Article signat per Antoni Torres, president de FEFAC

Des de l’any 2000, amb l’entrada en vigor del Reial Decret 5/2000, que va fixar unes escales d’aportació de les oficines de farmàcia en funció de la seva facturació, com a solució ‘urgent’ de control de la despesa farmacèutica, s’han aprovat successives mesures, com els RD 4 y 8/2010, 9/2011 y 16/2012, així com les reiterades ordres de preus de referència.

Totes elles han tingut un important efecte econòmic sobre les oficines de farmàcia, que les ha deixat en una greu situació de vulnerabilitat. Els quatre reials decrets esmentats es van traduir en un impacte de 1.368 milions d’euros l’any 2012 sobre la farmàcia, segons un informe elaborat per Antares Consulting per a Cofares. Això va implicar un cost mitjà per farmàcia de 38.060 euros, als quals cal afegir 21.108 euros per farmàcia del capítol de deduccions, amb un impacte total de 54.168 euros anuals.

Manera ineficaç d’estalvi

Davant d’aquest panorama, és important i necessari que es produeixi un canvi de filosofia en la gestió del sistema sanitari, que, amb la fi de compensar els seus dèficits estructurals, ha vingut centrant l’estalvi principalment en la reducció de marges i preus del medicament i l’augment de les aportacions de les oficines de farmàcia.

Una millora de l’eficiència pot derivar de la via de baixar costos o de millorar processos. S’ha optat per centrar-se gairebé únicament en la reducció de costos amb mesures que es van sumant a altres anteriors i orientades al curt termini, en lloc d’incidir en d’altres estructurals que són la veritable font de millora permanent i constant de l’eficiència i que sí incidirien en la salut de tots.

Hi ha accions de control de la despesa que, a més, afecten el ciutadà. És el cas del desviament a farmàcia hospitalària, ara via reserves singulars, de noves especialitats, generalment de preu elevat, encara que no requereixin de control concomitant previ a la dispensació. Aquesta mesura té com a únic objectiu reduir la despesa farmacèutica en oficina de farmàcia, malgrat que el benefici per a aquestes és igual i limitat (a 38,37 euros si el PVP amb IVA inclòs de les especialitats es troba entre els 143,03 i 255,75 euros; de 43,37 euros si el PVP es troba entre 255,75 i 572,95 euros i de 48,37 si supera aquesta darrera quantitat). Amb aquesta mesura, al ciutadà se li obliga a invertir temps i esforços en recollir la seva medicació, i també té conseqüències sobre l’equitat de l’accés al tractament i sobre la salut, en dificultar el compliment, i aquestes repercussions òbviament no són contemplades.

Els propis tribunals i la UE s’han mostrat en desacord amb aquesta via d’estalvi, ja que únicament maquilla la despesa, en passar-la de l’oficina de farmàcia, totalment controlada mensualment, a la de farmàcia hospitalària, on el total és molt més difícil de calcular, doncs es contempla la despesa de cada centre i via pressupost anual. En aquesta partida, però, el creixement supera els dos dígits.

Un de cada tres euros d’estalvi han sortit de la farmàcia

Com a exemple, si mirem retrospectivament, la despesa pública en medicaments dispensats a oficines de farmàcia a Catalunya s’ha reduït un 25,5% en els últims cinc anys, passant de 1.835 milions d’euros l’any 2010 als 1.367 milions el 2015, és a dir, 468 milions menys. Mentrestant, el pressupost total per a Salut en el mateix període ha passat de 9.883 milions d’euros l’any 2010 a 8.399 milions el 2015, és a dir, 1.434 milions d’euros menys.

Si es combinen les xifres anteriors, un de cada tres euros retallats en Salut ha sortit de l’oficina de farmàcia, proporció molt més elevada que la seva contribució a la despesa, que és de menys d’un euro per cada sis euros de despesa. En conclusió, se’ns ha retallat més del doble del que ens correspondria en un repartiment equitatiu de l’esforç.

Per a aquest any, el pressupost destinat a receptes dispensades en oficina de farmàcia s’ha incrementat només un 3% respecte a l’any passat, fixant-se en 989,2 milions d’euros, quantitat clarament insuficient per cobrir la despesa farmacèutica de tot l’any 2016 (tenint en compte que el 2015 va ser de 1.367 milions d’euros). Paral·lelament, el pressupost total per a Salut ha augmentat per a aquest any un 3,77%, passant de 8.399 a 8.716 milions d’euros. És a dir, novament, per sota del creixement pressupostari.

Per tot això, creiem que s’ha de realitzar un canvi de filosofia general, molt més enllà de les mesures purament conjunturals. Filosofia que posi el centre en el pacient i el millor servei a aquest, de forma transversal, on el sistema sigui qui dóna cada servei, essent unes vegades des de la farmàcia comunitària, unes altres des de l’hospitalària, atenció primària o especialitzada, en funció de procurar al pacient el seu benestar, el compliment terapèutic o el manteniment i millorar de la seva salut.

Tot això, comptant amb la farmàcia com a primer punt d’accés al sistema, amb protocols d’actuació conjunts, el que permetria passar d’un sistema actual, excel·lent per a pacients aguts però poc preventiu, a un altre més centrat en la cronicitat i major profilaxi de la malaltia, el que comportaria menys despesa. 

Ubicació

C/ Casanova, 84-86 Entr. 1ªC
08011 Barcelona

Telèfon

Tel. 93 323 24 22

Contacte

Empresarials que formen part de FEFAC

A.G.F.E Associació Gironina Farmacèutica Empresarial

AFB - Associació de Farmàcies de Barcelona

AFET - Associació Gironina Farmacèutica Empresarial

AFET - Associació de Farmacèutics amb Oficina de Farmàcia a Tarragona

A.G.F.E Associació Gironina Farmacèutica Empresarial

A.G.F.E - Associació Gironina Farmacèutica Empresarial

AFELL - Associació de Farmacèutics Empresaris de Lleida

AFELL - Associació de Farmacèutics Empresaris de Lleida

Col·laborem amb
Frena el sol, frena el lupus
La farmàcia, el cor del barri
Amb la col·laboració de
CaixaBank