Mª Teresa García, farmacèutica a Tarragona, va ser la primera dona presidenta de la FEFAC, càrrec que va ocupar entre els anys 1998 i 1999. Eren els inicis de l’empresarial i pertànyer a les associacions provincials proporcionava coneixements per dirigir una empresa, alhora que donava una visió moderna de la professió farmacèutica.
Com recorda la seva presidència?
L’any 1998 era presidenta de l’Associació de Farmacèutics Empresaris de Tarragona (AFET) i vaig accedir a la presidència de la FEFAC perquè em va tocar, per càrrec rotatori. Recordo aquella època amb molt afecte i gratitud, perquè vaig aprendre molt i em va donar una visió molt més amplia de la professió farmacèutica. Quan surts de la Facultat de Farmàcia tens moltes carències d’altres disciplines que necessites per desenvolupar l’activitat i dirigir una empresa, com per exemple sobre laborals, fiscals, convenis, interpretar un balanç… Formar part del món empresarial em va ajudar a desenvolupar millor la meva professió.
Ha canviat molt la farmàcia?
Fa vint anys l’eix principal era el medicament i avui el més important és el pacient que necessita el medicament. La farmàcia ha evolucionat molt en vint anys, tant en l’àmbit científic com tecnològic i cal estar al dia per atendre el pacient. El mercat és molt competitiu, vam tenir unes lleis de la competència que, en el seu moment, van ser una revolució. Estàvem acostumats a un món tancat en el qual la parafarmàcia era un món dins de la farmàcia i, de sobte, que sortís fora d’aquesta va ser una revolució. Vam haver d’adaptar-nos per ser competitius. Professionalment hem millorat molt durant tot aquest temps, en l’àmbit personal no ho sé, perquè la nostra labor de farmacèutics exigeix molta dedicació. Competim en un mercat ampli i voraç, i sacrifiquem bona part del nostre temps personal.
Vostè va ser la primera dona presidenta de la FEFAC, com s’imagina la dona farmacèutica del futur?
Imagino un futur molt ampli en el qual la dona és igual que els seus companys farmacèutics homes, treballant dins d’equips multidisciplinars i de manera coordinada amb altres professionals de la salut en benefici de la salut de les persones.
Quin fet destacaria de la seva presidència del que puguem extreure aprenentatges?
Recordo que quan vaig ser presidenta en aquells anys, l’empresarial va realitzar un estudi comparatiu sobre la recepta per veure en quina proporció aquesta contribuïa al suport de l’estructura col·legial. Va ser un estudi molt elaborat en el qual van participar les quatre associacions provincials i que crèiem que era una important aportació al sector. Aquest estudi no es va arribar a publicar per la pressió que vam rebre dels col·legis oficials de farmacèutics. Recordo que la Junta Directiva d’aquell moment va haver de prendre la decisió de publicar-lo i enemistar-se amb els col·legis o no publicar-lo, i es va decidir que no es publicaria. Després d’aquell fet, vaig reunir-me amb els presidents dels col·legis de farmacèutics de les quatre províncies per intercanviar opinions. Recordo que em van tractar molt bé i que vaig aprendre molt d’aquelles converses que vam mantenir. Crec que va ser un moment molt important perquè va ser quan els col·legis i l’empresarial vam començar a apropar-se i a dialogar. Eren els inicis de l’empresarial i aquelles converses van assentar les bases del que és la relació avui amb els col·legis, amb els quals treballem conjuntament per guanyar força, tal com s’ha demostrat amb el pas del temps en determinades ocasions. Ho recordo com un fet històric de la FEFAC perquè era el moment en el qual començàvem a obrir importants camins amb altres associacions empresarials, com Foment o PIMEC. Aquelles reunions ens aportaven una nova visió de la farmàcia diferent de la que coneixíem, i el que és més important, vam començar a tenir representativitat empresarial dins d’aquestes entitats.
“En un món massificat i globalitzat hem d’anar cap a la prevenció, perquè nous virus i pandèmies sorgiran en els pròxims anys”
Què li diria a un farmacèutic que no és soci de la importància de ser soci?
Ser soci era i és necessari per a qualsevol titular d’oficina de farmàcia a Catalunya per disposar de representació, assessorament laboral, fiscal, legal i serveis addicionals… Ser soci era i segueix sent necessari perquè representa totes les tipologies de farmàcies. M’agradaria felicitar el president actual, l’Antoni Torres, i al seu equip perquè han sabut portar els farmacèutics catalans a un nivell de representació excel·lent i des del meu punt de vista és un gran èxit.
Després de la pandèmia que hem viscut en els últims mesos, ocasionada per la COVID-19, cap a on creu que ha d’anar la farmàcia?
Hem viscut les tensions, inseguretats, nerviosisme i depressions dels nostres pacients. Els farmacèutics hem ajudat molt en aquesta pandèmia i això ens ha motivat per continuar fent-ho. En el cas concret de la nostra farmàcia, no hem fet servir mampares, per mantenir el contacte directe amb el pacient, però si hem fet servir mascaretes, la higiene de mans i hem mantingut la distància de seguretat, limitant l’aforament. Els nostres veïns sortien al balcó a aplaudir i ens enviaven les llums de les seves llanternes i telèfons mòbils, perquè els farmacèutics hem ajudat molt en aquesta pandèmia i això ens ha ajudat molt. En un món massificat i globalitzat hem d’anar cap a la prevenció, perquè nous virus i pandèmies sorgiran en els pròxims anys. Les lleis han d’anar canviant, les planificacions de les ciutats també, perquè aquest és un tema que cal legislar a tots els nivells. Cal que recordem tot el que hem après d’aquesta experiència per fer front al que pugui passar en el futur.
0 Comments