Per Antoni Torres, farmacèutic i president de FEFAC
Des del 19 de juliol, la meitat de les farmàcies catalanes realitzen tests d’antígens ràpids (TAR) finançats pel CatSalut a monitors i infants dels casals d’estiu. Al mateix temps, des del 29 juliol, aquestes mateixes farmàcies, després de rebre la formació oportuna i habilitar els espais adients, ofereixen supervisar la realització de tests d’antígens no finançats a la població, notificant el resultat del test a la carpeta La Meva Salut.
Com a president de l’empresarial vull compartir amb els farmacèutics titulars una reflexió estratègica respecte a l’import dels honoraris professionals que lliurement cadascú consideri oportú fixar per la realització dels tests supervisats no finançats. Es tracta d’una reflexió feta des del respecte absolut i la defensa a la llibertat de cada titular d’oficina de farmàcia, ja que totes les visions i plantejaments són completament legítims.
La forma com la farmàcia i els farmacèutics hem reaccionat durant la pandèmia provocada per la COVID-19, els plantejaments que hem manifestat, les opcions que hem defensat, les accions que hem desenvolupat, i anys de professionalitat, ens han portat al fet que la farmàcia comunitària i els professionals sanitaris que la formem siguem percebuts i considerats per l’Administració sanitària de Catalunya amb el respecte i credibilitat necessaris per fer un pas endavant estratègic tan important com aquest. La supervisió de tests d’antígens a les farmàcies ens obre un horitzó que havíem reclamat durant anys, únic a Espanya, i que ens apropa als models de farmàcia assistencial més desenvolupats d’Europa.
El més rellevant, estratègicament parlant, d’aquesta decisió és el fet que, per primera vegada, un diagnòstic positiu de la farmàcia tingui efectes immediats: activació de l’Atenció Primària per fer el seguiment clínic; activació de Salut Pública per traçar els contactes estrets; tramitació de la baixa laboral per facilitar l’acompliment dels dies de quarantena. En cas de ser negatiu, generar un informe clínic vàlid per participar o dur a terme activitats que requereixin un document acreditatiu del resultat. Per últim, i molt important, que aquest registre del resultat sigui introduït pel farmacèutic en la carpeta La Meva Salut del ciutadà.
En aquest context, la col·laboració i coordinació dels diferents professionals sanitaris (farmacèutics, metges, infermeres, etc.) és deontològicament obligada per tots i clau en la lluita contra la pandèmia en benefici del ciutadà. Una relació fluida entre els diferents recursos assistencials del sistema i la farmàcia comunitària només s’assoleix amb propostes constructives, en positiu, que aportin valor i que sumin en lloc de dividir.
Volem sumar i aportar valor en el servei a la ciutadania aprofitant les nostres característiques. No volem ni es tracta de competir per preu amb altres professionals sanitaris per assolir el lligam amb el ciutadà. També cal tenir en compte que les inversions, els materials i el temps de realitzar un test té un cost per a la farmàcia que cal valorar i recuperar amb un raonable benefici econòmic. Tot servei té un preu.
Tenint en compte tot l’anterior, considero necessari atendre a criteris raonables a l’hora de determinar el preu dels honoraris, criteris que contemplin tant els costos com un raonable benefici, però sense que això doni l’oportunitat a tercers, que sempre ho intenten, de malmetre la nostra imatge de professional sanitari compromès amb la salut, ni donar arguments a accions en les quals se`ns presenti públicament com a negocis que volen aprofitar-se d’una conjuntura tan complexa com l’actual per “fer caixa”, menystenint i ignorant tota la gran tasca sanitària que hem fet i fem. És evident, així mateix, que no podem ni hem d’actuar ni des de la por al que diran tercers, ni des de la manca d’estratègia. Des del meu punt de vista, podem mirar de prop i pensar en el benefici econòmic d’avui o fixar la mirada en el futur, en la potència i possibilitats professionals que ens esperen. Ambdós posicionaments són absolutament legítims.
Al parer meu, en aquests moments i davant del panorama descrit, respectant sempre la llibertat de cadascú, el preu dels honoraris hauria de fixar-se entorn de l’acordat pel Consell i CatSalut pel que fa als tests finançats, afegint el cost dels equips que no rebrem del CatSalut.
Un preu dels honoraris dels tests d’antígens no finançats d’aquest nivell resultaria coherent amb les raons de col·laborar, servir a la població i facilitar la col·laboració fluida amb la resta de professionals. També serviria, en segon lloc, per valorar econòmicament la tasca del professional farmacèutic més enllà d’altres retribucions simbòliques o inexistents. Finalment, contribuiria a facilitar l’accés als tests per millorar el control de la pandèmia.
Tornant a l’inici, reitero que qualsevol decisió serà absolutament legítima i respectable, perquè neix de l’essència de la llibertat d’exercici professional. L’objectiu d’aquesta reflexió estratègica és aportar perspectiva a l’oportunitat que avui se’ns obre, sense cap pretensió ni de polemitzar ni de dictar o afavorir cap posicionament, ni de fixar preus.
Entre tots hem de cuidar la gran oportunitat que tenim per consolidar un nou camí professional i d’incrementar la nostra implicació amb el sistema, que ens reforci com a servei útil i necessari en moments de canvi de models i d’hàbits de la societat. Cal fugir de la mirada en el moment present i decidir només d’acord amb el benefici econòmic immediat, sempre conjuntural, i fer-ho amb la mirada llarga, estratègica i de futur, per ser estructural i permanent.
Largo, repetitivo y sin ninguna propuesta concreta.
Talvarez, en primer lugar, muchas gracias por darme su opinión y valoración sobre la mía.
La tomo y la valoro con todo el respeto pues todas ellas son igual de válidas.
Si quiero y creo que debo entrar a responder un punto, el de la falta de propuesta concreta.
Efectivamente, ni está ni debe estar, propuesta concreta alguna y estas son mis razones para ello:
– Porque cada uno de nosotros tiene libertad para establecer sus honorarios profesionales, pues somos una profesión liberal, y por lo tanto cualquier posicionamiento es válido, ya que es fruto del ejercicio de esa libertad, y no debo ser yo quien lo determine.
– La ley y su cumplimiento respecto a la libertad y promoción de la competencia son velados controlados y duramente sancionados por la CNMC si se dan instrucciones o se intenta restringir la competencia fijando precios.
– Como verá, la reflexión es firmada únicamente por mí, pues es mi opinión personal pues FEFAC como organización ni puede ni debe hacerla sin entrar en posible denuncia de la CNMC.
– Centrados en mi reflexión, lo que aporto son mis criterios y mi análisis estratégico, por si a algún compañero le sirven, nada más.
– Si pretendía con ella el que otros compañeros mostrasen su análisis y criterios pues es cierto m diversidad de visiones y opiniones como se logra una visión más completa para que cada uno fije su libremente el precio de honorarios o venta del test.
Gracias de nuevo por su aportación y opinión
Antonio Torres
Toni, molt bon plantejament, perè es cert que no concretes res. Com a mínim fer una proposta estaria be. Perquè es cert que ara mateix el tema dels Tests sembla una subhasta de preus. No som capaços ni de fixar un preu comú. Encara hi ha companys que pensen que baixant el preu i venen a cost, vendran mes test que ningú. En fi……
Hola Sergi,
Moltes gràcies, per aportar la teva opinió i visió.
Em sorprèn que tu que has estat membre d’una junta d’Afb i coneixes perfectament com actua la CNMC, creguis oportú que Fefac o jo mateix proposem un preu en un àmbit de llibertat individual.
El que si faig, és donar criteris, tan bons o dolents com els de qualsevol altre amb l’ànim que dient cadascú la seva tothom ho acabem tenint més clar.
Sergi, de nou Moltes gràcies per contribuir amb la teva opinió i visió sempre molt interessant a aquest intercanvi d’opinions entre companys.
Antoni Torres
Entenc doncs, que cobrar 30€ com cobren al centre Medic de la meva població.. seria un preu raonable per una Mutua privada, però en canvi, a la farmàcia segurament es consideraria un ‘robatori’ de cara al públic, i ànsia de fer calaix?
Perquè els 20 minuts per prova… en quant els hem de valorar?
No hauria estat pas malament una mica de concreció respecte al tema.
@Pdedios,
Respecte a la concreció, en els dos comentaris anteriors exposo les raons per no fer-ho explícitament. Ara bé, també crec que amb els criteris que aporta cadascú poden determinar el nostre preu en funció també de si són compartits o no.
També vull fer reflexió sobre un fet, en una farmàcia l’únic que té el preu regulat és el medicament. Pel que fa a la resta de productes, ens hem d’acostumar com més ràpidament millor (CNMC estreny) al fet que no existeixen productes exclusius de farmàcia, ni honoraris de farmàcia, com de cap altre professional lliberal, i per tant estan sotmesos a la norma promoció i protecció de la lliure competència.
És a dir, estem legalment oberts i obligats a la lliure competència i llibertat fora del medicament i a una regulació cada cop més controlada del medicament.
Com també compartia a la meva carta, la posició en el “mercat de serveis en salut” de laboratoris i mútues, respecte a la nostra, que és el primer cop que podem practicar un test i que el resultat tingui un valor diagnòstic per Salut.
Un altre valor a preservar i potenciar no és el fer que siguem o no més barats sinó que la farmàcia és un mitjà per apropar a tota la població un sistema de diagnòstic que ens beneficia a tots. En aquest cas el que si és farmàcia és una xarxa útil i que dona servei al ciutadà molt més assequible que qualsevol altre. I quan dic assequible no parlo només de preu sinó d’esforç per al ciutadà (temps, espai, confiança i preu, entre d’altres).
Jo ho veig com un primer pas vers donar més paper professional a la farmàcia (primera comunitat autònoma en fer-ho i, a hores d’ara només 7), amb retribució millorable, però no simbòlica (mireu que paga una analítica completa a un laboratori), amb capacitat diagnostica completa i incloent la dada a la carpeta La Meva Salut del ciutadà. I com a primer pas, consideri que cal assegurar-lo amb nous passos.