les oficines de farmàcia a través de mitjans telemàtics. I, en termes generals, ho fa amb solvència, amb ple encaix amb el model farmacèutic espanyol (proclamant-se reiteradament el principi de titularitat exclusiva de de les OF per farmacèutics col·legiats), i recollint, en alguns temes, les al·legacions que efectuà la FEFAC en el tràmit d’informació pública.
Especialment transcendent és, al nostre entendre, la regulació de l’atenció farmacèutica domiciliària i la dispensació amb entrega informada en domicili, que s’efectua en l’article 13.3 de la Llei. L’atenció farmacèutica domiciliària queda reduïda a situacions de dependència o discapacitat amb pèrdua d’autonomia funcional amb impossibilitat o dificultat de la capacitat del pacient de desplaçar-se a l’oficina de farmàcia. Així mateix, es preveu que la dispensació informada en domicili s’ha de fer per un farmacèutic de l’oficina de farmàcia, garantint els mateixos estàndards de qualitat que la dispensació presencial, subjectant-se aquesta a un posterior desenvolupament reglamentari, i essent la única excepció la concurrència d’una situació d’emergència sanitària declarada per les autoritats (preveient-se que, en aquest cas, la dispensació a domicili es podrà fer “per altres mitjans”, que no es concreten). En termes generals, aquesta regulació elimina la possibilitat d’entrada de les grans plataformes de distribució en la dispensació domiciliaria (excepte en situacions d’emergència sanitària, molt excepcionals), essent, per tant, molt positiva pel manteniment de la qualitat assistencial que ha de caracteritzar el nostre model farmacèutic.
S’aborda també, en l’article 14, la regulació dels sistemes personalitzats de dosificació (SPD), subjectant-se la seva dispensació a (i) la presentació pel farmacèutic titular de l’oficina de farmàcia d’una declaració responsable davant de la Conselleria de Salut, per la que es manifestarà disposar de les instal·lacions adequades i de protocols específics d’actuació que garanteixin la correcta informació al pacient, la seguretat en el tractament, i la traçabilitat de l’execució del servei, que hauran de mantenir a disposició de l’Administració en tot moment pel seu control, i (ii) la prestació del consentiment pel pacient de forma fefaent (requerint-se, al nostre entendre, un consentiment del pacient suficientment informat respecte del funcionament dels SPD i les implicacions del seu ús).
També és objecte de regulació, la incorporació de seccions d’òptica, audiopròtesis, ortopèdia, anàlisis clínics i nutrició i dietètica a les oficines de farmàcia (article 16 de la Llei). La introducció d’aquestes seccions a les OF es subjecta a l’obtenció d’una autorització administrativa prèvia, a l’habilitació d’un espai separat per cadascuna d’aquestes seccions i a la contractació dels professionals titulats amb les qualificacions acadèmiques necessàries per l’exercici de cadascuna d’aquestes activitats. D’altra banda, també es preveu la publicitat dels serveis de les oficines de farmàcia, establint-se que aquesta tan sols es podrà efectuar al seu interior o façana, o a les pàgines web de les OF.
La normativa madrilenya també presenta aspectes notablement dissonants amb la catalana. Potser la divergència més destacable rau en la referència geogràfica que es pren com a referència per a l’establiment de dipòsits de medicaments, establint-se que aquests hauran de vincular-se a una oficina de farmàcia o un servei de farmàcia de la Comunidad de Madrid. És a dir, es pren la demarcació autonòmica sencera per regular la vinculació entre dipòsits de medicaments i OF (o serveis de farmàcia), mentre que, com és sabut, a Catalunya la referència geogràfica rellevant a tal efecte és la de l’Àrea Bàsica de Salut. S’introdueix també el concepte de flexibilitat horària, preveient-se un horari mínim d’obligat compliment (de dilluns a divendres, de 10h a 13h i de 16h a 19h, i els dissabtes, de 10h a 13h), podent-se ampliar aquesta franja de forma variable amb caràcter anual, havent-ho de comunicar el titular de la OF abans del 15 de desembre de l’any anterior a la seva aplicació.
No obstant, globalment considerada, la Llei madrilenya s’ha de considerar al nostre parer com un precedent normatiu positiu en la línia de la modernització de l’oficina de farmàcia, i com un precedent positiu en algunes qüestions rellevants, per la reforma de la normativa catalana d’ordenació farmacèutica que, tard o d’hora, s’haurà d’abordar.
Roger Canals Vaquer
ARCO ABOGADOS Y ASESORES TRIBUTARIOS, S.L.U.
0 Comments