Les hores de baixa per incapacitat temporal (IT) a Espanya s’han més que duplicat en l’última dècada i ja representen el 78,1% de totes les hores no treballades i remunerades, excloent vacances i festius, segons l’informe Evolució de les baixes per incapacitat temporal a Espanya 2013-2025, elaborat per l’Observatori de la Pimec de Catalunya.
L’estudi constata que les hores mitjanes mensuals de IT per treballador han passat de 3,7 hores el 2013 a 8,2 hores en els tres primers trimestres de 2025. En paral·lel, la taxa d’absentisme per incapacitat temporal ha augmentat del 2,4% al 5,4% en el mateix període.
A més, el nombre de processos iniciats ha crescut un 144,8% entre 2013 i 2024, molt per sobre de l’increment de l’afiliació mitjana (+29,8%). Més del 50% de les persones treballadores han tingut dos o més processos de baixa l’últim any, i la meitat concentren més del 75% de tots els episodis.
Un impacte econòmic equivalent al 10,2% del PIB
L’informe posa xifres a l’impacte econòmic del fenomen. El cost mitjà anual per treballador ascendeix a 2.459 euros, cosa que representa el 6,6% dels costos laborals.
Des del punt de vista agregat, els costos totals derivats de la incapacitat temporal assoleixen els 162.564 milions d’euros anuals si s’inclouen les prestacions de la Seguretat Social, els costos directes empresarials i el cost d’oportunitat, l’equivalent al 10,2% del PIB espanyol. Fins i tot considerant el criteri de substitució, l’impacte supera els 89.000 milions d’euros (5,6% del PIB).
Per a Pimec, aquestes dades situen la incapacitat temporal com un dels principals reptes estructurals del mercat laboral espanyol i un factor crític per a la competitivitat empresarial, especialment en el cas de les micro, petites i mitjanes empreses.
Més incidència malgrat tenir l’atur més elevat d’Europa
En comparació europea, Espanya presenta un dels percentatges més elevats de persones ocupades que no han treballat per incapacitat temporal (4,1%), només superada per Noruega i Eslovènia, i molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea (2,0%). Aquesta situació resulta especialment paradoxal, ja que Espanya manté la taxa d’atur més alta de l’entorn europeu.
L’informe conclou que Espanya constitueix una excepció en el patró europeu: malgrat que històricament la incidència de la IT disminueix quan augmenta l’atur, al nostre país les baixes mantenen nivells molt elevats fins i tot en contextos d’atur alt.
Augment de les baixes per salut mental i envelliment
L’estudi identifica diversos factors que expliquen la tendència creixent. Entre ells, destaca el fort augment de les baixes per malalties mentals, que han crescut un 112,6% entre 2017 i 2024. Tot i que representen menys del 10% del total de processos, són les que presenten una major durada mitjana, propera als 100 dies.
Així mateix, l’envelliment de la població ocupada influeix en la durada de les baixes: les persones majors de 55 anys registren una durada mitjana de 82 dies, davant dels 21 dies del grup de 16 a 35 anys. No obstant això, la incidència és més elevada entre els joves, que són els qui inicien un major nombre de processos.
A això s’afegeix l’increment de les llistes d’espera sanitàries i l’augment dels temps mitjans d’intervenció quirúrgica i consultes externes, factors que allarguen els processos de recuperació i, per tant, la durada de les baixes.
Pimec reclama mesures urgents al Govern i al Parlament
Davant aquesta situació, Pimec exigeix al Govern i a tots els grups parlamentaris més ambició i celeritat en l’adopció de mesures estructurals i a curt termini per millorar la gestió de la incapacitat temporal.
L’organització empresarial reclama:
- Un major protagonisme de les Mútues Col·laboradores amb la Seguretat Social en la gestió de les baixes per contingències comunes, incloent-hi la capacitat efectiva d’intervenir en processos d’alta i seguiment.
- Una millora de la coordinació entre el sistema sanitari públic i les mútues, amb protocols àgils i vinculants.
- Reforç de l’atenció primària i reducció de la burocràcia que actualment dificulta una gestió eficient dels processos.
- Major participació dels agents socials en la governança de les mútues i preservació del seu caràcter públic-privat.
- Impuls de mecanismes de reincorporació progressiva al treball i d’adaptació dels llocs de treball.
El president de Pimec, Antoni Cañete, ha assenyalat que “no estem davant d’un problema conjuntural, sinó estructural. La protecció de les persones treballadores ha de ser plenament compatible amb la sostenibilitat del sistema i la viabilitat de les empreses. No actuar amb rapidesa posa en risc la competitivitat del país”.
Pimec conclou que abordar l’elevada incidència de la incapacitat temporal requereix reformes organitzatives, sanitàries i normatives, així com una major corresponsabilitat institucional per garantir un sistema equilibrat, eficient i sostenible.
0 Comments