Inici 9 Actualitat 9 Entrevista a R. Casanovas, president de FEFAC (1999, 2007 i 2012)

Entrevista a R. Casanovas, president de FEFAC (1999, 2007 i 2012)

23 nov., 2020 | Actualitat, Empresarials, FEFAC, AFB, AFET, AFELL, AGFE, FEFAC Actua, Professió, Reflexions de Junta

El farmacèutic de Barcelona Ramon Casanovas va assentar les bases d’objectius clau en els quals encara avui treballa la FEFAC, com és la creació d’un únic conveni col·lectiu català i la fusió de les estructures de les quatre associacions provincials per guanyar força i representativitat.

Va ser president per primera vegada l’any 1999, com ho recorda?
Van ser uns anys de canvi perquè ens plantejàvem la separació de la FEFE (Federación Empresarial de Farmacéuticos Españoles), per discrepància de criteris de funcionament. Totes les províncies de Catalunya vam estar d’acord amb aquella decisió. Va ser una època de canvi.

Va tornar a ser president de 2007 a 2009, just abans que comencés el període d’impagaments a Catalunya. Quina fita destacaria?
Va ser la primera vegada que vam assolir treballar amb els col·legis de farmacèutics davant de l’Administració perquè aquests impagaments no es produïssin. Vam començar a ajudar-nos i a col·laborar en defensa del col·lectiu de farmàcies, cadascú amb la seva visió, però junts. Això continua sent així actualment i, des del meu punt de vista, és molt positiu per la professió i per la defensa del nostre sector.

Què recorda de la darrera presidència, de l’any 2012 al 2013?
Les associacions de farmàcies tenen un caràcter totalment voluntari, és a dir, que totes són d’afiliació voluntària, i el registre dels farmacèutics titulars va ser una tasca molt difícil al principi de tot. Aquells anys, després de realitzar diverses campanyes contra els impagaments, vam posar en marxa una campanya de fidelització dels associats i captació de nous socis a tot Catalunya. Aprofitant el moment convuls que l’oficina de farmàcia estava vivint en aquell moment, es va aconseguir molta més representativitat quant a nombre de farmàcies associades, per tal de tenir més força davant dels organismes oficials de Catalunya i de la resta d’organismes del territori espanyol.

“Em sento molt orgullós d’haver assolit un equip de gent que treballava amb esforços i objectius marcats únics”

L’any 2013 es va crear el primer conveni interprovincial d’oficines de farmàcia de les províncies de Girona, Lleida i Tarragona. Ens ho explica?
Les farmàcies de Barcelona sempre han tingut un conveni col·lectiu propi, històric. L’any 2003 ens vam marcar fites com l’abolició de les antiguitats, flexibilitat de calendari laboral i altres punts que fessin més àgil l’oficina de farmàcia. En aquell moment hi havia un conveni col·lectiu gestionat en l’àmbit estatal per la FEFE i precisament un dels motius de la separació amb ells va ser per discrepàncies en el conveni col·lectiu, amb la idea de crear un conveni interprovincial d’oficines de farmàcia de les províncies de Girona, Lleida i Tarragona i, amb el temps, convergir cap a un únic conveni propi per les quatre províncies. Actualment encara es manté aquest objectiu d’anar cap a un únic conveni col·lectiu, però el procés és lent i implica sessions de treball de totes les parts, empresarials i sindicats.

Quina fita de les assolides durant la presidència el fa sentir més orgullós?
Em sento molt orgullós d’haver assolit un equip de gent que treballava amb esforços i objectius marcats únics. Vam començar sent un grup de farmacèutics i vam acabar sent un grup d’amics. Això donava un suport en els objectius marcats per la Junta i mostrava l’esforç conjunt amb la transparència de tots plegats. Des de l’Associació de Farmàcies de Barcelona, un dels nostres objectius principals era el conveni col·lectiu i convergir cap a un únic conveni català de totes les províncies. També ens vam marcar l’objectiu en el qual s’està treballant actualment, de fusionar les estructures de les quatre associacions provincials, treballant conjuntament amb els recursos disponibles i les fites assolides davant de l’Administració. En aquest sentit, destacar que vam estar per primera vegada en un decret de la Generalitat que ens donava representativitat, que era el Decret d’Horaris d’Oficina de Farmàcia, quan mai se’ns havia reconegut aquesta representativitat. Sempre amb l’objectiu de donar molta més força a l’empresarial de farmàcies.

“La diversitat de criteris que ens translladen el socis és clau per a l’oficina de farmàcia”

Què li diries a un farmacèutic que no és soci de la importància de ser-ho?
És una manera de traslladar les inquietuds a una institució que vetlla pels drets i objectius de permanència i assistència a la societat. Qualsevol activitat professional com pot ser l’oficina de farmàcia des del seu vessant privat requereix uns coneixements mínims i una viabilitat. La FEFAC negocia el conveni col·lectiu i canalitza totes les necessitats en l’àmbit laboral que no es poden traslladar a través dels col·legis de farmacèutics. Si realment tenim un conveni flexible, àgil, que ens permet ser més competitius avui dia és gràcies a l’esforç realitzat des de l’empresarial. Si ets soci pots traslladar les teves inquietuds i, entre tots, fem un conveni adequat a les nostres necessitats. La diversitat de criteris que ens traslladen els socis és clau per a l’oficina de farmàcia en l’àmbit empresarial. Tot això tenint en compte també el vessant sanitari que és part del nostre ADN.

Tornaria a ser president de la FEFAC?
No, perquè ja he cobert els objectius que ens vam marcar en aquell moment. Com deia al principi, vam passar de ser un grup de farmacèutics a ser un grup d’amics, amb molts d’ells encara hi tinc relació. D’aquesta experiència em quedaria amb les relacions que es generen amb els membres de les juntes i dels diferents àmbits d’acció.

Vol transmetre algun missatge als companys de la FEFAC?
Felicitar els companys i col·laboradors pels 30 anys de la FEFAC, desitjar que s’assoleixin els objectius de màxima representativitat de tots els àmbits per la FEFAC, fent cada dia una empresarial més forta.

REVISTA FEFAC 30 ANYS 1990 – 2020

0 Comments