Pimec ha publicat una nota, aclarint qüestions relatives a l’assimilació a accident de treball dels casos d’afectats per Covid-19 o persones en quarentena per aquesta malaltia.

Com ja hem anat informant, aquesta assimilació  a l’accident de treball de les situacions esmentades es va fer exclusivament als efectes de meritació de la prestació econòmica per incapacitat temporal  i per tal d’atendre la protecció social dels treballadors afectats, que passaven a percebre el 75% de la base reguladora amb caràcter retroactiu al diagnòstic o a la data a la qual es va acordar l’aïllament.

Posteriorment, el Govern va aclarir que l’assimilació a l’accident laboral no es feia extensiva a l’assistència sanitària, la qual s’ha de considerar com a contingència comuna i no professional excepte que s’acredités el contagi de la malaltia amb causa exclusiva en el treball en els termes que per a la qualificació de l’accident de treball s’estableixen a l’article 156 de la Llei General de la Seguretat Social. El Reial Decret-llei 13/2020, de 7 d’abril, ha explicitat de forma clara això últim.

També ha afegit l’assimilació excepcional a accident de treball a una altra situació: la impossibilitat legal de sortir del municipi on el treballador tingui el seu domicili a conseqüència del confinament de la seva població (fet aplicable, per exemple, als municipis de la conca d’Òdena).

Per tant, aquestes situacions no constitueixen un accident de treball sinó una situació assimilada als exclusius efectes de la prestació econòmica per incapacitat temporal.

La qualificació d’accident de treball requereix aplicar, adaptades a la seva casuística pròpia, les regles generals de l’article 156 de la LGSS.

Dins del concepte d’accident de treball s’hi inclouen les malalties no professionals que contregui el treballador sempre que quedi acreditat que el treball va ser l’únic i exclusiu causant d’aquestes. Així per exemple, la doctrina judicial assenyala que “la grip es contagia pel virus que la causa podent ser múltiples les persones que contagien però si es demostra que va ser un company de feina, la seva causa és única, derivada del treball, sense més element causal, per la qual cosa s’ha de qualificar d’accident de treball”. En un context de pandèmia és evident la dificultat d’acreditar aquest fet.

En relació amb la Covid-19, sembla clar que el contagi o l’aïllament asimptomàtics no poden ser qualificats d’accident de treball. La qualificació d’accident de treball no seria viable en tots els casos de contagi sinó en els casos simptomàtics. I també caldrà veure si es fa una interpretació extensiva de la presumpció legal aplicant-la en aquells casos on consti que els símptomes (tos, mal de coll, dificultat respiratòria, febre, etc.) es van manifestar en el temps i al lloc de treball.

Una de les conseqüències de ser situacions assimilades el contagi o l’aïllament i de no tenir pròpiament la consideració d’accident laboral és que no hi ha la possibilitat d’aplicar responsabilitat empresarial amb relació al recàrrec de prestacions per falta de mesures de seguretat en el treball, ni responsabilitat civil patronal pels danys i perjudicis derivats del contagi de la malaltia. En sentit contrari, la qualificació d’accident de treball obre la possibilitat d’imputar a l’empresa aquestes responsabilitats si se’n deriven resultats lesius. Però aquesta eventualitat ja era possible amb el marc legal vigent i no és fruit de cap innovació legislativa provinent del Reial Decret Llei 13/2020.

En tot cas, cal recomanar a les empreses que tinguin una actitud proactiva amb els seus serveis de prevenció, interns o externs, per tal de seguir el “Procediment d’actuació per als serveis de prevenció de riscos laborals enfront de l’exposició al SARS-CoV-2 que publica el Ministeri de Sanitat, i que extremin el zel en l’aplicació de les mesures de prevenció, organitzatives i de protecció personal que en el dit Procediment s’estableixen amb successives actualitzacions.

 Així mateix cal destacar que l’empresari també pot exigir als seus treballadors que compleixin amb les mesures de seguretat que, a conseqüència d’aquesta pandèmia estableixi el servei de prevenció propi o aliè de l’empresa. Estem en un moment de corresponsabilitat, ara més que mai, les mesures de protecció de la salut de les persones treballadores s’ha d’exigir a les dues parts implicades. L’empresari ha de donar a les persones treballadores els EPIs i mesures de protecció adients i l’altra part ho ha de complir de forma estricta, el mal ús per part de les persones treballadores dels EPIs pot ser font de contagi, qualsevol incompliment de les mesures de distanciament o higiene pot ser l’origen de la malaltia, per tant l’exigència s’imposa també a la persona treballadora que ha de complir amb les instruccions de prevenció i seguretat de l’empresari. Cal recordar que davant d’aquests incompliments per part dels treballadors es poden aplicar mesures disciplinàries, es pot exigir al treballador que compleixi i en cas que no segueixi els protocols se’l pot advertir i fins i tot arribar a sancionar no només com mesura correctora sinó també per deixar constància que el contagi pot ser per imprudència de la persona treballadora i no per negligència de la persona empresària.

Ubicació

C/ Casanova, 84-86 Entr. 1ªC
08011 Barcelona

Telèfon

Tel. 93 323 24 22

Contacte

Empresarials que formen part de FEFAC

A.G.F.E Associació Gironina Farmacèutica Empresarial

AFB - Associació de Farmàcies de Barcelona

AFET - Associació Gironina Farmacèutica Empresarial

AFET - Associació de Farmacèutics amb Oficina de Farmàcia a Tarragona

A.G.F.E Associació Gironina Farmacèutica Empresarial

A.G.F.E - Associació Gironina Farmacèutica Empresarial

AFELL - Associació de Farmacèutics Empresaris de Lleida

AFELL - Associació de Farmacèutics Empresaris de Lleida

Col·laborem amb
Frena el sol, frena el lupus
La farmàcia, el cor del barri
Amb la col·laboració de
CaixaBank