Inici 9 Actualitat 9 La col·laboració entre professionals, vital en atenció domiciliària

La col·laboració entre professionals, vital en atenció domiciliària

21 març, 2019 | Actualitat, Empresarials, FEFAC, Política sanitària, Professió, Sanitària

L’atenció farmacèutica domiciliària a una població cada vegada més envellida, tema de la taula “Atenció domiciliària vs servei a domicili: Què podem fer i què arrisquem”

L’atenció farmacèutica domiciliària –i tot el que pot aportar el farmacèutic des del seu vessant assistencial en aquest àmbit- a una població cada vegada més envellida ha estat el tema central de la taula d’actualitat “Atenció domiciliària vs. servei a domicili: Què podem fer i què arrisquem”, moderada per Jordi Casas, secretari del COF de Barcelona.

En ella han intervingut representants del sector farmacèutic, l’administració i el sistema sanitari, que han aportat la seva visió sobre la situació actual de l’atenció farmacèutica domiciliària. La creació d’equips multidisciplinaris d’atenció a domicili i l’abordatge integral de la problemàtica des de tots els actors implicats en la cura sanitària són dos aspectes fonamentals a tenir en compte, segons els ponents.

En opinió de Monserrat Espuga, metge de família i presidenta del Comitè d’Ètica Assistencial en Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut, la col·laboració entre metges d’atenció primària i farmàcia comunitària és vital per a donar una millor atenció a pacients en situacions d’especial vulnerabilitat. Els farmacèutics tenen un contacte assidu amb pacients i familiars, tenen el coneixement pràctic sobre els medicaments i poden alertar de situacions que no és fàcil detectar en els centres de salut.


“Al final el pacient és qui decideix si un medicament li mereix confiança i si s’ho pren o no. Hem de guanyar-nos aquesta confiança i la millor manera de fer-ho és que hi hagi una col·laboració i una comunicació fluides entre els professionals: farmacèutics, metges, infermeria, treballador social”

Montserrat Espuga

Ens devem al pacient, que ha de ser el centre de la nostra actuació”
Luis Joaquín González, president del COF de Madrid, ha començat la seva intervenció assenyalant que les persones que requereixen atenció domiciliària són normalment majors, dependents i polimedicades, per la qual cosa necessiten una atenció especial. El farmacèutic, com a especialista en el medicament, ha de tenir un paper rellevant en l’entorn sanitari, oferint serveis de valor. “Els ciutadans demanen respostes i solucions a les seves necessitats socials i sanitàries, ens trobem davant un escenari que requereix l’esforç col·lectiu i tots hem de treballar en la mateixa direcció, tenint en compte que ens devem al pacient, que ha de ser el centre de la nostra atenció”, ha finalitzat González.


Projectes pilot i els límits de la regulació
Mª José Gaspar, cap del servei d’Ordenació i Qualitat Farmacèutiques de la Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitàries del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, ha aportat el punt de vista de l’administració pública. En les seves paraules, la dispensació a domicili de medicaments amb prescripció no existeix, no està contemplada legalment i, per tant, no és possible. No obstant això, ha destacat també que “existeix una necessitat d’aquest servei i des del poder públic hem de desenvolupar un model col·laboratiu entre professionals sanitaris respectant les competències de cadascun per a donar una continuïtat assistencial”.

Per part seva, Fe Ballesteros, presidenta del COF d’Alacant, ha presentat l’experiència del programa Domi-EQIFAr, que inclou atenció a pacients dependents amb cuidador no professional i no institucionalitzat en centres residencials. Es tracta d’un projecte pilot sorgit de la col·laboració entre diverses conselleries del govern valencià i els col·legis de farmacèutics de les tres províncies i que ha donat molt bons resultats. A més de la informació i educació sanitària dels participants, es realitzaven revisions clíniques de la medicació, conciliació de la mateixa i comprovació de l’adherència terapèutica. Tot això comptant amb la coordinació i participació de personal sanitari i farmacèutic.

Segons Ballesteros, “s’ha millorat l’adherència de forma evident, existeix un major coneixement de la medicació per part del pacient i del cuidador i la satisfacció general dels participants és de 110 punts de 116. Podem dir que la seva qualitat de vida ha millorat i que el programa ha estat un èxit“.

Notícia relacionada: Luis González, “L’atenció farmacèutica domiciliària és una solució professional a una demanda social no coberta”

0 Comments