La Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM) alerta del caràcter estructural i generalitzat de la morositat empresarial a Espanya, similar a una bomba de rellotgeria, que la Comissió Europea vol desactivar. Lluny de ser anecdòtica, aquesta pràctica s’ha convertit en un element habitual del model de negoci de moltes companyies, especialment de les grans.
“Pagar tard s’ha institucionalitzat. Per a algunes empreses és una forma encoberta de finançar-se a costa dels seus proveïdors”, denuncia Antoni Cañete, president de la PMcM. En un país on el 99,8% del teixit empresarial està format per petites i mitjanes empreses, aquesta situació suposa “una amenaça sistèmica per a la seva supervivència”, assegura.
Segons dades del Banc d’Espanya, al segon semestre de 2024 el termini mitjà de pagament entre les empreses cotitzades va arribar als 136 dies. Sectors com “Informació i comunicacions” i “Resta” van assolir xifres alarmants de 252 i 309 dies, respectivament, molt lluny del límit legal de 60 dies. Aquesta situació “afecta directament la liquiditat de les pimes, els resta capacitat d’inversió i les fa més vulnerables davant qualsevol crisi econòmica”, explica el president de la PMcM.
A tot això s’hi suma la “ineficàcia” del marc legal actual. Segons ell, la Directiva 2011/7/UE, que estableix els terminis màxims de pagament entre empreses i administracions, “no disposa de mecanismes efectius de supervisió i sanció. Les administracions públiques, que haurien de ser exemplars, no sempre compleixen els terminis, i els controls sobre els pagaments als subcontractistes, previstos a la Llei de Contractes del Sector Públic, són insuficients o inexistents”.
Un nou reglament europeu com a oportunitat històrica
Davant aquest escenari, la Comissió Europea ha proposat el Reglament COM(2023) 533, que aspira a substituir la directiva vigent. A diferència d’aquesta, el nou reglament seria d’aplicació directa a tots els Estats membres, sense necessitat de transposició, cosa que permetria una aplicació més uniforme i efectiva. La seva versió original proposava un termini únic de pagament de 30 dies naturals, un sistema sancionador automàtic i la creació d’autoritats nacionals de supervisió.
Durant la seva tramitació al Parlament Europeu, s’han introduït algunes excepcions sectorials que podrien allargar els terminis en situacions justificades, com en el cas de productes de baixa rotació o estacionals. La PMcM considera que, tot i que aquestes excepcions poden respondre a certes realitats econòmiques, també “corren el risc d’afeblir l’objectiu principal: erradicar la cultura del pagament tardà a Europa”.
El text es troba ara en fase de discussió al Consell Europeu, on les diferències culturals i econòmiques entre països han generat posicions enfrontades. Mentre alguns Estats com Dinamarca o els Països Baixos mostren un alt grau de compliment en els pagaments, altres com Grècia, Portugal o Malta presenten els pitjors comportaments, cosa que complica la negociació.
Per a Cañete, l’efectivitat d’aquest reglament dependrà que els Estats membres l’apliquin “amb fermesa, dotin de recursos les autoritats supervisores i no cedeixin a pressions sectorials que busquin mantenir l’statu quo. La pregunta clau és si Europa protegirà de veritat les petites empreses o si es deixarà arrossegar, una vegada més, per les excepcions i els interessos particulars”.
En l’àmbit nacional, la PMcM destaca la mesura recentment adoptada per la Generalitat de Catalunya, de fer pagaments directes als subcontractistes. Aquesta acció, llargament reivindicada per la PMcM, busca evitar els retards imposats pels contractistes principals i assegurar que els diners arribin directament a qui executa els treballs. Segons l’“Informe sobre Morositat a Espanya 2024”, elaborat per la PMcM, els subcontractistes cobren amb una mitjana de 88 dies, incomplint àmpliament els terminis legals.
En aquest sentit, Cañete considera que aquesta mesura s’hauria d’estendre al conjunt de les administracions públiques a Espanya i servir d’exemple a nivell europeu. “És una eina eficaç per reduir la morositat i millorar la liquiditat de les empreses més vulnerables”, conclou.
0 Comments