La farmacèutica de Tarragona M. Esther Fernández Cabré va viure un dels moments històrics més importants de FEFAC, la separació de FEFE per diferències en la negociació del conveni col·lectiu i la posterior adhesió a FENOFAR, federació que va presidir l’any 2006. Actualment continua implicada amb la defensa dels interessos dels titulars d’oficina de farmàcia.
Com va arribar a ser presidenta de l’empresarial?
L’any 2004 era presidenta de l’Associació de Farmacèutics Empresaris de Tarragona (AFET) i vaig accedir a la presidència de FEFAC perquè em va tocar, ja que els càrrecs eren rotatoris. L’any 2006 em van escollir presidenta de la Federación Nacional de Oficinas de Farmacias (FENOFAR).
Va viure un moment històric de FEFAC, que va ser la separació de FEFE l’any 2004 per diferències en la negociació del conveni col·lectiu i la posterior adhesió a FENOFAR l’any 2006. Com ho recorda?
La nostra sortida de FEFE va ser una decisió meditada i consensuada, perquè existien discrepàncies de fons i forma respecte a FEFE. En el seu moment, l’escissió de l’empresarial nacional podia ser interpretada com una pèrdua de cohesió i força de les empresarials de farmàcia. No obstant això, el temps va posar a cadascú en el seu lloc.
Adefarma també havia sortit de FEFE en aquells moments. Si bé totes les empresarials defensàvem en el fons objectius similars, crec sincerament que el fet que existissin veus discrepants en la farmàcia era bo i enriquidor. La farmàcia potser necessitava un aire nou en aquell moment i nosaltres, com a empresarial, mai vam estar tancats a aliances si eren bones per als professionals farmacèutics.
Després es va crear FENOFAR.
FENOFAR va ser creada per les quatre associacions catalanes, la de Cartagena i la de Madrid, per donar resposta a la necessitat de representació nacional i potenciar la defensa dels interessos del sector de farmàcies. Vam treballar intensament en el desenvolupament de la nova Llei de Garanties i Ús racional dels Medicaments i productes sanitaris.
“El principal repte era el manteniment del model de farmàcia mediterrània, amb una atenció farmacèutica personalitzada”
Van ser escoltades les al·legacions de FEFAC presentades sobre la Llei del Medicament?
En les diferents entrevistes amb els portaveus de sanitat de diversos partits polítics vam captar la seva bona disposició a entendre que les nostres reivindicacions, que busquen sempre el benefici de l’usuari, que era, en definitiva, qui sortia perjudicat en algun dels punts del projecte. Per exemple, recordo que el text inicial establia l’obligatorietat de la signatura del pacient en els casos de substitució. S’imagina a un pacient en repòs absolut havent d’acudir a la seva farmàcia per signar un document? Doncs bé, aquesta no va ser l’única aportació que des de FEFAC es va adoptar en el text que va entrar a les Corts. Recordo que el projecte estava ple d’incongruències i llacunes i nosaltres vam treballar en això, informant i alertant sobre punts coincidents, amb la resta de les empresarials de farmàcia i dels col·legis. L’empresarial va demostrar conèixer la seva professió i l’Administració va tenir en compte la nostra opinió.
Quin era el principal repte en aquell moment?
Recordo aquells anys com una època molt maca, en la qual se’ns van presentar reptes importants. El principal era el manteniment del model de farmàcia mediterrània, amb una atenció farmacèutica personalitzada i pròxima a l’usuari, que funcionés i donés el millor servei al ciutadà. Les 22.000 farmàcies es regien per una mateixa legislació nacional, si bé és cert que a Catalunya existia un Concert entre el Consell Català de Col·legis de Farmacèutics i la Generalitat. A Catalunya, l’any 2006 va posar-se en marxa la prova pilot de recepta electrònica a Tarragona i Girona. Aleshores ja creiem que calia tenir un sol model de recepta electrònica per tot l’estat i consensuar entre totes les comunitats un projecte unificat.
“Vaig conèixer a persones que no hagués conegut d’una altra manera, i la relació i el record de la gent va ser el millor d’aquella experiència”
Amb què que es queda d’aquella època?
Més enllà de les relacions professionals, l’amistat i la relació que teníem amb els companys de les juntes, tant amb els de la junta de Tarragona com amb els de la de FEFAC, i també amb la nacional. Recordaré sempre l’empatia amb els companys farmacèutics amb els que vam treballar colze a colze pel sector de les farmàcies. Com deia abans, va ser una època molt maca, durant la qual vaig conèixer a persones que no hagués conegut d’una altra manera, i la relació humana i el record de la gent va ser el millor d’aquella experiència.
Actualment continua implicada amb la defensa dels interessos dels farmacèutics…
M’agrada aportar el meu granet de sorra sempre que puc, i fer allò que està en les meves mans per la professió, per això continuo implicada com a vicepresidenta de l’Associació de Farmacèutics Empresaris de Tarragona (AFET), actualment presidida per Josep Lluís Pinyana, i formo part de diverses comissions i grups de treball de l’empresarial.
REVISTA FEFAC 30 ANYS 1990 – 2020
