Durant la trobada de la “Plataforma Cronicitat: Horitzó 2025” Trilla ha destacat la necessitat de reflexionar sobre les necessitats d’un sistema sanitari del s.XXI que faci front a futures crisis

“Aquest ha estat un mal any per a tots, especialment per als pacients crònics”. Així de contundent va mostrar-se el doctor Antoni Trilla, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, durant una trobada virtual organitzada per la “Plataforma Cronicitat: Horitzó 2025 (CH2025)” per a analitzar l’impacte de la COVID-19 en l’atenció a les persones amb malalties cròniques.

Durant la seva intervenció, el catedràtic de Salut Pública de la Universitat de Barcelona va reconèixer que, en aquests mesos de pandèmia, “s’ha perdut qualitat i continuïtat en l’assistència al pacient crònic”. El pacient crònic ha vist “compromès o deteriorat el seu seguiment, després que els centres sanitaris es blindessin per poder fer front a una primera onada de tal magnitud, que ens va passar per damunt com un tsunami”.

En el seu diàleg amb el doctor Francisco José Sáez, responsable del Grup de Treball sobre Cronicitat de la Societat de Metges Generals i de Família (SEMG) i membre de CH2025, Trilla va assenyalar que una de les principals conseqüències de la irrupció de la pandèmia ha estat que el sistema sanitari, “ja abans sotmès a un grau important d’estrès”, s’ha convertit en un sistema “detingut i col·lapsat”.

Per Trilla, l’actual model assistencial “ha de reinventar-se per atendre tan bé com sigui possible els pacients crònics”. Per a això, cal “pensar molt bé què necessitem en el segle XXI, perquè ens hem enfrontat a aquesta pandèmia amb estructures del segle XX”. En aquest sentit, considera fonamental analitzar “què hem de fer per a tenir un sistema sanitari modern, de futur, que ens permeti viure en una era en la qual, si una situació com l’actual torna a succeir, puguem afrontar-la millor i disposar de mecanismes de seguretat que evitin que el sistema sanitari es paralitzi de nou”.

No hauríem de sortir d’aquesta crisi sense recordar les lliçons apreses, perquè llavors es perdrà “una gran oportunitat” per a dur a terme una reforma del model sanitari que exigeix “redefinir en positiu els rols professionals i el treball en equip per a garantir una perspectiva realment multidisciplinària; realitzar una inversió econòmica importantíssima, definint bé com hem de distribuir el pressupost”.

Vacunació Covid-19

Segons ha explicat Antoni Trilla, el fet que només s’hagi contemplat com a prioritari un petit grup de malalts considerats de molt alt risc “parteix d’una realitat: no disposem d’un nombre prou elevat de vacunes” per a protegir de manera ràpida a totes les persones que requeririen una vacunació preferent.

Per al catedràtic de Salut Pública de la Universitat de Barcelona, un dels errors que s’han comès a l’hora de desenvolupar el programa de vacunació ha estat “la falta d’anticipació, esperar a tenir les vacunes per a decidir sobre aspectes que eren previsibles”. L’altre ha estat la comunicació. El resultat ha estat un clima de “confusió i informacions contradictòries” que han generat por i dubtes entre la població.

“Tant de bo tot això es pugui normalitzar, perquè hem de reduir significativament la transmissió de la malaltia si volem tornar a la normalitat. Tenim bones vacunes, que són segures com totes les que ja utilitzem, malgrat el soroll que s’està fent. És necessari recuperar la confiança en les vacunes, que al nostre país sempre ha estat elevada i que s’ha vist perjudicada ara per una mala comunicació en una situació de crisi”, ha exposat.

La cronicitat a Espanya

Aquestes malalties afecten més de 19 milions de persones a Espanya, de les quals gairebé 11 milions són dones. La seva prevalença es concentra especialment en els majors de 55 anys i augmenta amb l’edat. Són responsables de més de 300.000 morts a l’any (74,45% del total) i les que major impacte tenen sobre l’esperança i la qualitat de vida dels ciutadans .

A més, aquestes patologies es troben molt lligades a l’envelliment, ja que els majors de 65 anys conviuen amb una mitjana de dues o més malalties cròniques. Les previsions demogràfiques indiquen que, en tres dècades, el 30% de la població espanyola serà major de 65 anys, la qual cosa implicarà un important augment del nombre de malalts crònics en el Sistema Nacional de Salut.

Ubicació

C/ Casanova, 84-86 Entr. 1ªC
08011 Barcelona

Telèfon

Tel. 93 323 24 22

Contacte

Empresarials que formen part de FEFAC

A.G.F.E Associació Gironina Farmacèutica Empresarial

AFB - Associació de Farmàcies de Barcelona

AFET - Associació Gironina Farmacèutica Empresarial

AFET - Associació de Farmacèutics amb Oficina de Farmàcia a Tarragona

A.G.F.E Associació Gironina Farmacèutica Empresarial

A.G.F.E - Associació Gironina Farmacèutica Empresarial

AFELL - Associació de Farmacèutics Empresaris de Lleida

AFELL - Associació de Farmacèutics Empresaris de Lleida

Col·laborem amb
Frena el sol, frena el lupus
La farmàcia, el cor del barri
Amb la col·laboració de
CaixaBank