A TOTS ELS TITULARS DE FARMÀCIA
Benvolgudes companyes, benvolguts companys:
Fa uns anys, 2012-2013, les farmàcies catalanes i espanyoles vam viure una situació límit: mesos i mesos de retards en els pagaments per part de les Administracions, que van posar en risc la nostra activitat, la nostra solvència i, sobretot, la continuïtat d’un servei essencial per a la ciutadania. Ens vam mobilitzar com mai, i vam actuar amb responsabilitat, resistència i lleialtat al sistema sanitari i al ciutadà, assumint el que no ens tocava: garantir l’accés als medicaments amb recursos propis mentre les Administracions responsables incomplien els seus compromisos de pagament.
Ara, ens assabentem que, mentre patíem aquells impagaments, al Ministeri d’Hisenda i l’Agència Tributària es podrien haver produït greus casos de presumpta corrupció i tractes privilegiats amb grans corporacions, tal com revelen les investigacions d’un jutjat de Tarragona i que ha imputat a 27 alts càrrecs. I ens indignem.
Ens indignem perquè sabem que, mentre a nosaltres se’ns feia esperar mesos per cobrar el que ja havíem avançat, algunes grans empreses eren capaces, presumptament, d’influir per modificar lleis i tributacions a mida. Com denuncia Antoni Cañete, president de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM), empreses i administracions que “han tingut doble moral”, exigint cobrar puntualment quan es tractava dels seus contractes o compromisos amb l’Administració, però bloquejant normes que protegirien els petits proveïdors que depenien d’elles o directament de la mateixa Administració, la majoria pimes, com nosaltres. En el nostre cas, qui ens paga són les Administracions, i per tant compartim plenament la indefensió i el menysteniment que patim les petites empreses davant els poderosos.
Com també denuncia Cañete: “És escandalós que es pugui frenar o desviar l’aprovació de normatives tan bàsiques com el règim sancionador contra la morositat o el Reglament Europeu que s’està debatent. És escandalós que el poder o uns quants puguin condicionar lleis que són vitals per a la supervivència de milers de petites empreses”.
El presumpte darrer cas no només ens indigna pel que revela, sinó pel que simbolitza. Perquè cada vegada, i aquesta no és la primera, que l’Administració no paga a temps o no gestiona per l’interès comú exclusivament, qui en pateix les conseqüències, d’una forma o altra, és sempre el ciutadà. I cada vegada que un poderós pot canviar una norma en benefici propi, una part de la democràcia social s’erosiona i novament ho pateix el ciutadà. Si no volem tornar a viure allò que ja vam viure, hem de recordar, exigir i actuar. Perquè aquesta no és la primera que ens trobem i provinents de quasi qualsevol ideologia o grup d’interès.
Quan l’economia real té dificultats per influir i, en canvi, els grans, presumptament, compren favors, és quan apareixen els casos que tots tenim a la memòria, en els quals canvia el nom però l’objectiu és el mateix.”. El futur no pot quedar en mans dels mateixos errors; cal que els debats es facin en espais de democràcia, d’economia social i de mercat, on els agents socials “més representatius” i els governs abordin amb transparència els grans debats de model econòmic.
Des de la FEFAC volem expressar les següents reflexions:
1- La nostra màxima indignació. Perquè ara sabem que, mentre les farmàcies manteníem viu el sistema amb sacrifici i esforç personal, alguns actuaven presumptament en benefici propi i contra l’interès general detraient recursos públics.
2- Perquè tot això, com que no és el primer cas d’ús indegut dels recursos i mitjans públics, demostra que cal continuar exigint transparència i responsabilitat a les Administracions i respecte per a qui, com nosaltres, complim cada dia amb el nostre compromís amb la salut i amb el país. I més ara en que a València i Múrcia es repeteix de nou.
3- La importància d’agrupar-nos per guanyar força i presència amb veu pròpia i autònoma en tots els àmbits. Com a titulars, fent-nos socis de la FEFAC, i la FEFAC, a la vegada, implicant-se en la PMcM, Pimec, Conpymes i Cambres de Comerç per defensar-nos com a microempreses propietat d’un autònom i de forma independent d’altres tipus d’empreses amb interessos diferents. La FEFAC no solament participa en aquestes organitzacions, sinó que a hores d’ara en som 12 titulars els que ocupem diferents càrrecs de direcció o de representació en aquestes. Però no només cal pensar amb nosaltres, us convido a llegir la nota de premsa publicada per Conpymes a les poques hores, en suport dels companys de València i Múrcia, reclamant exactament el mateix.
4- Cal que siguem plenament conscients que, avui, el nostre futur no només es planifica en l’àmbit de la salut, perquè la farmàcia és salut, però com que també és una empresa gestionada per un autònom, és motor econòmic local, factor de cohesió social, àmbit laboral femení majoritàriament, factor d’equilibri i equitat territorial i d’arrelament. És en aquests àmbits on el paper de l’empresarial és essencial, ja que és l’única via de tenir presència en “el pont de comandament amb veu pròpia”, com diu Cañete.
5- La importància de sumar forces i crear sinergies es va posar de manifest per l’acció conjunta, lleial, solidària i des del primer moment, entre la FEFAC i el Consell de Col·legis i, a diferència d’altres indrets, afegint-hi al llarg del camí a Pimec, PMcM, Conpymes i Cambres de Comerç, i agrupant a tots els petits de l’àmbit de la salut i social per tal d’assolir l’objectiu de retornar als cobraments regulars sense haver posat en risc la xarxa de farmàcies, sense assumir posicionaments partidistes, posant el dret i seguretat del ciutadà a accedir als seus tractaments com a línia vermella a preservar i sense utilitzar en cap cas la població com a ostatge.
No oblidem el que hem viscut ni les experiències acumulades. I ara, amb més motiu que mai, reivindiquem allò que considero que mereixem: cap endins, treballant tots els socis per aconseguir que tots els titulars ens hi impliquem, fent-nos socis de la FEFAC, participant i opinant; i cap enfora reclamant, com fem avui, ser tractats amb justícia i respecte per la tasca, professionalitat i aportacions ja demostrades, concretant-ho avançant de manera decidida en la seva implantació.
Rebeu una cordial salutació,
Antoni Torres,
President de la FEFAC i vicepresident de PIMEC.
Totalment d’acord amb les teves reflexions. Som petits i nomès organitzats i sent cada vegada més podrem fer valdre la nostra veu, aquí i arreu. Gràcies per l’esforç!!!